El projecte no garantia la seguretat del Pont de Candi quan s'hi va iniciar l'obra de reforç

Fins a 9 mm cada mes

Des del juny del 2007, al viaducte s'hi fa una «auscultació geotècnica» permanent, amb l'assessorament de la UPC, un seguiment que aquell octubre desembocava en un primer informe que reconeixia l'activitat expansiva als fonaments del pont, concretament per la presència d'anhidrita, un «mineral molt actiu». Entre el setembre i el desembre, de fet, ja es completava una primera actuació per corregir la rasant del tauler, del qual es rebaixava la cota de recolzament sobre els pilars 4, 5, 6 i 7 –fins a 21 centímetres als dos centrals–, per «reduir els esforços imposats al tauler i augmentar la vida útil del viaducte».

Aquell novembre es va instal·lar una xarxa de més de 150 fites d'anivellament per precisar i controlar tots els moviments. L'informe de l'agost del 2008, en aquest sentit, encara és més devastador, ja que confirma i fins i tot augmenta a l'alça tots els mals auguris: el pilar 5 s'havia aixecat entre 8,8 i 9 mil·límetres al mes de mitjana en els darrers 10 mesos a la zona del tauler, i 8,3 a la base. Al pilar 6 l'aixecament havia estat de 6,6 a 6,9 mm a dalt, i de 5,8 a la base. El 4 i el 7, en menor mesura, també havien experimentat aixecaments. El febrer del 2008, a més, es va haver de muntar una estructura de bloqueig lateral als pilars 2, 3 i 8 per la «necessitat de reforçar transversalment més pilars davant l'empenta lateral dels que s'estan movent».

Girs en sentit contrari

El que passa és que les fites no van detectar només aixecaments, sinó també girs longitudinals i transversals en els fonaments del pont, algun fins i tot en sentit contrari: el pilar 5, per exemple, s'havia girat, en els darrers cinc mesos, 0,05 mm al mes aigua avall del barranc, i 0,04 en sentit Lleida. En canvi, el pilar 7 s'havia girat en el mateix temps 0,03 mm al mes aigua amunt, i 0,06 en sentit Barcelona.

De fet, el mateix projecte avançava: «Amb les últimes investigacions realitzades es tenen sospites d'una geologia de major detall que l'emprada fins al moment a la zona objecte d'estudi, en la qual es podrien arribar a localitzar falles no localitzades anteriorment.» S'admet, doncs, que el «perfil geològic-geotècnic» no era prou bo, i per això es demana que es facin més estudis per confirmar exactament a quina fondària hi ha els materials que produeixen l'inflament, ja que això condicionarà l'actuació a projectar. Segons les dades de què disposaven llavors, «encara no es pot constatar ni explicar adequadament quin ha estat el detonant d'aquesta expansió», tot i que «l'explicació més plausible és l'inflament de les capes profundes de terreny per sota dels fonaments actuals». Ja es constata, a més, que s'han trobat «esquerdes entre el cap del pilot i el cep, signes inequívocs que s'ha produït en algun moment postconstructiu un inflament del terreny» de la franja superior (10-15 metres).

Juliol del 2009, el límit

El novembre del 2007, paral·lelament, es va fer un estudi específic del reforç estructural dels pilars 4, 5, 6 i 7, per analitzar-ne bàsicament la seguretat. I les conclusions eren això, concloents: «A pesar del procés de correcció de cota del tauler, s'haurien de fer més actuacions del viaducte, ja que els coeficients de seguretat exigits en ELU [estats límit últims, els requisits mínims de resistència i estabilitat establerts en obres d'enginyeria] s'esgotarien el juliol del 2009.» «En canvi, els pilars arribarien al límit de seguretat estricta en ELU l'abril de 2010», hi afegeix l'informe.

Les auscultacions posteriors relaxarien aquest segon termini als pilars, ja que els moviments ja hi eren menys importants, però el projecte tècnic de l'agost del 2008 corroborava les alarmes pel que fa al tauler. «Si es manté el ritme actual dels moviments, podrien repercutir en la seguretat estructural del viaducte, així com en la seva funcionalitat, per la qual cosa s'hi considera imprescindible una actuació per compensar els citats desplaçaments produïts pel terreny.» I continua: «Amb l'extrapolació de les velocitats actuals [...] i tenint en compte els càlculs estructurals realitzats, es considera que el termini de seguretat raonable de l'estructura s'esgotaria el juliol de 2009. Per tant, existeix una certa urgència a decidir i realitzar una actuació que pugui resoldre o mitigar el problema.» Només tenien, doncs, onze mesos per actuar, si bé el mateix projecte matisava que «amb l'actuació del terraplè es podria alterar la velocitat i la forma de l'ascens imposat al tauler, i aquests valors límits haurien de ser revisats».

Tramitació d'urgència

Dit i fet. L'Adif no es va entretenir a cremar unes etapes administratives que sovint s'eternitzen, i tramitava el projecte d'urgència. El desembre del 2008, el Consell de Ministres n'autoritzava la posada a licitació, i el 30 de gener del 2009 l'adjudicava per un import de gairebé 44 milions a la unió temporal d'empreses entre FCC Construcción i Comsa. La notificació no es publicava al Butlletí Oficial de l'Estat fins al 27 de març, mes en què l'Ajuntament rebia el projecte bàsic, els plànols i la llista de finques afectades per les noves expropiacions que calia fer. El 9 d'abril, el BOE posava a exposició pública l'expedient d'expropiació forçosa –en resultaven afectats uns 90.000 m²– i donava 15 dies als afectats per presentar-hi al·legacions.

Les actes, a l'agost

Malgrat que no hi va haver cap gran conflicte, la tramitació de l'obra va fer que, segons fonts municipals consultades, fins a l'agost del 2009 no se signessin, al mateix ajuntament, les primeres actes prèvies d'ocupació amb els propietaris, pas imprescindible perquè les màquines poguessin accedir als terrenys. El procés, de fet, no es va acabar fins al 23 de novembre, quan l'Ajuntament va signar les últimes amb les seves propietats. L'alcalde, Josep Andreu, confirma en aquest sentit: «Les obres no van començar fins al novembre passat –de fet, ell mateix hi va enviar una inspecció just quatre dies després, el dia 27–, tot i que no en tenim cap constància per escrit, perquè només estan obligats a fer una comunicació interna.» Ell mateix, això sí, aclareix que «la refonamentació dels pilars va començar abans, perquè els terrenys ja eren seus». Des de llavors els treballs han anat contra rellotge, però des del juliol del 2009, segons el mateix projecte d'Adif, en principi no es podia garantir tècnicament la seguretat de l'estructura si s'haguessin mantingut les velocitats d'aixecament. Quatre mesos de suspens.