L’informe Delors, que des del 1996 ha estat un referent en els processos d’evolució i transformació educativa arreu del món, ja té hereu. Es tracta de l’informe Reimaginem junts els nostres futurs: un nou contracte social per a l’educació, el tercer d’aquestes característiques que ha publicat la Unesco des que el 1971 Edgar Faure va presentar una visió humanista i democràtica de l’educació. El tercer informe, dirigit per l’etíop Sahle-Work Zewde, es va presentar al novembre a París i ahir un acte al Parlament va servir per debatre les principals línies de l’informe amb motiu de la publicació de la versió en català.

El professor António Nóvoa, president del comitè de recerca i de redacció de la comissió internacional que l’ha elaborat, va destacar ahir que aquest informe “és el resultat d’una consulta a un milió de persones arreu del món i una invitació al diàleg i l’acció”. El punt de partida és l’educació entesa com “un bé públic comú”. També ho és la proposta d’un nou contracte social en què “el més important és el plural”. “Hi ha una gran diversitat de futurs, el que és important és liderar les diferents possibilitats”, va dir Nóvoa. Cal defugir la visió homogènia i centralitzada del model d’escola del segle XIX com una escola aïllada de la societat. Cal pensar en l’educació com a quelcom interrelacionat amb l’exterior, superant la idea de ciutat educadora com una llista d’extraescolars elaborada pels ajuntaments. I cal una escola que connecti el coneixement amb les emocions –Nóvoa va defugir el concepte competències–. “L’escola és insubstituïble, però l’escola es defensa transformant-la”, va argumentar l’impulsor de l’informe.