Societat

Ancians al punt de mira de malfactors

La gent gran, per la seva vulnerabilitat, cada cop és més víctima de delictes de tota mena, des de les típiques estafes a robatoris violents i agressions sexuals

Més de 2.300 persones grans van ser objecte de delicte en mig any

“Es va acos­tar cap a ella per l’esquena i apro­fi­tant-se de l’avançada edat de la senyora, per sor­presa i sense que ella pogués pre­veure l’atac estant total­ment inde­fensa...” Aquest relat que denota la violència d’un assal­tant envers una víctima anci­ana cor­res­pon a l’escrit de fis­ca­lia con­tra Juan Car­los Canel Gra­dolí, el cami­o­ner que serà jut­jat aquesta set­mana i que s’enfronta a 14 anys de presó pel roba­tori i les greus i irre­ver­si­bles lesi­ons que va pro­duir a la dona de 71 anys que va assal­tar al por­tal de casa seva, a Girona, per robar-li 6 euros.

Un cas cri­mi­nal dels molts que repe­tei­xen el mateix patró: la víctima és una per­sona gran. La gent d’edat avançada cada cop més estan al punt de mira dels delinqüents. Per la seva vul­ne­ra­bi­li­tat i poca capa­ci­tat de defensa. Els vells són pre­ses fàcils de lla­dres, esta­fa­dors, vio­la­dors, enga­li­pa­dors... Les dades ho demos­tren: de 20.937 denúncies pre­sen­ta­des el pri­mer semes­tre del 2017 als Mos­sos, un 11,39% (2.384) eren de per­so­nes de més de 65 anys, població que tot i que va en aug­ment suposa només el 18,10% del glo­bal de la població.

Lla­dre i vio­la­dor

Entre les dones grans tri­ava les seves vícti­mes el veí de Mont­cada i Rei­xac de 47 anys que va ser empre­so­nat al novem­bre per haver per­pe­trat tres roba­to­ris vio­lents i dues agres­si­ons sexu­als a les seves vícti­mes. L’agres­sor acu­mu­lava molts ante­ce­dents per roba­to­ris, però la violència física i sexual con­tra les vícti­mes no l’havia mani­fes­tada fins ara.

Dones grans també eren les pre­ses del lla­dre que els Mos­sos van dete­nir el 20 de novem­bre quan assal­tava una dona de 71 anys al por­tal de casa seva, a Bar­ce­lona. Aquest cop els agents li ana­ven a la saga després que hagués per­pe­trat ja 17 assalts del mateix tipus. Tri­ava les seves vícti­mes entre dones grans –una d’elles és una dona de 87 anys que va amb cami­na­dor–, se’ls apro­xi­mava amb alguna excusa per gua­nyar-se la seva con­fiança i entrava amb elles a l’ascen­sor i en el tra­jecte se’ls enduia la bossa, diners, joies... i fugia cor­rent per les esca­les. I també va esco­llir dones grans i alguns amb deficiència el menor hon­du­reny de 16 anys sos­pitós d’almenys cinc agres­si­ons sexu­als a Olot. Octo­genària era també la víctima d’un assalt vio­lent per­pe­trat a Santa Coloma de Far­ners. Els mal­fac­tors van picar a la porta de nit i quan l’anci­ana es va aixe­car del llit i va anar a obrir li van dema­nar per un tal Jordi. Era una enga­nyifa. Se li van abra­o­nar amb violència, la van col­pe­jar i li van cau­sar greus lesi­ons que van neces­si­tar punts de sutura per aca­bar robant-li 40 euros i alguna joia.

I també va influir l’edat de la víctima, 76 anys, perquè un veí de Ter­rassa acabés assas­si­nat a gani­ve­ta­des, el 25 de gener del 2017, a casa seva a mans supo­sa­da­ment de la seva amant, una dona mar­ro­quina que al desem­bre va ser detin­guda pels Mos­sos.

No és estrany que siguin pre­ci­sa­ment les per­so­nes pro­pe­res o aque­lles que n’han de tenir cura les que aca­bin robant o mal­trac­tant la gent gran. Excep­ci­o­nal és el cas dels 11 anci­ans del geriàtric la Cari­tat d’Olot que van morir a mans de l’auxi­liar d’infer­me­ria Joan Vila, però habi­tu­als són els casos de cui­da­dors par­ti­cu­lars que bui­den els comp­tes o roben les joies i els diners de les per­so­nes grans a les quals vet­llen.

L’estafa i l’enga­li­pada també són habi­tu­al­ment uti­lit­za­des con­tra la gent gran. I els enginys i males arts dels mal­fac­tors es van adap­tant i per­fec­ci­o­nant. Els Mos­sos han adver­tit d’una nova moda­li­tat: el fals advo­cat o fals poli­cia que con­tacta per telèfon amb una per­sona gran per comu­ni­car-li que algun fami­liar, filla o fill, ha tin­gut un acci­dent, que està retin­gut a la comis­sa­ria i que cal que de manera urgent dipo­siti uns quants milers de fiança perquè pugui recu­pe­rar la lli­ber­tat abans que l’home que supo­sa­da­ment havia atro­pe­llat el fill no acabi morint. Els Mos­sos van acon­se­guir dete­nir un artífex d’aquesta nova moda­li­tat d’estafa gràcies a l’ajuda d’una víctima, de 79 anys, i el bon ull d’un empleat de banca que va detec­tar que la dona que, amb mol­tes pres­ses i ner­vi­o­sisme, volia reti­rar 15.000 euros, estava essent extor­quida i va aler­tar els Mos­sos. Per fer aquesta enga­li­pada, un dels esta­fa­dors feia la tru­cada des d’Hon­gria i el seu soci, mudat com un advo­cat, s’encar­re­gava d’anar a reco­llir els diners a la víctima. En aquest cas, el fals advo­cat va aca­bar detin­gut, gràcies a la trampa que li van parar els Mos­sos amb l’ajuda de la víctima. En conèixer aquest cas, els Mos­sos van aler­tar de la nova moda­li­tat a través del Twit­ter. Una estafa que ve a ser una vari­ació de la ja més cone­guda del fals segrest exprés. Enta­ba­na­dors repar­tits a dife­rents punts del món tru­quen aleatòria­ment a poten­ci­als vícti­mes i els comu­ni­quen que tenen segres­tat un fami­liar i els exi­gei­xen el paga­ment d’un res­cat de forma ràpida. Les poli­cies reco­ma­nen no per­dre la calma, no fer cap paga­ment de diners i com­pro­var que el supo­sat segres­tat està bé.

Bons actors

Però són molts els paranys que paren els enta­ba­na­dors a la gent gran i, en mol­tes oca­si­ons, se’ls estafa des de casa estant. Les visi­tes dels fal­sos revi­sors del gas o del llum ja són un clàssic. Però les excu­ses per aca­bar dema­nant favors i diners són ben vari­a­des i algu­nes reque­rei­xen d’uns dots d’inter­pre­tació tea­tral força acu­rats.

És el cas dels enta­ba­na­dors que evo­quen històries de la Guerra Civil per esta­far gent gran. Un cas real ocor­re­gut en un poble empor­danès: una dona de 90 anys surt de l’ambu­la­tori on s’acaba de vacu­nar de la grip. Se li atura un cotxe amb una pare­lla i l’home li diu que el seu pare conei­xia el seu marit. Es gua­nyen la seva con­fiança i aca­ben por­tant-la a casa, on la farsa con­ti­nua davant del marit. Diuen que tenen una botiga i els volen fer un regal. Unes jaque­tes, però que han de pagar l’IVA. Aca­ben pagant-los 100 euros.

Aquesta estafa que van fer a la pare­lla d’anci­ans amb històries de la guerra és la que s’ano­mena estafa del fals amic, amb la qual els esta­fa­dors se les empes­quen per bus­car vin­cles amb les vícti­mes. N’hi ha molts més tipus i vari­e­tats.

ESPECIALITATS D’ESTAFES

La taca.
Llencen un líquid pestilent sobre la víctima, que solen seguir des del banc, i s’ofereixen a netejar-li la roba i s’emporten els diners que saben que porta.
El retrovisor.
Aturen un conductor gran i li diuen que li ha donat un cop i els ha malmenat el retrovisor i exigeixen que el pagui per estalviar tràmits i diners.
Les manyagues.
Les lladres ‘amoroses’ s’acosten a homes grans que porten rellotges o joies bones i, tot mostrant-se afectuoses, els roben.

El llegendari ‘tocomotxo’ perdura d’un segle a l’altre

La llegendària estafa del tocomotxo o l’estampeta que ja practicaven entabanadors espavilats als anys 50 del segle passat encara dona fruits als estafadors del s. XXI i les persones grans en són encara les seves víctimes predilectes. Amb variacions, aquesta estafa consisteix a triar una víctima idònia, els estafadors mostren bona psicologia en la tria, i els mercats setmanals de poble sovint són bons escenaris. Llavors comença l’escenificació: un dels estafadors simulant ser un xic curt de gambals ensenya un bitllet de loteria suposadament premiat a la potencial víctima. Si pica l’ham apareix un segon estafador que simula aliar-se amb la víctima per engalipar el curt de gambals. Li demostra que el bitllet que té la víctima val molts diners i el convenç perquè li aporti una quantitat prou elevada perquè els entregui el bitllet que després cobraran. I l’avarícia fa la resta i l’incaut s’avé a anar a treure diners al banc, que s’esvaeixen

Pot passar-li a tothom

A tothom li pot passar que es converteixi en víctima d’una estafa i cal ser conscient que qualsevol persona que se’ns acosti, encara que sembli inofensiva, podria ser un estafador. Aquestes dues premisses van centrar la xerrada preventiva adreçada a la gent gran que el mosso Faust Moreno va pronunciar divendres davant la gent gran de Palol de Revardit. Una de les moltes i contínues xerrades que els Mossos fan al territori per alliçonar-los de com han d’actuar si són víctimes d’un delicte. En els casos dels robatoris: millor no resistir-se per evitar patir danys o lesions. No atendre visites desconegudes i no concertades, com les dels tècnics de serveis, és un altre consell. I davant del dubte, avisar al 112. El contacte directe –a Palol, l’oratòria policial va acabar amb degustació de coca feta per la presidenta del casal de la gent gran– sempre dona millors resultats. I a vegades serveix per compartir experiències. A Palol, un dels assistents havia estat víctima de l’estafa del retrovisor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia