La mar de l'Ebre tindrà una plataforma per assajar parcs eòlics en aigües profundes

El projecte Zèfir preveu ancorar quatre molins a 3,5 quilòmetres entre Salou i el Delta, però vuit més flotarien mar endins

  • VÍDEO: El director de l'IREC, Antoni Martínez, explica com serà el projecte Zèfir.

La pla­ta­forma d'assa­jos en eòlica marina que impulsa l'IREC tindrà entre dos i qua­tre molins de vent a uns 3,5 quilòmetres de la costa, amb una potència màxima de 20 megawatts, en una franja situ­ada entre el cap de Salou i el delta de l'Ebre. El direc­tor de l'IREC, Antoni Martínez, va remar­car ahir a Tor­tosa que encara s'està redac­tant l'estudi previ del pro­jecte, que serà el qui deter­mi­narà el millor emplaçament dels aero­ge­ne­ra­dors. Amb tot, va deta­llar que molt pos­si­ble­ment esta­ran agru­pats, i que la línia d'eva­cu­ació que­da­ria con­nec­tada a Van­dellòs. Els aero­ge­ne­ra­dors for­ma­ran part de la pri­mera fase de la pla­ta­forma expe­ri­men­tal que, a través de l'IREC, impul­sen la Gene­ra­li­tat, el govern de l'Estat, tres uni­ver­si­tats (la URV, la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i la UPC) i les empre­ses Endesa, Gas Natu­ral-Unión Fenosa i Agbar. Però encara més impor­tant serà la segona fase del pro­jecte, amb vuit molins que flo­ta­ran a uns 20 quilòmetres de la costa amb la pre­visió de pro­duir 50 megawatts.

En aquest sen­tit, Martínez va expli­car que la indústria eòlica està bus­cant el seu futur en alta mar, ja que la ins­tal·lació d'aero­ge­ne­ra­dors en terra ferma està limi­tada per l'impacte pai­satgístic i també per l'opo­sició d'una part dels ciu­ta­dans. De la mateixa manera, també és força com­pli­cat que l'Estat espa­nyol puga desen­vo­lu­par l'ener­gia eòlica a prop del lito­ral, a causa del rebuig que els parcs eòlics marins pro­vo­quen en els nuclis turístics i pes­quers. Però al marge de l'impacte pai­satgístic, també hi ha altres limi­ta­ci­ons, com la pro­tecció d'alguns espais sub­ma­rins com els bos­cos de posidònia. De fet, l'impacte pai­satgístic, l'opo­sició ciu­ta­dana i el cost medi­am­bi­en­tal ja han fet fra­cas­sar –o ajor­nar– dos parcs eòlics marins al davant de la costa de l'Ebre: un, davant del lito­ral de l'Amet­lla de Mar i l'altre, davant de Sant Car­les de la Ràpita, Alca­nar i Vinaròs.

El futur és a alta mar

El futur és, per tant, a alta mar, on l'Estat espa­nyol podria arri­bar a ins­tal·lar fins a 40.000 megawatts de potència. De fet, es cal­cula que un parc eòlic marí pot asso­lir ja una potència d'uns 1.000 megawatts, l'equi­va­lent a la pro­ducció d'una cen­tral nuclear. Però en alta mar, amb pro­fun­di­tats de 100 metres o encara supe­ri­ors, l'única opció tec­nològica via­ble són els aero­ge­ne­ra­dors flo­tants, un camp indus­trial en què tot el camí està encara per recórrer. De fet, avui dia només hi ha un únic aero­ge­ne­ra­dor flo­tant al món, a la mar de Noru­ega, i és fruit d'una experiència pri­vada. Cata­lu­nya i Espa­nya són dues potències mun­di­als del sec­tor eòlic –Iber­drola ha acon­se­guit un con­tracte per desen­vo­lu­par 100.000 megawatts eòlics marins al Regne Unit–, però les empre­ses encara no tenen ni el conei­xe­ment ni l'experiència que els faria falta per poder fer el salt a alta mar.

Per això, la Gene­ra­li­tat –a través de l'IREC– ha deci­dit impul­sar un pro­to­tip de parc eòlic, el pro­jecte Zèfir, amb l'objec­tiu d'assa­jar les dife­rents tec­no­lo­gies i per­me­tre la recerca i el desen­vo­lu­pa­ment d'aquesta nova indústria. En aquest sen­tit, empre­ses del sec­tor com Gamesa, Acci­ona, Als­tom o Sie­mens són algu­nes de les com­pa­nyies que ja s'han interes­sat en el pro­jecte, i que faran la major part de la inversió, amb més de 100 mili­ons. Per la seua banda, l'IREC bus­carà els 40 mili­ons res­tants que cos­tarà tirar enda­vant el pro­jecte. L'IREC apro­fita els meca­nis­mes espe­ci­als de finançament que li per­met el fet de ser un cen­tre públic de recerca, i tra­mi­tarà els per­mi­sos i posarà les tor­res de mesura, la ins­tal·lació d'eva­cu­ació elèctrica fins a terra. En canvi, les empre­ses posa­ran els aero­ge­ne­ra­dors, paga­ran un llo­guer per la pla­ta­forma d'assa­jos i es podrien bene­fi­ciar de la pro­ducció elèctrica.

Un pro­jecte de país

El con­se­ller d'Inno­vació, Uni­ver­si­tats i Empresa, Josep Huguet, va par­ti­ci­par ahir a Tor­tosa en la pre­sen­tació del pro­jecte Zèfir, que va defi­nir com una estruc­tura «científica i tec­nològica inno­va­dora». Segons Huguet, el pro­jecte del pro­to­tip de parc eòlic marí coin­ci­deix amb un dels objec­tius estratègics del país, que és acon­se­guir l'eficiència energètica i també afa­vo­rir el crei­xe­ment de les ener­gies reno­va­bles. «És una de les grans opor­tu­ni­tats de futur per a les Ter­res de l'Ebre i per a Cata­lu­nya», va remar­car el con­se­ller, que va afe­gir-hi que el ter­ri­tori podrà asso­lir «l'excel·lència» en el camp de les ener­gies reno­va­bles. De la mateixa manera, Huguet va des­ta­car que caldrà una veri­ta­ble ope­ració «d'engi­nye­ria nàutica» per cons­truir i posar en fun­ci­o­na­ment el pro­jecte Zèfir. «Es tracta d'una ini­ci­a­tiva amb vocació inter­na­ci­o­nal i molt ambi­ci­osa, si acon­se­guim qua­drar totes les peces», va con­cloure.

En aquest sen­tit, el direc­tor de l'IREC va expli­car que ara estan aca­bant de redac­tar l'estudi medi­am­bi­en­tal previ, que serà lliu­rat molt aviat a Medi Ambi­ent. De fet, la tra­mi­tació admi­nis­tra­tiva de tota la pri­mera fase del pro­jecte només depèn de la Gene­ra­li­tat, i tindrà una durada de 12 mesos. Així, els pri­mers molins marins podrien entrar en fun­ci­o­na­ment el 2012. La segona fase, amb molins a uns 20 quilòmetres, neces­si­tarà tenir llum verd de diver­sos minis­te­ris de l'Estat, i té un calen­dari admi­nis­tra­tiu de 24 mesos. Els molins de la segona fase podrien ser del tot ope­ra­tius el 2017.

Oportunitat industrial

XAVIER MIRÓ / GUSTAU MORENO

El director de l'IREC, Antoni Martínez, va defensar el projecte Zèfir per la importància que pot tenir en el camp de la recerca i formació per a Catalunya. També per al desenvolupament d'una nova indústria molt especialitzada, que necessitarà d'una indústria auxiliar, així com d'un port central i de ports auxiliars, per construir i fer el manteniment de la plataforma d'assajos. Així, moltes de les operacions a terra i els transports de terra a mar es podrien fer des del port de Tarragona, però també interessen altres ports com els de la Ràpita i el dels Alfacs. En segon lloc, la planta de proves farà més fàcil la creació d'indústries especialitzades a la zona, una circumstància que convertiria el ports de Tarragona i de l'Ebre en la «porta de sortida» dels molins per als parcs espanyols i de la resta del món. En darrer terme, el director de l'IREC considera el projecte Zèfir com una oportunitat per posar fi a un dèficit formatiu actual. No hi ha enginyers especialistes en eòlica i encara menys en eòlica marina. De fet, en el futur es podrien posar en marxa estudis universitaris complets que ho permetin, si bé també la formació professional haurà de formar o reciclar tècnics cap aquest sector. La seu del projecte Zèfir –el nom grec del vent de ponent que predomina a la costa de Tarragona i de l'Ebre– serà a la Universitat Rovira i Virgili. En aquest sentit, el vicerector de la URV, Xavier Farriols, va manifestar ahir a Tortosa la voluntat de la universitat de col·laborar en el projecte, «amb tota la seua capacitat de recerca». «Zèfir significa singularitat i també un gran potencial», va remarcar Farriols, que va afegir-hi que el projecte encaixa perfectament amb el compromís de la URV de desenvolupar i potenciar el campus de les Terres de l'Ebre. «Aquest projecte es complementa molt bé amb el que s'espera de nosaltres», va dir.

«L'Ebre s'ho mereix»

GUSTAU MORENO

La presentació del projecte Zèfir va tenir lloc a la Delegació del Govern a Tortosa. El delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó, va afirmar que pot esdevenir «transcendental» per al territori, ja que encaixa amb l'aposta per desenvolupar projectes innovadors en l'àmbit de les energies renovables. En la mateixa línia, la directora de l'Institut Català de l'Energia (Icaen), Encarna Baras, va afirmar que Catalunya té l'oportunitat de ser pionera en el camp de l'energia eòlica marina, i que el país no pot cometre «els mateixos errors» que ha comès en el passat amb l'energia eòlica terrestre. «A més, les Terres de l'Ebre es mereixen un projecte com aquest», va remarcar Baras, qui va advertir que Catalunya tindrà la competència directa d'altres comunitats autònomes que tenen projectes semblants, Cantàbria (Santander) i Andalusia (Tarifa).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.