Ciència

ciència

La NASA capta per primera vegada diòxid de carboni fora del sistema solar

El teles­copi espa­cial James Webb de la NASA ha cap­tat per pri­mera vegada imat­ges direc­tes de diòxid de car­boni en un pla­neta fora del sis­tema solar, una prova que més enllà de la Via Làctia hi ha exo­pla­ne­tes gegants que s’hau­rien for­mat igual que Júpiter i Saturn. El pla­neta on s’han cap­tat les imat­ges es troba en el sis­tema mul­ti­pla­ne­tari HR 8799 situat a 130 anys llum de la Terra. Un sis­tema que ja fa temps que és objecte d’estudi per conèixer la for­mació pla­netària.

Les obser­va­ci­ons apor­ten pro­ves que els qua­tre pla­ne­tes gegants del sis­tema es van for­mar de manera molt sem­blant a Júpiter i Saturn, cons­truint len­ta­ment nuclis sòlids. “Tenint en compte el que sabem sobre l’estre­lla al vol­tant de la que orbi­ten, això ens indica pro­ba­ble­ment que es van for­mar per acreció del nucli, fet que, en el cas dels pla­ne­tes que podem veure direc­ta­ment, és una con­clusió apas­si­o­nant”, afirma el direc­tor de la inves­ti­gació i astrofísic de la Uni­ver­si­tat Johns Hopkins, William Bal­mer.

Els inves­ti­ga­dors van fer el des­co­bri­ment gràcies als coronògrafs del teles­copi que els van per­me­tre bus­car llum infra­roja en lon­gi­tuds d’ona que reve­len gasos específics i altres detalls atmosfèrics. En detec­tar la forta presència de diòxid de car­boni, l’equip ha pogut demos­trar que en les atmos­fe­res d’aquests pla­ne­tes hi ha una fracció con­si­de­ra­ble d’ele­ments més pesats com car­boni, oxi­gen i ferro.

Les imat­ges també con­fir­men que el teles­copi espa­cial pot ana­lit­zar direc­ta­ment la química atmosfèrica pla­netària, a més d’infe­rir la com­po­sició atmosfèrica a través de mesu­rar la llum estel·lar. L’equip ha publi­cat els detalls de l’estudi a la revista The Astrophy­si­cal Jour­nal, on també inclou dades de les obser­va­ci­ons en un altre sis­tema exo­pla­ne­tari situat a 96 anys llum de distància.

Segons els inves­ti­ga­dors, l’HR 8799 és un sis­tema jove d’uns 30 mili­ons d’anys, amb pla­ne­tes encara calents per la seva vio­lenta for­mació, que eme­ten grans quan­ti­tats de llum infra­roja. Això per­met als científics reco­pi­lar grans volums de dades i com­pa­rar la seva for­mació amb la d’altres estre­lles. Bal­mer afirma que l’estudi d’aquest sis­tema té per objec­tiu “com­pren­dre el nos­tre propi sis­tema solar, la vida i a nosal­tres matei­xos en com­pa­ració amb altres sis­te­mes exo­pla­ne­ta­ris, per poder con­tex­tu­a­lit­zar la nos­tra existència”. Fins ara s’han obtin­gut imat­ges direc­tes de molt pocs exo­pla­ne­tes, ja que els pla­ne­tes llu­nyans són molt més dèbils que les seves estre­lles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia