Teresa Jordà torna a l’escola

Vista asseguda en una taula i parlant als alumnes de tercer de primària del Vedruna de Ripoll, queda clar que Teresa Jordà manté intacta la proximitat i l’empatia que la caracteritzava quan era alcaldessa de Ripoll. Ha tornat a la seva escola. No és que la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural torni a ocupar la taula i cadira del centre on va estudiar. Hi ha anat per participar en el projecte Ripollès, terra de pastors en extinció, que estan treballant els alumnes de tercer per conèixer detalls de les rutes ramaderes, de la vida dels pastors i les ovelles de raça ripollesa. I, segurament, les dues trobades que els han impactat més són la de Jordà i la que han mantingut al Museu Etnogràfic de Ripoll amb el pastor Miquel Casas. Cal recordar que l’equipament museístic ripollès inclou una de les col·leccions sobre la vida dels pastors més rellevants del Pirineu català i, és clar, els alumnes del Vedruna han pogut tancar el cercle, de la teoria del museu i fins les vivències del pastor i el contrapunt de l’administració.

Jordà ha mantingut, doncs, un diàleg amb els alumnes sobre els camins ramaders i sobretot com recuperar-los. “S’està treballant per explicar a la societat que on ara hi ha carreteres, fins i tot carrers de pobles, abans eren els camins per on passaven els ramats fent la transhumància”, els ha dit. Els alumnes fa setmanes que treballen per determinar per on passen aquests camins, treballant sobre algun mapa fet a mà per pastors. Tenen com a objectiu elaborar un vídeo i, fins tot, amb companys seus de l’ESO, estan treballant en la creació d’una aplicació mòbil per contribuir a la seva recuperació i preservació.

Preguntada sobre el seu punt de vista respecte a aquest projecte, la consellera ha estat clara: “Penseu en gran, penseu en una cosa ben xula i, si cal, ja sereu a temps de rebaixar les expectatives.” Respecte a la raça ripollesa d’ovelles, alumnes i consellera han coincidit en el fet que és una carn molt saludable i a l’abast. Cuita a la brasa, ha estat la preferència de la majoria. I, per acabar, la pregunta més rellevant. Jordà els ha demanat quants voldrien ser pastors. Abans ha intentat seduir-los: “És una feina dura, però molt necessària, tot i que, al segle XXI, és una mica més fàcil i, a més, és una feina que permet estar en contacte directe amb la natura”, ha conclòs. Cap s’hi ha pronunciat. Els deu haver instal·lat en el dubte?