Pobresa, una lacra amb nom de dona

Si s’hagués acabat amb la desigualtat entre homes i dones, Càritas no hauria d’estar denunciant, en el marc del Dia Internacional de la Dona, la major incidència de la pobresa en les dones: no només és major el nombre de dones pobres, sinó que, a més, la pobresa té un impacte major en elles que en els homes.

És una realitat en tot el planeta. Les dones pateixen més que els homes la inseguretat alimentària, inclús als països industrialitzats, guanyen menys que els homes, dediquen més temps a les tasques domèstiques, són més vulnerables a la pobresa extrema i tenen menys possibilitats d’accedir al mercat laboral.

De tots els factors que poden incidir en el fet que una persona sigui pobre, cap és tan determinant com el sexe. En el món laboral, els llocs de treball assignats a les dones estan pitjors valorats i remunerats i tenen menors ingressos en el desenvolupament del mateix treball. A més, els resulta difícil accedir a llocs rellevants (el denominat sostre de vidre).

Els estereotips socials i el sistema educatiu suposen un fre a l’hora d’estudiar determinades carreres o d’accedir a certs llocs més ben valorats i remunerats. Les dones continuen ocupant-se majoritàriament de les tasques de l’àmbit familiar, el que genera dobles jornades de treball i itineraris professionals interromputs i reduïts, amb conseqüències inevitables en les prestacions socials per atur i per jubilació.

Les últimes dècades, s’ha produït una feminització del fenomen migratori, que ha abocat les dones a una doble discriminació: com a dones i com a migrants. En el seu projecte migratori, les dones estan exposades a greus situacions com ara l’explotació sexual, la violència i el tràfic de persones.

A Càritas som testimonis, pel nostre treball diari, que la desigualtat no ha desaparegut. Als recursos, centres i serveis de Càritas s’adrecen, majoritàriament, dones en situació de pobresa i exclusió social.