L'horari intensiu escolar s'encalla a Sant Feliu

Un 84% de les 1.251 persones que van participar entre el febrer i el març de l'any passat, a Sant Feliu de Guíxols, en una enquesta entre famílies d'escolars sobre la implantació de la jornada continuada hi van donar suport. La participació, xifrada per les AMPA de les quatre escoles públiques en un 79,2% del cens, ja la voldrien els impulsors de qualsevol consulta popular. Però el departament, segons explicava dimarts el regidor d'Educació guixolenc, Josep Ramon Llobet, va donar una “resposta negativa” sense acabar de concretar un motiu, més enllà que fins al 2019 la Generalitat no es planteja fer nous canvis en l'horari partit que s'aplica a la immensa majoria de les escoles públiques.

El cas és que després de la prova pilot inicial, en cinc centres baix-empordanesos de Castell-Platja d'Aro, Vall-llobrega i Esclanyà –a Begur–, el Departament n'ha incorporat tres més aquest curs –a Santa Cristina, que també pertany al pla d'excel·lència educativa de la Vall d'Aro, i dues escoles rurals a Mieres i Albanyà–, mentre la reivindicació s'estén com una taca d'oli, a més de Sant Feliu de Guíxols, a Calonge i Sant Antoni, i Blanes. Les AMPA dels quatre centres de primària guixolencs, a més dels dos instituts, les escoles bressol i la concertada del Sant Josep-Cor de Maria, van celebrar una jornada per debatre els pros i contres de l'horari intensiu. Però els aspectes negatius no van passar de la teoria i entre els positius, totes les opinions expressades per les escoles de Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina. Entre els exemples, explicats per l'AMPA de l'escola Fenals i la regidora cristinenca d'Educació, Sònia Pujol, el rendiment escolar avaluable de l'alumnat millora, cau l'absentisme de molts escolars d'infantil a les tardes, les famílies han aconseguit adaptar horaris –ho havien de fer, igualment, amb l'horari partit– i s'estalvien menjadors i els viatges de casa a escola i d'escola a casa de la tarda, quan s'organitzen diverses activitats extraescolars.

En vista dels resultats de l'enquesta de fa un any tampoc sembla que calgui convèncer gaire gent. La qüestió és com es pot desencallar la reivindicació. Llobet, però, només va parlar dels obstacles: limitacions de competències municipals, de pressupost en educació, el possible conflicte per la coexistència de les quatre escoles públiques amb la concertada del Sant Josep-Cor de Maria –que aposta per la jornada partida– i la manca d'un projecte educatiu de ciutat. Per adobar-ho, va convidar les AMPA a organitzar xerrades amb representants de la Fapac i la Fundació Jaume Bofill, ferotges detractors de la jornada continuada. Malgrat el pessimisme, l'edil es va comprometre a insistir en la petició a Ensenyament i va encoratjar les AMPA a continuar-hi treballant, també en el si d'un consell escolar municipal que, li van recordar, fa mesos que no es reuneix. Llobet va subratllar que convé fer un projecte escolar de municipi, però els centres també li van fer notar que ja en van presentar un, centrat en les llengües, i Ensenyament els ha donat allargues igualment, i que a Vall-llobrega, sense cap pla específic, els van concedir l'entrada en la prova pilot. A les acaballes de l'acte, una de les intervencions més aplaudides i esperançadores per a l'audiència: representants de l'AMPA de l'escola Pedralta cristinenca van recordar les successives negatives rebudes fins que se'n van sortir, que els partidaris de la jornada continuada veien com una enorme injustícia: no llançar la tovallola i perseverar-hi.