El mestratge de Pilar Vilaret

Les escoles públiques que s’havien de construir el 1936 a Cassà de la Selva havien de portar el nom de Grup Escolar Vilaret. Així es va aprovar en la sessió del ple del 29 de gener del 1936, quan Enric Roca Bota (1900-1988), regidor, empresari surer i alumne de Pilar Vilaret i Puig (1868-1943) va proposar-ho: “No sols mantingué les normes traçades per son pare [Josep Vilaret], sinó que incorporà tots els avenços de la moderna pedagogia.” De les activitats que es poden considerar innovadores en el que va ser un col·legi laic, mixt i progressista destaca la publicació d’un periòdic escolar, Ecos Juveniles (1903-1906), en què escrivien, en castellà, tant els alumnes (nens i nenes) com els professors. També les excursions es consideraven eines formatives. La mestra Teresa Pijoan Pi (1872-1934), doña Teresita, ho va escriure així al diari de l’escola: “Predisposen l’infant a ser comunicatiu amb els seus companys i s’estableixen corrents de confiança entre el professor i els seus alumnes.” En diferents articles s’aborda també l’educació de la dona: es considera cabdal que estigui ben instruïda perquè s’ha d’ocupar de la llar i dels fills, una tasca que no es considera menor, al contrari. Pilar Vilaret també va impulsar conferències de catedràtics de la Universitat de Barcelona i la iniciativa de la Caixa Escolar d’Estalvis, amb què l’alumnat prenia consciència de l’administració dels diners. Amb la direcció de Pilar Vilaret, l’escola va adquirir una funció social, una institució oberta. Va deixar Cassà el 1910 per fer de mestra a les Normals de Castelló de la Plana, Guadalajara, Madrid i Barcelona. Tots aquests mèrits es van recollir en la sessió del ple del gener del 1936. L’escola actual du el nom de Puig d’Arques. Però el record de les mestres de l’escola Vilaret s’ha mantingut en diferents generacions de cassanencs. El 1978, a Presència, el professor i impulsor de la normalització lingüística Manuel Tolosà (1895-1985) la va definir com a “mestressa exemplar”, que apostava per una formació no solament “instructiva” sinó de “puritanisme educatiu: respecte, llibertat d’expressió, amor al proïsme”: “En el decurs de la carrera, vaig procurar seguir el seu sistema pedagògic, cultural i humanista.”

L’ensenyament de Vilaret va influir notablement Enric Roca. Mestra i deixeble van mantenir una relació epistolar fins abans de l’esclat de la Guerra Civil. En una de les primeres cartes, signada a Barcelona el 12 d’abril del 1912, Vilaret es lamenta de no haver pogut completar el seu pla pedagògic a Cassà, pensat no per “memoritzar com un papagai sense saber que es diu”. També es declara enemiga de premis i càstigs. Vilaret assenyala que li enviarà una geografia molt completa de Paluzie i aconsella a Enric Roca que si deixa el col·legi no descuidi mai la instrucció a base de lectura i estudi. Vilaret s’acomiada com a professora i amiga.

A l’any de la mort del pare, Josep Vilaret, el 1902, l’Ajuntament va posar el seu nom a un passeig, on ara es fa el mercat. El 1932, es va nomenar doña Teresita filla predilecta de Cassà. Pilar Vilaret va ser pocs anys a Cassà, però el seu mestratge va ser revulsiu i amb pòsit. La pedagoga no hi té cap reconeixement propi.