“Ens vindria bé més ajuda des del sud”

A l’ense­nya­ment públic les hores d’ini­ci­ació a la llen­gua i el bilingüisme van pujant. La dinàmica és glo­bal­ment posi­tiva, tot i que massa lenta. Hem de pas­sar a una altra etapa per poder tor­nar a desen­vo­lu­par el conei­xe­ment del català. Estem en uns 5.000 alum­nes, un 9,1% de l’alum­nat, que reben un ense­nya­ment en català. Encara hi ha molt de camí per recórrer en com­pa­ració amb el 45% d’alum­nes que al País Basc del Nord apre­nen llur llen­gua. Sabent a més que aquí tenim un 75% d’opi­ni­ons favo­ra­bles entre les famílies perquè els seus apren­guin el català.

La clau és que l’Estat francès i el Minis­teri d’Edu­cació obrin més clas­ses bilingües a l’ense­nya­ment públic. El repte és arri­bar a dis­po­sar de prou ense­nyants per poder desen­vo­lu­par al màxim pos­si­ble les línies bilingües, és la con­dició bàsica per reac­ti­var l’apre­nen­tatge de la llen­gua, i les pos­si­bi­li­tats reals de crei­xe­ment són a l’ense­nya­ment públic.

Les dues coses. Com més pressió social i política hi hagi a cada ter­ri­tori, més París hi posa mit­jans i desen­vo­lupa l’oferta. Allà on hi ha més pressió social i política és al País Basc i Còrsega i és allà on és més avançat. Aquí hi ha una opinió glo­bal­ment favo­ra­ble de la població però no es tra­du­eix en una pressió gaire forta ni dels res­pon­sa­bles elec­tes ni en forma de mani­fes­ta­ci­ons. Pressió mit­jana i res­posta mit­jana. També ens vin­dria bé més ajuda del sud.

Ens vin­dria molt bé un suport moral i de mit­jans finan­cers que exis­tia i no es fa més. Con­cre­ta­ment, fa uns deu anys la Gene­ra­li­tat ens donava suport a través de l’Aplec, i això ja no exis­teix. Podríem par­lar de con­ve­nis entre admi­nis­tra­ci­ons, uni­ver­si­tats, pro­gra­mes euro­peus, hi ha fórmu­les. Ens aju­da­ria i també impli­ca­ria una més gran moti­vació del minis­teri i l’Estat francès. És molt impor­tant. Els bre­tons i els cor­sos no tenen un sud, nosal­tres sí.

Al Prin­ci­pat tots els joves sur­ten de l’escola sabent català, després que l’uti­lit­zin o no és una altra pro­blemàtica. Aquí encara estem en el pri­mer pas per redreçar la corba de com­petències lingüísti­ques dels joves. Les enques­tes ens diuen que un 35% per cent de la població sap par­lar poc o molt català; un 61% que l’entén. Pel que fa a l’ús social del català, les res­pos­tes cauen a un 1 o un 2%, excepte quan aques­tes matei­xes per­so­nes pas­sen la fron­tera i un 35% diu que s’hi expressa en català.