Societat

Societat

Turisme sostenible

Rius per a vianants

La Diputació de Barcelona connectarà una seixantena de municipis amb l’arranjament de 300 quilòmetres de camins a les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener

El pla s’aprovarà aquest març i està previst que estigui executat, amb una inversió de 60 milions, l’any 2022

En aquest nou espai s’ofereixen 5.000 places d’allotjament

La Diputació de Barcelona es farà càrrec del manteniment dels 300 quilòmetres de camins

Una seixantena de municipis de les comarques barcelonines quedaran connectats mitjançant els 300 quilòmetres de camins per a vianants o altres mitjans no motoritzats, com ara les bicicletes i els cavalls, situats a les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener que la Diputació de Barcelona arranjarà dins del programa Vies Blaves amb una inversió total de 60 milions d’euros. La corporació preveu que el pla director urbanístic del projecte s’aprovi aquest mes de març mateix i que es puguin ja licitar i adjudicar els projectes executius de cadascun dels rius, amb la intenció que els camins siguin totalment transitables l’any 2022.

El president de la Diputació, Marc Castells, ha defensat que els 60 milions que costarà aquest projecte “són els més ben invertits de la història d’aquesta institució per com es repartiran arreu del territori”. De fet, els municipis afectats sumen 1,2 milions d’habitants, però la seva àrea d’influència, els llocs que estan a menys de 30 minuts, arriba fins a 5,2 milions de persones. A més, la Diputació de Barcelona preveu fer campanyes fora de Catalunya per captar turisme del nord d’Europa, molt interessat en l’anomenat de turisme actiu. Castells, a més, ha afegit que l’ens provincial es farà càrrec del cost del manteniment dels 300 quilòmetres de camins. El pla, doncs, pretén ser un motor d’atracció turística de l’interior del país, creant un espai –Castells el defineix com un nou “parc natural, a l’estil americà”– que inclou, per exemple, les fonts del Llobregat, Sant Benet de Bages, la Muntanya de Sal de Cardona o el Molí Paperer de Capellades. Tot aquest nou espai ofereix, segons va explicar Castells, unes 5.000 places d’allotjaments turístics de tota mena.

El projecte, a més, preveu la recuperació d’una sèrie d’elements monumentals al llarg d’aquests rius, com ara el pont de l’antic ferrocarril de Berga, el pont del Diable a Martorell i el de la Colònia Sedó, a Esparreguera. A més, es preveu la construcció d’un nou pont penjant sobre el pantà de la Baells.

El projecte estructura les vies blaves en tres branques, depenent del riu que ressegueixen. La Via Blava Llobregat recorrerà els 186 quilòmetres que hi ha entre les fonts del riu, a Castellar de n’Hug, al Berguedà, fins al Prat, al Baix Llobregat, unint, per exemple, indrets com ara Sant Benet de Bages, Montserrat i fins a 15 colònies tèxtils, un dels elements característics d’aquest riu, l’únic que neix i mor a la demarcació de Barcelona. El recorregut principal es podrà completar amb fins a gairebé 90 quilòmetres més de possibles variants i enllaços. En aquest sentit, Castells destaca la quantitat de municipis que han demanat enllaços verds entre les vies blaves i els seus camins. Aquesta via blava suposarà una inversió de 24 milions.

La Via Blava Cardener habilitarà 50 quilòmetres d’itineraris des del seu naixement, al peu del Port del Comte, fins a la confluència amb la Via Blava Llobregat, a Castellgalí. El riu, on també hi ha restes d’antigues colònies tèxtils, travessa els embassaments de la Llosa del Cavall i Sant Ponç i localitats com ara Cardona, Súria i Manresa. La inversió prevista és de 10 milions.

I, finalment, la Via Blava Anoia seguirà aquest riu al llarg de 48 quilòmetres per les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. La via començarà a Jorba i també s’unirà a la Via Blava Llobregat a Martorell. L’Anoia, com el Cardener, és un afluent del Llobregat que va arribar a reunir, en la seva època de màxima esplendor, fins a 65 molins paperers com el de Capellades. El riu neix a l’altiplà de la Segarra i, travessant poblacions com ara Calaf, Igualada, Capellades, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida, connecta amb el Llobregat a Martorell. Aquesta via tindrà 12 portes d’accés i requerirà una inversió de 9 milions d’euros.

Seguretat pionera
La Diputació de Barcelona treballa en un sistema de seguretat activa que s’ubicaria en 12 punts del recorregut. Aquest sistema podria estar basat en el sistema GPS o mòbil. La resta del traçat estarà marcat i tindrà punts d’entrada per a vehicles d’emergència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.