Educació

ADAM MANYÉ

DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS D’EDUCACIÓ A GIRONA

“Iniciem el curs escolar més serens que l’anterior”

El director d’Educació a Girona afirma que l’experiència i els dos protocols anti-Covid els permeten iniciar l’activitat als centres amb més tranquil·litat

Diu que hi ha una aposta clara per les sessions síncrones

El nou director analitza les sensacions personals després de les primeres setmanes al càrrec. Assegura, també, que l’experiència que tenen del curs passat els permet iniciar el nou amb més tranquil·litat i amb els recursos que calen per mantenir centres oberts i sessions síncrones, en cas de quarantenes. Finalment, fa un repàs dels nous centres i de les previsions de futurs equipaments i serveis educatius.

Un parell de mesos després del seu nomenament, quines són les sensacions?
És molt gratificant, tot i que els dies duren una eternitat, perquè passen un munt de coses, passen ràpid i cal donar-hi resposta també de manera ràpida. Vull remarcar que sense un equip no pots exercir aquesta responsabilitat. Jo hi poso tot de la meva part amb honestedat, però necessito l’equip. Tinc cobert l’ego. Es tracta d’una satisfacció íntima, perquè, d’aquí a deu anys, ni el meu nom ni el de ningú no es recordarà quan s’inauguri, per exemple, algun centre educatiu pel qual hem estat fent gestions.
El seu antecessor va deixar el càrrec dolgut. Afirmava en una entrevista en aquest diari que se li havia dit que venien dos anys amb molta càrrega política parlant de les eleccions del 2023. Què en pensa?
Nosaltres estem ocupats i preocupats per avui i demà i com a molt per demà passat. Som servidors públics, som càrrecs de confiança designats pel conseller en detriment d’algú i que, arribat un moment, t’aparten quan creuen convenient que algú té un perfil millor. Vaig ser càrrec de confiança del conseller Tresserras i, dos dies després del canvi de govern, ja era a l’institut on treballava abans i encantat de la vida. Insisteixo, som servidors públics. Soc un pal de paller d’una sèrie de gent i està molt bé que s’hagi de ser funcionari per ser nomenat.
Segon curs després del confinament, amb mesures restrictives per la Covid-19. Nervis?
Estem més calmats i serens. Hem creat coneixement i tenim les motxilles carregades i plans de centres provats i, per tant, sabem què ha funcionat bé i què no. Hem tornat als problemes ordinaris d’abans.
Quina diferència hi veu respecte a l’inici del curs anterior?
Ara fa un any fèiem un munt de reunions virtuals amb les direccions, que ens manifestaven molts dubtes, problemes... Va haver-hi els primers grups confinats i tothom estava nerviós, als centres i les famílies... Vam haver d’aplicar normes de salut que ens venien donades. Ja som obedients, però tenim el coneixement que tenim. I avui dia, no. Les direccions estan amoïnades per altres coses.
Amb quins recursos humans compten?
Es mantenen els reforços Covid, amb més personal docent i no docent, i això ens permet tenir un coixí per a desdoblaments de grups, atencions a l’aula... Es mantenen les aules grup d’abans de la pandèmia, i els reforços poden ajudar molt.
Quina proporció d’alumnes i personal docent tenen la pauta de vacunació completa?
En el cas del professorat, més del noranta per cent, i en el cas dels alumnes majors de dotze anys, voltem el cinquanta-sis per cent, aproximadament.
Què tenen previst fer per incrementar aquests percentatges?
Estem intentant de difondre el missatge que cal un últim esforç, però no depèn de nosaltres, hem de fer arribar a les famílies que com més vacunació menys risc i més seguretat.
Hi haurà vacunacions als centres?
Ningú no ens ho ha dit.
Com gestionaran els positius?
Hi haurà unitats mòbils per fer PCR i tenim dos protocols d’actuació, un per a l’obertura dels centres i un altre de gestió de positius, també especialistes, i hem demanat als centres que en tinguin un. Són els qui, a partir de les dades, ens diuen com hem d’actuar. Hem après a no prendre decisions sense parlar amb qui en sap més.
Els alumnes vacunats podran anar a classe, quan hi hagi un positiu, i els no vacunats hauran de fer quarantena. Com ho gestionaran?
Amb classes síncrones: amb alumnes al centre i alumnes a casa seva sempre que sigui possible. Ho potenciem per eliminar diferències d’atenció. Ens hem adonat que el curs de confinament, amb tots els alumnes, va ser un sotrac majúscul.
Aquell curs, però, va quedar palès que no tots els alumnes tenen un bon entorn de digitalització a casa. Tenen prevista alguna estratègia?
Sí, s’ha reduït a la meitat el temps d’aplicació del pla d’educació digital de Catalunya, que preveu dotar de dispositius docents i alumnes i pal·liar la bretxa digital. Com a novetat hem posat mentors digitals als centres de recursos pedagògics.
S’adaptarà el currículum dels alumnes que finalitzen etapa educativa?
Primer cal dir que segon de batxillerat és el curs amb el currículum més antic, tot i que ja incorpora una part de treball per competències. El curs passat, es van donar indicacions específiques sobre els grups que canviaven d’etapa, els de quart d’ESO i els de segon de batxillerat. Això va permetre desencotillar-se de la nota numeral i donava més prerrogatives per a una valoració extra.
Expliqui’s...
Hi havia alumnes competencialment molt bons que van tenir sotracs emocionals molt importants. És un tema que no ens l’hem de mirar frívolament. Això no vol dir enviar alumnes sense competència a etapes superiors, no, perquè l’equip docent ha d’argumentar per què, tot i que un alumne hauria suspès, l’enviem a una etapa endavant.
I aquest curs?
Estem a l’expectativa de si el curs serà més normal...
Les aules d’acollida disposaran de més recursos?
Per a aquest curs hem intentat tenir més professors i hem hagut de fer càbales per buscar sistemes organitzatius perquè o bé els alumnes de les aules d’acollida siguin una única bombolla o bé l’atenció en aquests alumnes sigui en les hores lectives abans d’anar cap a casa.
Hi ha nous centres?
Sí, a Caldes i Vilablareix i també a Breda, amb un nou SES, un institut i un institut escola, respectivament. En aquest últim cas, hem atès una petició històrica. Fins ara Breda tenia una extensió a l’institut d’Hostalric, on s’hi anava a fer quart d’ESO. Ara ho faran al seu municipi. Voldria destacar la consolidació de processos participatius.
En quin sentit?
A partir d’uns paràmetres, Educació escolta la comunitat educativa i introdueix propostes que, si es poden assumir, s’assumeixen.
I els projectes i obres pendents? Verges?
Està en una bona posició per tirar-lo endavant. Tenim terreny cedit i ara només falta l’autorització del govern.
L’institut Ermessenda de l’antiga Simon de Girona?
L’Ajuntament ja ha procedit a enderrocar algunes parts i el departament es farà càrrec de la transformació de l’edifici, amb una inversió de 6,9 milions. Aviat s’iniciaran les obres, que s’han endarrerit pels processos administratius.
Les escoles de Vall-llobrega i Fenals de Platja d’Aro i el Carme Guasch de Figueres?
La primera està en fase de licitació del projecte i l’obra, amb una inversió d’1,9 milions. La segona és fruit d’un conveni amb l’Ajuntament i, amb una inversió de 3,4 milions, a parts iguals, ja tira endavant. I a la tercera, l’Ajuntament hi ha invertit 600.000 euros i la Generalitat 6,2 milions, pendents d’autorització.
Analitzi la situació de les escoles rurals.
Necessitem la complicitat dels ajuntaments. Si ens ofereixen les escoles claus en mà, obrim centres com el de Palau de Santa Eulàlia, que reobrirà després de cinquanta anys.
És també el cas de Planoles?
No, a Planoles hi fem una prova pilot d’integració del primer cicle d’educació infantil, P1 i P2, a l’escola rural. A part de Planoles, la prova es fa a Esponellà, Cabanes, Portbou, Sant Miquel Fluvià i Medinyà.
Hi ha un ‘boom’ a la formació professional?
Hi ha més peticions d’alguns cicles concrets. Entre juliol i agost, hem introduït sis grups més al sistema a més dels ja programats, que eren 12.
Quins són els més sol·licitats?
Els d’auxiliar d’infermeria i els cicles de sistemes microinformàtics i xarxes.
A què atribueix aquest creixement de l’FP?
Crec que ens hem adonat socialment de la rèmora del que si no pots anar a batxillerat has de fer FP. La societat veu que els cicles són eines professionalitzadores de primer nivell.

Ve de la plana anterior



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.