“La intel·ligència artificial revolucionarà l’educació”

Quan vam començar fa mig any a plantejar els eixos temàtics quedava molt clar que la intel·ligència artificial havia de ser un dels eixos, a banda dels d’investigació en tecnologia educativa i de polítiques públiques. Està clar que dins de les tecnologies és la que transformarà més per la seva irrupció en tots els àmbits. Hem enfocat el congrés amb la visió de poder aportar debat i crear la reflexió, tan necessària, sobre la intel·ligència artificial generativa: què és, quin impacte té i quin canvi de paradigma per a estudiants i docents comportarà la seva irrupció. Com s’han de formar els docents en aquestes tecnologies i sobretot com hem de pensar els protocols i la regulació, on han d’intervenir investigadors, comunitat educativa i empreses.

És complicat, no em mostro com la persona que n’ha d’opinar directament. Al congrés hem donat unes guies als docents perquè puguin estar preparats sobre com pot ser l’ús de la intel·ligència artificial a l’aula. Com usar el ChatGPT, quines preguntes s’han de fer i com formular-les, com ajudar a la verificació...També sobre l’ús de dades. Està clar que això revoluciona, i l’ecosistema educatiu no està preparat. Hem de veure quines són les necessitats que comporta als equips docents i directius, tant en primària i secundària com en la formació professional i la universitat. Es tracta d’aturar-nos i d’analitzar bé com utilitzar-los, quins usos s’estan fent i quins s’han de fer, i treballar la part ètica de verificació, que és molt important. Cal diàleg i posar sobre la taula els reptes i les oportunitats, perquè hi ha moltes oportunitats que moltes vegades, amb la por, queden molt emmascarades. Les oportunitats hi són, però s’han de preparar bé.

Exacte. Durant molts anys hem estat amb el debat dels mòbils a les aules, un debat que ja s’ha superat després de molta reflexió i protocols. S’ha vist que no es poden prohibir aquestes eines sempre que sapiguem quins usos n’hem de fer, quan i amb quin format. S’ha de veure la tecnologia com un facilitador, no com una eina que es posa sense fer res més, sinó que s’ha de veure com s’ha de dotar de competències tots aquells que les usen. I veure quins marcs de regulació s’estableixen perquè és una revolució important.

Fa deu anys es tenia la visió de posar un maquinari a l’aula sense canviar les metodologies o la pedagogia. Crec que hi ha molta feina feta, i la pandèmia, malauradament, va ajudar a accelerar el canvi en el sentit de dir que les tecnologies no són una simple eina, sinó que poden provocar un canvi sistèmic en l’aprenentatge, la comunicació dins del claustre i amb les famílies… Incideix en tot i és un canvi radical. La Lomloe ja intervé en aquests canvis i les administracions ja han pujat al carro. Les 70 empreses que formen el clúster EDTech aporten innovació als nous models d’ensenyament i aprenentatge amb la incursió de les tecnologies.

Cal una labor molt de pedagogia i formació. Hi ha d’haver anàlisi i també investigació, per veure si el producte i el servei de les empreses ens ajuden a millorar l’ensenyament. No pots posar el no d’entrada i s’ha d’escoltar. És un canvi de paradigma que afecta també les famílies i cal tenir molt en compte els estudiants, que al final són els que viuran aquestes canvis. S’ha de ser molt transparent amb l’ús que es fa de les dades, la part ètica és molt important. Es tracta d’aportar el coneixement de les empreses que formen el clúster.

El primer que va fer el Departament d’Educació va ser intentar tancar la bretxa digital. Es va fer un esforç per dotar del maquinari necessari i això ja està molt solucionat. Queda molt per fer en el programari educatiu, en les pràctiques curriculars, les competències, la formació de docents, i aquí també s’està fent un esforç per part de les administracions. Ara l’important és que aquest pla serveixi per a la transformació. Una transformació digital suposa un canvi cultural important. Un canvi que en el sistema educatiu és molt lent perquè implica persones; persones que han estat formades fa molts anys i a les quals tot això els ve de nou, d’altres que no tant… cal una adaptació i una formació continuada.

No en soc experta. Justament la formació universitària l’estem introduint en el clúster i aquest ha estat el congrés en què per primer cop hem introduït algunes sessions enfocades al sector universitari i el repte de les microcredencials, perquè és el futur. Les universitats estan veient que la formació no s’acaba en un grau, un màster o un postgrau, sinó que és al llarg de la vida. Això suposa un canvi, una adaptació per poder fer aquestes microformacions.