Anna Escoda
Responsable de Transferència Tecnològica del Barcelona Supercomputing Center
“Estem davant d’una revolució pel que fa a evolució científica”
“La clau és que aquesta gran calculadora acabi impactant en la societat i que la recerca sigui més accessible a les empreses”
“El MareNostrum 4 arribava a portar a la vegada uns 75 projectes, i ara s’incrementa en volum i ambició fins als 200”
Es va fer el bessó digital del Camp Nou per calibrar els fluxos i com treballar durant la remodelació
Qualsevol empresa europea trobarà la seva AI Factory propera amb què treballar
Ara mateix hi ha 1.250 persones treballant al centre, de les quals mil són investigadors
Tenim el repte que el Marenostrum 6 estigui fet majoritàriament amb tecnologia europea
El superordinador MareNostrum 5 ja fa poc més d’un any que funciona multiplicant per 30 la capacitat de càlcul del seu predecessor i per 10.000 la del primer model que es va instal·lar, fa vint anys, al centre tecnològic de Barcelona. Una màquina finançada amb fons públics per a la recerca científica però que té el repte d’apropar-se a les empreses.
Per què és important la supercomputació en la ciència?
La supercomputació ens ajuda a resoldre fenòmens altament complexos. Ens permet escriure els models físics, matemàtics o químics perquè faci simulacions, vas canviant variables, i al final això t’ajuda a obtenir uns resultats que en un laboratori trigaries anys a aconseguir. Es pot dissenyar un nou fàrmac entrant a la màquina la composició química. Començo a simular què passa si vario aquesta proteïna amb aquest nivell i aquest enzim o aquest altre. Això que al laboratori trigaria cinc o sis anys, amb la màquina ho puc resoldre en menys d’una setmana.
Tenim un laboratori per validar hipòtesis a gran escala.
Podem obtenir resultats que no et permet un laboratori convencional. Per exemple, amb l’anàlisi del canvi climàtic, hi ha tantes variables en joc que necessites molts físics, matemàtics, químics, que descriguin tot el comportament de gasos que hi ha a l’atmosfera, pressions, corrents, i quan ho tens tot pel que fa a comportament, comences a simular variables. Estem davant una revolució pel que fa a evolució científica, perquè la supercomputació ens ajuda a validar hipòtesis que la ciència experimentada clàssica ja no ens pot resoldre.
La màquina es posa a l’abast dels investigadors. Quants projectes treballen alhora des del centre de Barcelona?
Entre tots els centres de supercomputació europeus fem com una gran anella i donem accés a la màquina a tots els científics. El MareNostrum 4 arribava a portar a la vegada uns 75 projectes de recerca, que ara es podran incrementar en volum i ambició fins als 200, donat que la capacitat de càlcul de la màquina s’ha multiplicat per 30.
Com es gestiona qui hi pot accedir? O hi ha llista d’espera?
És important assegurar que sempre estigui a plena capacitat. Per tant, hi ha molta petició de projectes per entrar a utilitzar la supercomputadora amb un sistema de cues. Un comitè s’encarrega de prioritzar i donar entrada a un projecte o l’altre en funció dels resultats que s’esperen obtenir.
Els resultats són la clau per buscar aliances empresarials?
El que fem nosaltres és veure qui són els investigadors, quines són les institucions que en tenen la titularitat, i després buscar la manera que puguin ser transferits a una empresa, crear un contracte de llicència o crear nosaltres l’empresa. La clau és que aquesta gran calculadora acabi impactant en la societat i que la recerca també sigui més accessible a les empreses.
En quins sectors han ajudat a transferir recerca?
Tenim models aplicats a la salut que ens permeten simular com anirà i es comportarà la respiració i el cor d’un pacient, de gran utilitat per preveure com pot reaccionar a una intervenció. Una altra aplicació s’ha posat al servei de les companyies aèries gràcies al model que explica com es comporta la pols en suspensió que genera un volcà en erupció i la necessitat o no de tancar tot l’espai aeri quan hi ha corredors operatius.
És la comunitat científica qui decideix el tipus de recerca?
Ara mateix hi ha 1.250 persones treballant al centre, de les quals mil són investigadors, i aquests s’organitzen en quatre grans departaments. Els que treballen temes de ciències de la vida, de la Terra, en enginyeria i ciències de la computació, i s’ha generat un cinquè grup per resoldre temes més socials. Ells tiren endavant els seus reptes i el que fan és buscar finançament, en gran part de recursos públics. Hi ha algun projecte que està finançat directament per alguna empresa.
Els centres de supercomputació treballen amb codi obert. Què vol dir això a la pràctica?
La Comunitat Econòmica Europea et dona uns diners per fer recerca. L’objectiu, però, és aconseguir entre tots els centres la sobirania tecnològica i dissenyar un xip europeu, per no dependre dels processadors de fora. Tenir el codi obert permetrà que es pugui desenvolupar de manera conjunta el disseny, la descripció tècnica de com fabricar-lo. Estarà a disposició de tota la comunitat científica i fins i tot del sector industrial. Això vol dir que cauen les llicències i qualsevol que hi estigui interessat pot agafar el disseny, el pot millorar, adaptar al seu sector, i per tant, si troba la manera de fabricar-lo, ho podrà fer.
S’anirà molt més ràpid, doncs?
Es busquen contribuïdors, persones que facin propostes per millorar. Tots els projectes de recerca finançats per Europa et demanen que els resultats siguin el màxim d’oberts possibles, per abaixar aquestes barreres d’entrada i que qualsevol altre grup de recerca científic pugui utilitzar aquells resultats. Europa en fa molta bandera, del codi obert. Un 70% dels càlculs científics i tecnològics que té el centre els deixem oberts. Això vol dir que es poden connectar a aquestes plataformes i baixar-se el codi. Això passa molt entre el món científic, però el repte és que les petites i mitjanes empreses també se’n puguin beneficiar i aplicar-ho a la seva companyia.
Ha parlat de la creació d’empreses pròpies. Estan satisfets?
Ens adonem que la millor manera perquè allò sigui útil és creant les nostres pròpies companyies. Ara mateix ja en tenim 13 de creades i aviat se n’hi afegiran dues més. Hi posem la tecnologia i el grup d’investigadors per desplegar el seu potencial pel que fa a proposta de serveis. Hem creat una empresa per dissenyar nous fàrmacs i una que té una tecnologia substitutiva a les mamografies convencionals. Això vol dir 400 llocs de treball i transferir 40 tecnologies. La veritat és que és un gran repte i no està gens malament. S’han aconseguit 40 milions d’euros de capital privat en aquestes empreses. Per tant, ja no és només que hi ha el sector públic tirant endavant la recerca. Per acabar de tancar el cercle, aquestes empreses tenen uns beneficis que en una part retornen per invertir en noves línies de recerca.
La irrupció de la IA ho revoluciona tot encara més?
Fa temps que treballem amb la IA. Tenim un gran projecte, que és Aina, que són models de processament de llenguatge i estan entrenats perquè es faci en català. Això permetria a les empreses comandar per veu la part de logística del magatzem per fer la selecció dels productes. És un dels primers projectes que comencem aplicant la IA i aquests sí que els resultats van molt adreçats a impactar si pogués ser demà mateix tant a les empreses com a les institucions públiques o el sector social. I tot això és gràcies a haver recopilat moltes bases de dades de text en català, veu en català...
La clau és la gestió del volum de dades del big data?
Com més informació hi hagi sobre el català, en diferents dialectes, gèneres, segments d’edat, tot el que expliqui la gran diversitat de gent que està parlant en una determinada llengua, serà més fàcil que el model et doni resultats més fiables. Amb el big data, les empreses i l’administració comencen a tenir molta informació que ben treballada et pot ajudar a fer una millor proposta de serveis.
Amb tanta informació, la supercomputadora pot fer bessons digitals. Què vol dir?
Amb l’aplicació de la IA podem fer un bessó digital. Tenim expressat amb un model, amb algorítmica, com s’està comportant el cor o el sistema respiratori d’un pacient, de ningú més. I el mateix podem fer aplicant tota la informació sobre mobilitat, subministraments, temperatures, població, turisme que té una ciutat. Combinar-ho et permet explicar com s’està comportant i buscar solucions per exemple als col·lapses de trànsit a les hores punta. Es va fer el bessó digital del Camp Nou per calibrar tots els fluxos de mercaderies i com treballar amb els carrers tallats durant la remodelació. S’està treballant en el bessó digital de la Terra perquè sabem que el canvi climàtic està canviant el comportament que fins ara teníem integrat com a normal. Si tenim explicats els paràmetres i els fenòmens, segur que estarem més controlats i alertats.
El MareNostrum 5 ocupava més espai i va canviar de lloc.
El veiem com un sol ordinador, però realment en són dos. Una part específica que treballa amb GPU, tot el que ve de la indústria dels videojocs, dels gràfics per afrontar problemes d’intel·ligència artificial, i l’altre amb CPU, com treballava el MareNostrum 4. Per espai, era quatre vegades més gran i no hi cabia a la capella, on s’ha desmuntat el 4, que s’ha distribuït entre grups de recerca. Tenim el repte que el MareNostrum 6 estigui fet majoritàriament amb tecnologia europea.
Traslladar la IA a les empreses és també un repte?
Des de Barcelona liderem una de les AI factory perquè les empreses puguin accedir a recursos entrenats per treballar amb intel·ligència artificial i puguin començar a fer recerca per millorar els processos. La comunitat ha dit que hem de posar màquines superespecialitzades en intel·ligència artificial a disposició de les empreses perquè puguin entrenar els seus models, fer dissenys de nous fàrmacs, simular com es comporten els seus clients. La intel·ligència artificial necessita moltíssimes dades i es vol construir el que en diem data lake, un llac de dades, on les administracions i les universitats hi posin les dades que puguin en obert i on l’empresa accedirà per complementar-les amb les seves.
I serà gratuït per a l’empresa?
Sí, l’accés a aquest tipus de màquines ha de ser gratuït, però s’està acabant de dissenyar tot plegat. La bona notícia és que tindran una màquina dedicada a això més enllà dels grans proveïdors com Amazon, Web Services o IBM, que ofereixen servei de supercomputació, però els surt caríssim. Volem que l’empresa sigui competitiva i pugui utilitzar les dades que té en aquesta infraestructura. Qualsevol empresa europea trobarà la seva AI factory propera amb què treballar.
El perfil
Un peu a la recerca i l’altre a l’empresa
Llicenciada en econòmiques, aquesta mataronina s’ha especialitzat en la gestió d’actius de propietat intel·lectual i l’establiment d’aliances amb el món empresarial. Amb un peu en l’àmbit de la recerca, ja té més de 25 anys d’experiència en innovació i desenvolupament de negoci, especialment en centres tecnològics. Primer ho va fer a Cetemmsa, a Mataró, i des del 2014 dirigeix l’àrea de transferència tecnològica al Barcelona Supercomputing Center. Ha participat activament en la creació de més de 12 empreses de base tecnològica, transformant els resultats de la recerca en oportunitats de negoci tangibles. “La computadora no és fum i ens assegurem que s’acabi impactant de manera directa en la societat”, diu satisfeta de la feina que té el repte d’apropar la supercomputació per fer els negocis més competitius i sostenibles. Recomana als empresaris tenir ben definits els processos d’innovació i estar en contacte amb centres de recerca, universitats i fires per seguir de prop les tendències del seu mercat. Escoda convida els ciutadans a visitar el Supercomputing Center, on es fan visites guiades al públic per explicar com tots aquells llums de la supercomputadora estan “pensant per tots nosaltres”.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
