Educació

Educació

Continuar estudiant més enllà dels 25

Les universitats s’obren a estudis de curta durada destinats a estudiants de totes les edats

Posen l’accent en especialitats professionalitzadores i la formació de treballadors

El Ministeri d’Universitats destinarà 50 milions d’euros a promoure les microcredencials als campus

L’objectiu és atreure a la universitat persones adultes que no compleixin els requisits d’accés

El ministre d’Universitats, Joan Subirats, manifestava en una recent visita a Castelldefels el seu “gran interès” a prendre l’educació com a “element central” en la vida de les persones. “La formació no s’acaba mai i cada cop ho veiem més”, va dir. Els canvis tecnològics obliguen a no aparcar la formació, i “la Unió Europea diu que s’ha acabat l’època en què el que s’estudia entre els 18 i els 24 anys serveix per a tota la vida”, va assenyalar. “El 30% dels ciutadans europeus ha tingut una experiència formativa en els darrers sis mesos, i el 2030 aquest percentatge hauria de ser del 60%”, segons Subirats. A l’Estat espanyol el percentatge és del 20%.

Les universitats fa un temps que han fet seu aquest repte, i més enllà dels clàssics graus, postgraus i màsters, ofereixen un ventall de programes de durada més reduïda que permeten flexibilitat i la construcció d’un itinerari d’estudis propi. “Fa relativament poc que s’ha posat aquest focus en la formació al llarg de la vida. Segurament és fruit del fet que les cohorts d’estudiants de 18 anys vagin a la baixa per les tendències demogràfiques i el volum d’estudiants es desplaci cap a edats més altes”, considera la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, Àngels Fitó. “Sorgeix llavors el concepte de microcredencial, però aquesta és una peça més dins d’un programa formatiu que ha de donar flexibilitat. Hi haurà gent que necessitarà un grau, un màster o una microcredencial.” L’oferta formativa de curta durada de la UOC es concentra en 57 cursos, especialitats professionalitzadores i programes de desenvolupament professional, i en 204 especialitzacions i cursos de postgrau.

La llei orgànica del sistema universitari (LOSU), en vigor des del març passat, i el reial decret que organitza els ensenyaments universitari “estan consagrant un nou paradigma dels estudis propis, un paradigma que té com a referent la concepció de la formació al llarg de la vida que s’està treballant des de fa temps a Europa”, assenyala al seu torn la vicerectora d’estudis i d’innovació docent de la UAB, María Valdés. “A la UAB ens trobem molt còmodes amb aquest canvi de paradigma. Creiem que la universitat ha de ser una universitat per a totes les edats i que, pel que fa a l’oferta formativa, el servei que ha de prestar la universitat a la societat no es restringeix únicament a la formació dels joves entre 18 i 25 anys, sinó que ha de tenir un paper important en la formació dels treballadors i les treballadores al llarg de la seva trajectòria professional, i també ha d’adreçar la seva oferta als sèniors.”

L’oferta formativa a persones que ja han acabat la vida laboral però tenen inquietuds i interès per continuar formant-se està plenament consolidada als campus. L’aula sènior de la UB, per exemple, va començar a oferir propostes educatives als més grans de 55 anys el 2007, amb un programa centrat en les ciències socials i les humanitats i complementat amb formació en tecnologia, grups d’investigació i un espai que inclou viatges culturals. El programa de la UAB adreçat a aquest col·lectiu, Universitat a l’Abast, data del 2000 i té dues potes, com destaca la vicerectora: “El pla formatiu Aprenent al Campus, en el qual hi ha un ampli ventall d’assignatures dels nostres graus que s’ofereixen als més grans de 50 anys, amb una experiència única de convivència intergeneracional a l’aula, i les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran, amb les quals la UAB estableix una col·laboració per oferir formació als seus associats.”

La formació al llarg de la vida, però, no està formada únicament per programes adreçats a les persones de més de 50 anys. Fa una dècada que les universitats han començat a oferir els anomenats MOOC, sigla en anglès de cursos en línia oberts i massius. La UAB i la UPF van començar a oferir aquesta modalitat de curta durada fa deu anys. El primer que va oferir la UPF es deia Descodificant àlgebra i des de llavors 85.000 persones s’han inscrit a les formacions, d’una durada mitjana de set setmanes. Entre altres, ofereix una formació sobre medicina, literatura i cinema, una altra sobre mestres de la poesia hispànica i una que es presenta com a “finances per a no financers”. La UPC ofereix una dotzena de MOOC sobretot en anglès, amb títols com El llenguatge de l’enginyeria i Tecnociència i ciencia-ficció: de King Kong a Einstein. I la UB té oberts una dotzena de cursos que van des de la introducció a l’art sonor o la màgia a l’edat mitjana fins al maneig del malalt semicrític i crític per covid-19. El curs 2021/2022 la UAB va oferir 56 MOOC, que van aplegar 264.877 persones inscrites.

La vicerectora d’estudis i d’innovació docent de la UAB destaca la relació de la formació continuada amb l’ocupabilitat. Aquesta universitat té un tercer tipus d’oferta, que correspon als màsters, diplomes d’especialització, diplomes d’expert i cursos d’especialització. Els tres primers s’ofereixen a titulats universitaris. Als d’especialització, de 15 crèdits, hi poden accedir titulats i no titulats. El repte que ha d’afrontar ara la formació continuada, segons Valdés, són tant la transició digital com la transició verda. I també implicar els docents en la formació pròpia, més enllà de l’oficial.

El curs vinent hi haurà una important novetat en la formació continuada. El ministeri destinarà 50 milions dels fons Next Generation a un programa d’impuls de les microcredencials universitàries, el pla Microcreds. La vicerectora d’estudis i d’innovació docent de la UAB defineix les microcredencials com a “formacions de curta durada que combinen metodologies flexibles i modulars i contribueixen a ampliar les oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida de totes les persones, hagin tingut o no possibilitats d’accés a l’educació superior”.

El ministre d’Universitats va destacar en la presentació del pla Microcreds, el juny passat a Màlaga, que aquest pla “intenta adreçar-se a un sector de la població poc present a les universitats”. El pla planteja crear una plataforma que agrupi tota l’oferta de microcredencials i promoure projectes entre universitats perquè produeixin aquestes formacions conjuntament. També capacitar els docents per formar persones adultes i amb experiència laboral, ja que l’objectiu és atreure a la universitat aquelles persones que no compleixin els requisits d’accés tradicionals. Segons el ministeri, un cert nombre i tipus de microcredencials podran garantir l’entrada als estudis universitaris de grau i màster igual que ho fan les proves per a més grans de 25, 40 o 45 anys.

Formació en mobilitat 4.0
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha dissenyat un programa de microcredencials per al curs vinent atenent el que preveu la LOSU que constarà de 14 cursos de postgrau de curta durada. La UPC ha escollit com a eix l’anomenada mobilitat 4.0, i les microcredencials estaran destinades a professionals. Entre altres, s’impartirà formació sobre aplicació del metavers en la mobilitat, la ciberseguretat en xarxes ferroviàries, la robòtica aplicada al transport i la logística, la mobilitat aèria urbana i la digitalització de la mobilitat urbana o del transport de mercaderies. També es parlarà de sistemes de transport intel·ligents, les ciutats intel·ligents i la gestió de la mobilitat, les tecnologies ‘cloud’ en el sector.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Calma tensa a Can Fugarolas

Mataró

‘Bullying’, l’assignatura pendent

barcelona
Societat

Desallotgen un altre bloc a Badalona per l’aparició d’esquerdes en un sostre

Badalona

Roses negociarà amb l’Estat refer el camí de ronda fins a la cala de l’Almadrava

roses
FRANCISCO VILLAR
PSICÒLEG CLÍNIC ESPECIALISTA EN SUÏCIDI EN LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

“No volem un increment del suïcidi produït pels mòbils”

barcelona
economia

Adjudiquen per 800.000 euros la redacció del projecte de millora de la B-30 a Cerdanyola

barcelona
societat

Mataró amplia els espais per deixar anar lliures els gossos

mataró
societat

El sector turístic de la Costa Daurada ofereix 1.500 llocs de feina en la 6a edició de “Treballa al Turisme”

reus
economia

Territori reclama a Adif una “reconfiguració” del servei a l’R3 i que torni a posar busos alternatius

barcelona