Educació

SALVADOR SIMÓ

INVESTIGADOR DE LA UVIC-UCC I COORDINADOR DEL PROJECTE SENTX100 A ESCOLES

“El fracàs escolar pel malestar social és l’entrada a l’exclusió social”

Per segon any, coordina el projecte SENTx100 amb diversos agents perquè en escoles de Vic es potenciïn les capacitats d’infants i mestres, es canalitzin emocions i es garanteixi l’èxit escolar

Com, quan i per què sorgeix el projecte?
Des del grup de recerca Salut Mental i Innovació Social del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC tenim clar que la investigació ha tenir un impacte real al territori i repercutir en el benestar i la inclusió social de les persones. Una dels projectes és el SENTx100, que va sorgir arran d’una conversa en què ens van transmetre la gran preocupació que es trobaven a les escoles de Vic on hi havia nens que, per la seva situació personal i contextual, tenien una motxilla emocional molt plena, amb una situació de malestar emocional molt acusat per viure en una societat dura, amb uns índexs de pobresa importants que impedia o dificultava en gran mesura el seu aprenentatge acadèmic. Això ens va preocupar molt. Som conscients que s’ha de treballar amb la prevenció de la malalta i la promoció de la salut mental, que és més efectiva i saludable que el que es pugui fer després de manera pal·liativa. Ens preocupa molt que si un nen té fracàs escolar pel malestar social, això sigui la porta d’entrada a l’exclusió social.
Per on van començar?
Vam començar l’estudi pilot l’any passat, a l’escola de la Sínia, que és molt innovadora i amb un claustre docent conscienciat de la importància dels determinants socials dels seus estudiants, gràcies a l’Obra Social de La Caixa. Ara, el fem a l’escola Santa Caterina, també a Vic, i a l’escola Congost de Canovelles. A Vic, treballem amb l’Ajuntament i la Vetllada Cuiners a Taula i, a Canovelles, amb la Fundació Reir. Aposten per la innovació, pel benestar dels estudiants i són molts conscients que han de treballar aquest benestar per mantenir l’èxit escolar.
Sonarà a tòpic, però hi té a veure la presència de nouvinguts?
No, la diversitat cultural és una realitat a les escoles i no ha de ser un problema. Com a societat, hem de canviar de prisma, ja que una de les mancances és que som incapaços de veure el que suposa tenir aquesta riquesa a les aules. Som una societat basada en veure què està malament i nosaltres treballem detectant capacitats, potencialitats per abordar dificultats... I la riquesa cultural és una potencialitat. En el projecte, apoderem nens i professors perquè puguin gestionar el seu benestar emocional i el dels seus companys. Per això, l’estratègia és que, a partir de les seves capacitats (per exemple, des del punt de vista artístic i cultural), en què tenen una gran fortalesa, i de la teràpia ocupacional, treballem per apoderar-los perquè siguin els protagonistes de la seva vida. Que entenguin quins són els seus sentiments i, sobretot, aprenguin a canalitzar la ràbia, la frustració i la tristesa d’una manera positiva. I que tinguin cura dels companys creant comunitats de cura. I apoderem els professors, perquè, en aquest país, tenen molta motivació i són excel·lents, però els deixem sols davant de totes les problemàtiques. Abans, érem una societat educadora i els hem tret l’autoritat i els qüestionem, que és el pitjor que es pot fer.
I com ho fan?
A través de l’art i la cultura, perquè és un llenguatge universal que ens permet expressar. Treballem amb alumnes de primer i tercer amb les avantguardes artístiques. Per exemple, veient l’obra El crit d’Edward Munch, creen obres que s’hi inspiren i treballen les pors i les angoixes. O amb el surrealisme de Joan Miró i les seves constel·lacions treballem els somnis i les esperances. És conèixer una dinàmica artística, també el grafit, l’art contemporani i l’urbà i d’altres per enriquir el seu bagatge cultural, fent el seu propi per expressar les seves emocions i canalitzar-les. En els tallers de segon i quart, amb la cantant Ju, ho fem a través de teatre, la dansa i el cant, i els de cinquè i sisè, a partir l’art urbà, i expressant-se ja com a artistes faran diverses performances a la ciutat. És un projecte amb moltes col·laboracions d’artistes, com ara Asha Miró, Guillem Roma, Nana Orriols, de rap i de hip-hop, com ara Rapsusklei, Paula Bu i Sista Livity, etc., que posen el seu coneixement al servei del benestar dels nens.
S’estendrà el programa?
És la voluntat, perquè veiem que els resultats són molt positius. Volem reforçar-lo a les escoles on hem començat i ampliar-lo a d’altres. L’interessant és que els tres projectes són diferents amb la base de l’art, la cultura, la teràpia ocupacional i l’apoderament integrats dins el programa escolar.
Veig que demanen finançament.
Sí, la gent hi pot col·laborar en el web www.SENTx100.net , fent-hi aportacions. Fins i tot, a les empreses els donem el compromís de portar, des de la UVic-UCC, la seva política de responsabilitat social corporativa. Però també hi poden col·laborar artistes i persones de l’àmbit social i de la salut de primer nivell, com ja en tenim, aportant-hi la seva expertesa professional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Retards de més de mitja hora a la R11 per una avaria entre Girona i Sant Miquel de Fluvià

girona
salut

L’Hospital de Mataró canvia els uniformes quirúrgics per uns més sostenibles

mataró

Les fires del 1 de Maig omplen de gent els carrers de Figueres malgrat l'amenaça de pluja

figueres

El TSJC reconeix la bulímia com una malaltia incapacitant

girona
urbanisme

Alella tira endavant el projecte per urbanitzar la Serreta i El Pla

alella
mobilitat

Mataró comença a multar els cotxes que se saltin les restriccions a l’illa de vianants del centre

Mataró
indonèsia

Les autoritats es preparen per fer front a l’erupció del volcà Ruang

barcelona
LA CRÒNICA

Les mestres que fan collir pedres

CRÒNICA

Defensors davant la burocràcia