Alerta pel col·lapse en la mobilitat

El col·lapse que viuen cada dia les infraestructures viàries de l’àrea metropolitana de Barcelona no només és un maldecap per als milers de ciutadans que s’hi veuen atrapats, sinó també –i sobretot– un fre important per al creixement econòmic del país. Aquesta és l’alerta que llançava ahir el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, que es va mostrar molt crític amb l’“absoluta falta de coordinació de les administracions” per tirar endavant les obres necessàries per agilitzar la mobilitat de ciutadans i mercaderies.

Valls va comparèixer davant la premsa per fer balanç del recorregut que ha tingut un document presentat per la institució que ell presideix, l’any 2006, abans de l’inici de la gran crisi, en què es plantejava una llista de 28 infraestructures necessàries per dinamitzar la mobilitat per carretera i en tren. Dotze anys després, d’aquelles obres considerades prioritàries, només se n’han executat cinc: el tercer carril de l’autopista C-32, al Baix Llobregat; la ronda oest de Sabadell; el perllongament dels ferrocarrils de la Generalitat a Terrassa, i també a Sabadell, i l’ampliació del metro del Baix Llobregat. De la resta, només onze obres s’han iniciat, d’una manera o d’una altra, i les dotze restants encara són un simple projecte.

La capacitat de les vies que permeten entrar i sortir de Barcelona va tenir un cert alleugeriment durant els anys més durs de la crisi, quan es va produir un descens important de la mobilitat. Però, amb la represa de l’activitat econòmica, les infraestructures viàries de l’àrea metropolitana han tornat a quedar petites. Valls va voler posar l’accent en el fre per al desenvolupament econòmic que això suposa i va denunciar que “no només no arriben els camions al port, sinó que no podem arribar als Vallesos, que és on hi ha el veritable motor de l’economia catalana”. Pel president de la Cambra, en un moment en què el comerç electrònic està en plena expansió, es fa més necessari que mai tenir unes infraestructures viàries que agilitzin el trànsit dels vehicles de distribució. “La gent pot anar en tren, però les mercaderies necessiten les infraestructures viàries per arribar fins a l’últim racó”, va dir.

Com a gran exemple del dèficit de les noves infraestructures, la Cambra de Comerç parla del “quart cinturó”, que ha d’unir Abrera amb Granollers a través del Vallès Occidental. “És una autèntica vergonya que no s’hagi avançat en una via que és absolutament necessària per al creixement dels Vallesos”, va remarcar Valls.

Entre els que tenen els deures encara pendents, destaca l’estirada d’orelles al Ministeri de Foment pel capítol de les obres ferroviàries, ja que, de les sis noves infraestructures ferroviàries que el 2006 es consideraven prioritàries, només s’ha començat a executar l’enllaç fins a la T1 de l’aeroport del Prat, i encara amb retard respecte al calendari anunciat.

En el balanç ferroviari, el servei de rodalies també en surt malparat, perquè, en el període entre el 2006 i el 2017, va perdre fins a un 7,2% de passatgers, mentre que la resta de serveis de transport de passatgers (metro, autobús i Ferrocarrils de la Generalitat) guanyaven usuaris. Renfe va respondre ahir mateix a les acusacions recordant que des del 2014 s’ha registrat un creixement de gairebé 10 milions de viatgers i que el 2018 es tancarà amb una alça de més de dos milions. La companyia ferroviària també recorda que la posada en funcionament del Bus Exprés, competència directa per carretera, els ha impedit créixer més.