Medi Ambient ja va renyar el ministeri pel gran impacte de les obres al Pont de Candi
Adif no ha fet cap més estudi ambiental i ha pres com a referència el genèric que el 1999 va fer per a tot el tram Lleida-Martorell
L'Estat ha esquivat la redacció d'un estudi ambiental propi –reclamat insistentment per l'Ajuntament de Montblanc per la magnitud dels treballs, si bé hauria allargat molt els terminis d'una obra que es considera urgent– i esbandeix l'espinosa qüestió de l'afectació ambiental remetent-se, en el projecte que ara s'executa, al compliment dels paràmetres que fixava la DIA per a tot el projecte original de la línia del TAV entre Lleida i Martorell. El projecte actual recorda que, com demanava el ministeri, ja es va fer un estudi ambiental per situar els abocadors de la terra sobrant, i també es va fer de tots aquests un projecte de restauració, autoritzat per la Generalitat. «Ambientalment, tots els préstecs són considerats idonis per a l'extracció de material, i ja se n'indiquen les mesures de restauració adequades per a la posterior integració en l'entorn», explica el projecte. Uns tractaments que «estan pressupostats». A banda d'això, el projecte indica altres mesures de protecció, com ara l'excavació selectiva, per garantir la reutilització de terra vegetal en la restauració i la reposició de camins i préstecs. A més, proposa fixar uns límits de protecció ambiental al voltant del terraplè, on hi ha vegetació que admet que és «d'alt valor ecològic». En canvi, el projecte «no ha considerat viable» l'adequació del drenatge que hi haurà al fons del barranc com a pas de fauna «per la seva gran longitud, 330 metres, i el seu recorregut en zig-zag».
El govern, intranquil
L'informe del govern del febrer del 2009, que no és vinculant, critica d'entrada que «hauria estat més correcte exposar quines altres alternatives s'han estudiat», a banda de la solució final del reompliment del barranc. Medi Ambient, així, constata que això «suposa una gran ocupació territorial, que genera impactes significatius en la vegetació, la hidrologia, la connectivitat faunística i el paisatge». Si bé les afectacions sobre la vegetació són recuperables, no passa el mateix amb els passos de fauna, i el terraplè tampoc no es considera gaire beneficiós per al flux hidràulic, sense que arribi a ser greu. El «notable» impacte visual i paisatgístic, sobretot si s'acaba fent la segona fase, també preocupa el departament, que proposa, per minimitzar-lo, plantar més arbres a la zona oest.
Pel que fa als préstecs de terres, el govern també demana un seguit de requisits, com ara que en acabat es recuperi la morfologia original del terreny i es mantingui una «cota adequada respecte dels espais subjacents». A més, desautoritza expressament un dels punts d'on volia treure terres Adif, pel perill que esdevingués un altre abocador, i li recomanava que les terres «de qualitat» provinguin d'«activitats extractives legalitzades». El govern acaba reclamant un «correcte seguiment ambiental» de les obres.
L'Espluga permet les extraccions de terra
Adif ha acordat amb l'Ajuntament de l'Espluga agafar préstecs dels antics abocadors del TAV al municipi a canvi de tasques de recuperació ambiental un cop finalitzades les extraccions de terra, a més de «respectar-ne les cotes, que entren totalment dins la legalitat», assegura l'alcalde David Rovira. Tot i que no hi haurà cap compensació econòmica, l'acord inclou l'arranjament dels camins i la cessió de maquinària per part d'Adif per dur a terme el manteniment dels camins municipals tot el 2010. L'ens, segons el regidor Josep M. Civit, també ha arribat a enteses amb els propietaris d'una cinquantena de finques afectades per la polseguera provocada pels camions que cada dia hi circulen. Per minimitzar al màxim l'impacte, a més de minvar la velocitat, també s'hi ha posat grava i es remullen contínuament. El portaveu de l'oposició, Ferran Civit, veu, en canvi, «aberrant» que l'Estat vulneri la normativa que exigeix als particulars, i creï «una pedrera gegant» sense cap permís. «Des de l'inici han baixat bastants metres la cota; és l'agressió més greu que ha rebut el terme des que es va fer el mateix TAV», denuncia.
Les denúncies d'Andreu, poc ateses
L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, ha estat fins ara la veu més bel·ligerant contra la «política de fets consumats» que practica Adif. L'endemà mateix de signar les últimes d'actes d'ocupació, ja va enviar una inspecció a les obres i, tres dies després, en va denunciar «irregularitats» a la Generalitat, com la falta d'un estudi ambiental propi. El Departament de Medi Ambient, però, li recordava que ja havia emès un informe al febrer, i que la decisió en aquest camp era dels ministeris de Foment i Medi Ambient, als quals va traspassar la queixa i als quals també s'ha dirigit, en va, l'alcalde. «A Madrid no diuen res i la Generalitat ja no sap què dir, sembla que els forestals només serveixin per empaitar pagesos», lamentava l'alcalde, que no parava i al febrer denunciava al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil que s'estaven malmetent camins i extraient sòl per sota de la cota vegetal, tant a Montblanc com a l'Espluga. El Seprona va obrir diligències, però la via administrativa encara està en curs. Per provar les seves acusacions, Andreu va reclamar un informe al Col·legi de Geòlegs, que li va arribar fa pocs dies, i que, segons ell, «evidencia que una petita part de terra s'ha extret per sota de la cota del subsòl», si bé matisa que «ja s'ha reparat, perquè s'ha reomplert». L'ens també ha constatat, això sí, «l'elevat cost ambiental» que té reomplir el barranc.
Una cinquantena de multes
L'Ajuntament ha tramitat des del novembre una cinquantena de multes a través de la policia local de Montblanc, les quals s'han transferit a la divisió de trànsit dels Mossos d'Esquadra. I és que el consistori va intentar delimitar fa uns mesos a 3,5 tones el trànsit de vehicles pesants per no malmetre els dos camins municipals d'accés al barranc del Candi, una prohibició que ningú ha arribat a complir. «No hi vam donar permís, però ho han fet igualment», lamenta Andreu, segons el qual les sancions «ja pugen a una suma considerable». El consistori ja ha desestimat els recursos d'al·legació presentats per l'empresa contra les sancions, que són de diversa índole: per pes excessiu, pel fet de dur la càrrega sense xarxa de protecció i sense l'albarà corresponent –que ha d'indicar dades com ara el conductor i el pes de bàscula–, per l'ocupació de camins... «També ho he denunciat a la direcció general de Trànsit; al final, els Mossos hauran d'actuar, perquè tenen tot el Gremi d'Àrids al damunt», recorda Andreu, en al·lusió al greuge pels nombrosos controls que ha de passar aquest sector. «En una pedrera, ràpid et poden caure 3.000 euros de multa», indica. Adif, pel seu cantó, recorda que ja s'ha posat «una senyalització de velocitat molt restrictiva als camins, entre 10 i 20 km/h com a màxim», i assegura: «Sempre estem disposats a reunir-nos amb qualsevol ajuntament, i amb el de Montblanc ja ho hem fet.»
