Educació

Arrenca el curs amb la fi de les restriccions

La fi dels grups bombolla permet a les escoles recuperar projectes educatius en què la interacció és cabdal

Centres i empreses desconeixen quants alumnes es quedaran a la tarda

Cau lleugerament el nombre d’estudiants i creix la contractació de professorat

Avui les escoles de primària obren les portes, i ho faran en tots els sentits. Després de tres cursos alterats per la pandèmia, els centres educatius comencen avui un nou curs sense cap restricció per la covid. S’han acabat les mascaretes i els grups bombolla, i aquest fet té un gran impacte pedagògic, ja que molts centres tenen models pedagògics en què la interacció entre cursos i amb l’exterior és cabdal.

L’escola Edumar, de Castelldefels, n’és un exemple. “Les estratègies metodològiques que vam adaptar a la covid tornen ara a l’esplendor, com ara la barreja de diferents grups a l’hora de treballar”, explica Tana Tarapiella, la directora. “Ho fem així perquè el nen tingui coneixement de tota l’escola, no només del seu grup. I perquè el ritme de maduració de cada nen és diferent i així és més fàcil que s’adapti a la seva realitat.” El treball en comunitats es nota per exemple en la retirada de parets que comuniquen les aules de quart, cinquè i sisè. Els envans fixos s’han canviat per uns panells mòbils que permeten comunicar les aules a voluntat. Per exemple, perquè 50 alumnes treballin autònomament en el seu itinerari alhora supervisat per tres mestres.

La fi dels grups bombolla és també una gran notícia per a l’escola Els Horts, de Barcelona. “Amb la pandèmia havíem de combinar seguretat i seny, i no era fàcil”, valoren la directora, Antònia Marsol, i la secretària, Núria Berruezo. Ara tornaran al que feien abans del març del 2020. “Som comunitat d’aprenentatge, i això vol dir que treballem per cicles [primària agrupa els sis cursos en tres cicles] i també amb les famílies perquè és molt enriquidor. Com més coneixes l’altre, més el respectes”, defensen. La comunitat d’aprenentatge es manifesta en el fet que alumnes grans apadrinen els petits, o que famílies fan voluntariat en les classes de català o col·laboren en la setmana de la interculturalitat.

Lliçons de la pandèmia

De la pandèmia també s’han extret lliçons. Els ha servit per refermar-se en la importància del seu model. I també per a qüestions pràctiques. Tarapiella enumera adaptacions de la pandèmia que l’Edumar ha adoptat: el pati fora de l’escola –un dia o dos per setmanes fan l’esbarjo a parcs i pistes esportives propers–, l’ampliació de portes per entrar i sortir, la possibilitat de fer entrevistes amb les famílies de manera telemàtica...

Els equips directius de les dues escoles coincideixen que el setembre serà complicat. “Ens ha faltat temps per preparar el curs”, diuen Berruezo i Marsol. L’avançament d’una setmana ha fet que haguessin de treballar al juliol, i al setembre s’ha de fer “tota una feina de gestió i organització” difícil de fer en dos dies, expliquen. A banda de la preparació física de les aules, s’ha de dedicar temps a la coordinació entre docents i el traspàs d’informació de cada alumne. La preparació de les aules ha estat intensa a l’Edumar, on els docents han hagut de muntar mobles a l’agost. “Sort que tenim un equip molt motivat i cohesionat”, agraeix Tarapiella. Una complicació afegida és el monitoratge per cobrir l’hora de la tarda, amb motiu de la intensiva al setembre. Educació paga aquesta hora, amb un cost total de 12 milions d’euros, però les direccions l’han de contractar. La majoria de les empreses opten per allargar una hora el servei del migdia, però no tots els monitors poden treballar a les tardes. A Els Horts compten amb el fet que es quedaran pràcticament tots els infants que hi dinen, però a l’Edumar tenen dubtes. El temor de Tarapiella és que s’hi quedin més alumnes del que es pensaven i que la ràtio d’un monitor per 16 infants pugi i es perdi qualitat en l’activitat. Les empreses del lleure reconeixen la incertesa pel que fa al nombre d’alumnes que es quedarà a les tardes.

Tots els contractes per a aquesta hora de lleure, 1.683 en total, ja estan signats. Aquesta és una de les xifres d’un curs en què hi haurà 5.000 alumnes menys que el curs anterior –en total, 1.590.000– i que, tot i la reducció, tindrà més professorat. Treballaran 76.406 docents. Se n’hi incorporen 232 d’infantil i primària, 880 de secundària i 1.022 d’FP. En aquesta etapa puja el nombre d’alumnes a 145.000, tot i que 20.000 esperen encara adjudicació de plaça a un cicle formatiu, i hi haurà 3.717 professionals d’atenció educativa. S’hi haurà de sumar uns 3.500 docents que arribaran al gener per compensar la pèrdua d’una hora lectiva. Enguany, tres concursos de mèrits i oposicions permetran a 27.105 docents deixar de ser interins.

Una altra gran novetat és l’avançament de l’inici de curs, una decisió del Departament que va fer encendre la metxa del descontentament laboral que s’arrossegava després d’una dècada de retallades i que es va traduir en nou jornades de vaga el curs passat. El retorn a l’horari lectiu del 2011 ha desarticulat les vagues del setembre amb el compromís de negociar aquest trimestre la resta de reivindicacions. La retirada del calendari n’és una, però ahir el conseller d’Educació va defensar a Catalunya Ràdio que el calendari es mantindrà els pròxims anys si es constata que és una bona mesura per a l’alumnat. Aquest serà també el curs sense aules amb el 25% de castellà, almenys fins que el Constitucional es pronunciï sobre el marc legal que ho empara.

LES XIFRES

1,5
milions
d’alumnes s’han matriculat enguany als diferents ensenyaments i la xifra ha baixat en 5.000.
76.406
docents
en total començaran el curs, i al gener s’hi afegiran prop de 3.500 per la reducció d’una hora lectiva.
27.105
professionals
deixaran de ser interins quan conclogui el procés d’estabilització de personal aquest curs.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Teisa posarà en servei quatre autocars elèctrics a Girona ciutat

La Vall d’en Bas

Un 10% dels alumnes viuen violència masclista a casa

BARCELONA

La mobilització pels serveis públics no baixa d’intensitat

barcelona

Les multes contra els patinets al transport s’activaran dimecres

barcelona

Macrobatuda policial a la sala Waka del Vallès

sabadell

Falta de medicines a la UE

Brussel·les

Santa Cristina mira al riu

santa cristina d’aro

Declaren la barraca gran de la platja de Portbou bé cultural d’interès local

FIGUERES

Donen a Tossa obres de Benet, Kars i Grau Sala

tossa de mar