Educació
Història d’una petita gran escola
Un llibre recupera la història d’una de les innovadores escoles de la República
Va donar servei a un dels nuclis rurals de l’Anoia
L’escola del Saió, un petit nucli rural de Santa Margarida de Montbui, va tancar portes a principis dels anys 80 i aquestes tres dècades han estat suficients per esborrar-la pràcticament de la memòria col·lectiva d’aquest municipi anoienc.
L’escriptor Oriol Solà i Prat acaba de publicar L’Escola del Saió. Retalls d’un projecte educatiu singular, un llibre que exposa el funcionament del sistema educatiu i l’evolució que va experimentar durant les cinc dècades compreses entre l’inici de la Guerra Civil espanyola i principis dels anys 80. El llibre és el resultat d’un any de converses amb persones que hi van estar vinculades i de remenar documentació en diferents arxius.
Per a Solà, “aquest exercici de recuperació històrica es feia necessari perquè la informació que hi havia sobre aquesta escola era pràcticament inexistent: era gairebé com si no hagués existit!”.
I no només va existir, sinó que va ser un exponent dels nous aires que la República volia portar a les aules. Oriol Solà explica que “com moltes altres escoles que van néixer en aquell període, el col·legi del Saió és fruit del Consell de l’Escola Nova Unificada, una institució creada l’any 1936 amb l’objectiu d’instaurar una escola nova, gratuïta, única, laica, amb coeducació i en llengua catalana”, una iniciativa definida moltes vegades com el gran projecte pedagògic de la Revolució Llibertària.
Aquest conjunt de reformes buscava l’escolarització de tothom per tal de reduir la taxa d’analfabetisme, massa elevada tractant-se d’un país industrialitzat europeu. La millora tant de la qualitat del sistema educatiu com de la situació laboral dels mestres eren també a l’agenda.
En el cas del Saió, que fins llavors no tenia escola, les classes van començar al local requisat de l’Ateneu Agrícola, convertit en l’Escola Nova Unificada del Control de Montbui. El final de la Guerra Civil va suposar el tancament de l’escola i, també, l’enterrament d’aquell innovador projecte educatiu.
Molts anys després, el 1962, la iniciativa dels veïns va fer que es reobrís l’escola, ara com a Escuela Nacional Mixta El Sayó. L’objectiu era donar un altre cop servei als infants de totes les masies pròximes.
Solà relata que “la filosofia era una altra, deslligada de cap projecte a més gran escala”, però apunta que l’esperit essencial era el mateix de l’originària escola republicana, “que cap infant dels voltants es quedés sense escolaritzar”.
