opinió. Diputat d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya
Encara l'aigua
Fa escassament dos anys, l'aigua ocupava bona part dels titulars als mitjans de comunicació. Ara treu el cap més escadusserament, i encara com a conseqüència d'algun fet puntual o, com és el cas d'avui, d'alguna efemèride: el Dia Mundial de l'Aigua. El 22 març, primer dia de la primavera, es destina a l'aigua, l'element més essencial de la vida. Una celebració que ja comporta explícita una certa dosi de consciència. L'aigua sembla abundant: de fet, ocupa tres quartes parts de la superfície del planeta. L'aigua dolça és ja més escassa: només un 1% de tot el volum d'aigua planetari. I l'aigua dolça potable i disponible allà on es necessita és sovint insuficient: recordem que més de mil milions de persones no tenen encara accés a l'aigua potable.
El nostre país, per les seves característiques mediterrànies, no s'escapa de les dificultats derivades de garantir un abastament suficient per a les activitats humanes i satisfer els requeriments del paper biològic que han de jugar els nostres rius. La sequera ens ho va recordar amb duresa, i faríem malament d'oblidar-ho només perquè aquests dos darrers anys ha plogut més.
Un balanç molt positiu
Un país no pot modificar els seus trets físics, però pot aprendre a aprofitar millor els seus recursos i a ser molt més curós en la seva gestió. Això és el que a les nostres comarques hem sabut fer, i és mèrit de tots, en els darrers anys. Hem impulsat mesures d'estalvi i eficiència que han comportat una reducció dels consums per càpita d'aigua al Camp de Tarragona. Com a conseqüència, s'ha pogut estabilitzar el consum d'aigua procedent de la Conca de l'Ebre, que sota els governs de CiU havia augmentat any rere any. Hem millorat notablement la qualitat i la garantia de disponibilitat de l'aigua del sistema CAT, amb un paquet d'inversions que ha superat els 60 milions d'euros: filtres de carbó actiu a l'Ampolla (reclamats per Sanitat des de fa força temps, però mai s'havia fet), nou laboratori biològic, químic i radiològic (retornant a les Terres de l'Ebre una activitat que n'havia marxat en períodes anteriors), triplicació de la capacitat dels dipòsits d'emmagatzematge, etc. Hem iniciat les obres del projecte de reutilització d'aigües procedents de les estacions depuradores de Tarragona i Vila-seca/Salou, i que permetran abastir la indústria del Camp de Tarragona amb aigua regenerada (més de 6 Hm³ anuals), substituint aigua procedent de l'Ebre. Hem impulsat la dessalinitzadora del Foix, actualment ja només pendent de l'autorització per part del Departament d'Economia i Finances, per tal de disposar d'una font alternativa de subministrament a l'aigua de l'Ebre. Hem ampliat la xarxa d'abastament a les comarques del Montsià, el Baix Camp i el Baix Penedès; i s'han obert línies de subvenció a ens locals per a millores en l'abastament.
L'elevat nivell d'estalvi i eficiència assolit a l'àrea metropolitana de Barcelona (disminució del consum en 60 Hm³ entre el 2000 i el 2010), més les inversions realitzades per obtenir fins a 300 Hm³ de nous recursos han permès equilibrar el balanç hídric d'aquesta zona, eliminant l'amenaça de transvasaments, siguin de l'Ebre o del Roine.
En matèria de sanejament, s'han posat en marxa noves depuradores al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Actualment hi ha 124 depuradores en servei o en construcció, davant les 61 que hi havia l'any 2003. Disposem per fi del pla de cabals de manteniment dels rius de Catalunya, que posa les bases per a la preeminència efectiva dels cabals ambientals. S'ha determinat el cabal ambiental que necessita l'Ebre per al manteniment de la seva funció biològica en el tram final del riu, i hem defensat aquest cabal ambiental davant la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Davant l'evidència de la problemàtica associada als residus dipositats al pantà de Flix, hem exigit la realització de les tasques de descontaminació i la realització d'actuacions d'abastament compensatòries a una trentena de municipis de les Terres de l'Ebre. Al mateix temps, estem impulsant l'establiment d'un cabal ambiental per al tram baix del riu Gaià, aigües avall del pantà del Catllar.
Deures per fer
Evidentment resta molta feina per fer, i tant que sí. Cal mantenir l'esforç dels darrers anys en abastament i sanejament. Tenim pendent abordar de manera decidida i realista les necessitats de manteniment de les lleres públiques, assumint els costos importants que comporta. Resta pendent, i és imprescindible i urgent, l'establiment d'un sistema de finançament just i raonable per al cicle de l'aigua, amb aportacions pressupostàries per a les inversions, que allunyi els fantasmes de la privatització de les xarxes en alta: que no ens passi amb l'aigua el que ha passat recentment en matèria d'energia. Mantenir una política de país que busca capgirar una situació històrica i atàvica, i avançar en la conquesta d'allò que permet la tecnologia: passar de la dependència climatològica, pròpia del clima mediterrani, i dels transvasaments com a opció per a l'abastament de les grans conurbacions, a una situació de suficiència.
L'estalvi i l'eficiència, les dessalinitzadores (construïdes o en curs) i el projecte d'ús d'aigua regenerada han esdevingut les noves fonts que garanteixen l'aigua al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. El fantasma del transvasament s'ha esvaït. Ull, però! No es pot baixar la guàrdia, perquè cal defensar el cabal ecològic del riu, garantia de la pròpia vida i subsistència de l'Ebre. Els perills cal buscar-los ara conca amunt, en les concessions de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).
Seguim treballant, no només el Dia Mundial de l'Aigua sinó tot l'any, en l'horitzó d'aquesta consciència de sostenibilitat. Igual que els resultats obtinguts ens encoratgen a seguir endavant, també ens esperona sumar esforços amb els qui comparteixin aquests criteris, i veuen la unitat d'acció envers els perills reals com l'única opció.
