El nou Maig, més segur

La festa major de Cornellà del Terri s’ha fet més viral que mai aquest any, després que la tradicional tallada del Maig, divendres sant, i la seqüència del llarg tronc del pollancre sec tentinejant la vertical de mitja plaça fins a la caiguda final entre diversos espectadors errants, corregués de mòbil en mòbil i de mitjà en mitjà. Però les noves tecnologies no podran destruir una tradició centenària, i ahir la gent va tornar a omplir sense cap recança la plaça, per assistir a la renovació del compromís del poble amb la primavera i l’alliberament –del dret de cuixa i dels presos– amb la plantada del nou Maig. Aquest any, han triat un altre llarg tronc de pollancre de 24 metres, tot i que aquest cop la talla ha tornat a minvar, respecte als 26 metres que feia el de l’any passat i els 29 del de 2017.

Els fets de divendres van fer prendre algunes mesures, com ara ampliar el diàmetre de la zona de seguretat de la plaça, uns metres enfora, amb menys espai –tot i que suficient– per als centenars de persones que van assistir al ritual. També hi havia agents dels Mossos d’Esquadra i una ambulància de Creu Roja, que de passada vetllava per qualsevol incident durant l’exhibició castellera de la colla dels Esperxats de l’Estany. Però l’únic risc, ahir, va acabar sent per a la porta de l’edifici del Centre Cultural, que es va endur un cop durant les maniobres per enfilar el tronc de l’arbre recte i sobre el sot on queda falcat. De fet, explicaven que és habitual que el tronc es desviï alguns metres durant la caiguda de la tallada, tot i que divendres el vent va fer que se n’anés ràpidament cap a l’extrem sud i la correcció posterior cap al nord va generar un cert caos.

Allà, després que la cobla La Principal de Porqueres interpretés La Santa Espina, i un cop assegurat amb cordes gruixudes, els membres de la colla van repetir la demostració d’enginyeria popular en l’estirada, alhora i des de quatre extrems, per alçar els centenars de quilos amb l’ajut de les corrioles del teulat. Una operació delicada, que requereix una harmonia de forces perquè el Maig no s’inclini cap a on no toca. La magnitud del tronc va fer necessari que algunes persones del públic donessin un cop de mà addicional per estirar, mentre els valents que l’apuntalaven des de sota, pas a pas i amb tres escales, l’anaven falcant fins a la clavada final. Aleshores, la cobla va tocar L’estaca de Llach, un cop superada la tensió del moment, i mentre per les diferents obertures de la façana, especialment dissenyades per a la plantada del tronc i per poder-lo encadenar ben recte, l’acabaven d’afermar perquè resisteixi a lloc fins a la Setmana Santa de l’any vinent. El final de la plantada va ser el moment més celebrat del matí, a més de la solemne hissada de la senyera fins al capdamunt del Maig, al ritme d’Els segadors.

Per tancar l’acte culminant de la festa major del poble, amb una llarga tradició però redescobert i recuperat fa poc més de quatre dècades i declarat d’interès nacional el 1999, diverses parelles van dansar el ball del Cornut, en el qual un personatge amb banyes pul·lula entre les pubilles fins que en tria una per lliurar-li el ram, i se l’endú encapçalant el seguici que abandona la plaça.

L’origen de la tradició, però, és discutit. N’hi ha que l’atribueixen a la fi del dret de cuixa feudal, al segle XIV, i l’atac irònic a la figura del cornut que triava pubilla. I el folklorista Joan Amades, en canvi, hi veia una exaltació de la primavera i el nou cicle de la natura, amb la fertilitat representada pel boc i els seus corns, fecundadors del bestiar.