Deures per al Vallès

“Cal crear una autoritat vallesana del transport públic i una autoritat educativa consorciada entre els ajuntaments, la Generalitat, les entitats empresarials, els sindicats i les universitats, i cal elaborar un pla que reordeni els usos industrials del Vallès.” Aquests són només tres dels deures que l’alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda, l’ecosocialista Isabel Garcia, ha posat als impulsors de la nova Àrea Metropolitana del Vallès (AMV) o Àrea Vallès. Garcia va aprofitar la presentació pública del manifest que ha elaborat l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, amb la intenció de tornar a situar aquest debat , fet públic per la plataforma Fem Vallès, l’any 2015, en el centre de l’actualitat política. La presentació va tenir lloc fa uns dies a la Fira de Sabadell amb la presència de polítics del Parlament, com ara el portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol; el director dels serveis de Presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’exconseller ecosocialista Salvador Milà; la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix; alcaldes i regidors del Vallès, però amb l’absència destacada, pel que fa als polítics, no pas als tècnics, de les ciutats de Terrassa i Granollers. A més, la presència del Vallès Oriental va ser prou minsa.

Els de Garcia, però, no són els únics deures que té el Vallès, ja sigui amb més coordinació entre les dues comarques actuals o ja sigui amb una nova unitat administrativa. Mostra d’això és l’estudi que, a demanda dels dos consells comarcals, va elaborar l’Institut Cerdà i que es va presentar el febrer de l’any 2017. Aquest estudi, que per a alguns tancava la porta a la fusió i la creació de l’AMV i per a d’altres –en detectar que, a hores d’ara, hi ha 27 organismes oficials diferents que tenen atribucions, moltes d’aquestes duplicades, sobre aquest territori– justifica aquest debat, preveia un seguit d’accions, com es mostra al gràfic que acompanya aquesta informació, per reforçar la coordinació en política industrial, residus, habitatge, infraestructures o transport públic. Serracant té clar, però, que les comarques del Vallès Occidental i l’Oriental no han avançat gaire en cap d’aquests àmbits. Just uns dies abans de la presentació, Serracant explicava a aquest diari que “no es tracta de crear per crear, es tracta de cercar més eficiència”.

En la presentació del manifest, Serracant va assegurar que “aquest pas polític és urgent pels riscos que suposa sobre el territori no tenir l’Àrea Vallès”. En aquest sentit, va posar d’exemple “les zones tarifàries diferents en transport públic, els dèficits en infraestructures”. Però l’alcalde de Sabadell per la CUP va posar més èmfasi en el com ha de ser aquesta nova unitat des del punt de vista polític: “ha de ser una suma que reconegui les diversitats” de les grans ciutats, com ara Terrassa, Sabadell i Granollers, i de les mitjanes, com ara Sant Cugat, Rubí, Mollet i Cerdanyola, fins a les petites i rurals i dels eixos al voltant de la riera de Caldes o la B-30.

Després de les intervencions de representants sindicals, de cooperatives, del parc agrari o de Via Vallès, l’encarregat de presentar la proposta des del punt de vista tècnic va ser un dels ideòlegs de la proposta, l’arquitecte i membre de Fem Vallès i Via Vallès Manel Larrosa. El que va ser regidor de Sabadell en la primera època d’Antoni Farrés va deixar clar: “Aquesta proposta no va contra ningú, pretén exercir unes competències locals que ara ningú exerceix, com ara la regulació dels polígons industrials, una xarxa específica de transport interurbà, una regulació conjunta de la formació professional i una gestió agroforestal de la plana del Vallès, per exemple.” L’arquitecte va recordar que Fem Vallès proposa una regulació de l’actual regió metropolitana en tres àmbits, l’AMB, l’AMV i el Maresme, i que renega “del sistema de corones metropolitanes”.

El president de Fem Vallès, Antoni Abad, va assegurar: “Sembla que es va consolidant la diagnosi sobre les mancances que té aquest territori i la manera de trobar-hi solucions per millorar el benestar dels ciutadans i la competitivitat de les empreses.” El també president de la Cecot va defensar un acord entre els sectors públic i privat per dur a terme la proposta i va demanar als alcaldes “aixecar la mirada per sobre dels nostres campanars” i tenir això clar: “El que volem és formar part del sistema metropolità però intervenint en l’agenda, ser rellevants i no residuals.”