“El Llindar és un bàlsam i un trampolí”

El primer que cal és un procés d’acollida que els transmeti confiança, que vegin que aquí tindran l’oportunitat de començar de nou. Són nois que venen d’una experiència acadèmica molt dura i que porten una motxilla vital molt complicada.

Reaccionen molt bé, tot i que això no vol dir que hi hagi un èxit de rendiment immediat. Tenim una noia que feia tres anys que no anava a l’institut i que ara ve tres o quatre cops per setmana. Això és un èxit, però ens cal temps perquè es pugui situar al nivell que li pertoca després de tres anys perduts. Nosaltres no fem miracles i el que no ha passat durant tres anys no ho podem resoldre nosaltres en qüestió de mesos. Per això és tan important el temps, en el sentit que cada adolescent pugui anar reconnectant amb el compromís d’aprendre. Això requereix paciència, dedicació i confiança, perquè durant molt de temps aquest noi ha assumit que no servia per a res. Però hi ha un moment en què fa un clic i s’adona que sí que pot fer coses, potser amb un altre ritme i amb uns suports concrets. I per això també és tan important fer un seguiment personalitzat.

En el cas dels nois que venen de l’obligatòria, entre 13 i 16 anys, no tenim capacitat administrativa per donar titulacions, però en complicitat amb els instituts ens posem d’acord per veure si un alumne pot adquirir la titulació d’ESO. En el cas dels nois de la postobligatòria, les titulacions són homologables amb els certificats de professionalitat del SOC. És molt important que tinguin una titulació que els permeti continuar la seva formació o entrar al mercat laboral amb un mínim de nivell auxiliar.

Per descomptat. Ells diuen que han pogut recuperar la confiança, perquè el seu pas pels instituts ha estat molt dur. Recuperar aquesta confiança potser no té traducció en clau quantitativa, però sí qualitativa. El Llindar és un trampolí per a algú que es pot reenganxar a la vida, un bàlsam per a nois que tenen dificultats molt serioses en molts àmbits, un lloc amable on es troben adults que els miren amb estima i esperança.

No ho tenim del tot quantificat i tampoc mesurem l’èxit en relació amb el rendiment, però en tenim casos. Com ara el d’un noi que va ser alumne de mecànica un sol any. Després va fer el grau mitjà i, ara, a més de cursar el grau superior, està suplint una baixa de professor de mecànica amb nosaltres. Això és brutal i, a més, té un gran efecte sobre els alumnes, que veuen com ell se n’ha sortit.