Escola Bilingüe recusa una magistrada del TC per la llei del català
Sosté que la magistrada formava part del Consell de Garanties Estatutàries quan es van fer els dictàmens de la normativa
L’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) ha demanat la recusació de la magistrada del Tribunal Constitucional Laura Díez en la qüestió d’inconstitucionalitat de la normativa impulsada pel Govern pel català a l’escola. L’organització defensa que Díez era membre del Consell de Garanties Estatutàries i va participar en els dictàmens sobre la proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i del decret sobre els criteris per elaborar els projectes lingüístics dels centres. El 9 de gener passat Díez va ser nomenada membre del TC. D’altra banda, l’Assemblea, en nom d’Escola de Tothom, ha plantejat també les seves al·legacions davant del TC sobre la constitucionalitat de les dues normatives.
Aquestes al·legacions es fonamenten en quatre punts. El primer d’aquests és que la constitució espanyola marca que tant el castellà com les llengües cooficials han de ser llengües que s’utilitzin en l’aprenentatge, mentre que en el segon asseguren que tant el decret com la llei nova donen preferència al català respecte al castellà. L’AEB sosté que aquesta diferència de tracte és “inconstitucional”.
En tercer lloc, defensa que el decret es va dictar sense que hi hagués una raó extraordinària i urgent necessitat que ho justifiqués i, a més, “regula matèries que estan excloses a aquesta mena de normes”. Per últim, apunta que totes dues normatives s’han promulgat amb l’”expressa intenció” d’evitar l’execució de la sentència del 25% de castellà a les aules.
Per tot plegat, l’AEB apunta que la jurisprudència d’Estrasburg estableix que “no pot utilitzar-se la facultat de legislar per a privar els ciutadans dels drets que han estat reconeguts per una sentència”.
Sobre la mateixa matèria, Escola de Tothom ha sol·licitat per carta al Defensor del Poble que informi el TC de la pertinència de resoldre “amb caràcter prioritari” la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per tal d’evitar que milers de ciutadans hagin de recórrer individualment als tribunals per estar suspesa l’execució de la sentència.
