Educació
El mòbil, a partir dels 12 o els 16?
Creix el nombre de famílies que advoquen per endarrerir la compra del primer dispositiu
Educació inicia un procés participatiu previ a establir un criteri perquè els centres en regulin l’ús
El Marc, que té 12 anys, valora la independència que li dona tenir un mòbil a la butxaca. Els pares li van regalar un telèfon intel·ligent quan va arribar a aquesta edat, encara a sisè de primària. Feia mesos que el demanava. “Feia un temps que anava de l’escola a casa sol, i si em quedava al pati jugant després de classe i arribava més tard a casa, la meva mare es preocupava”, explica. Un altre motiu per reclamar-lo era que “molts a classe en tenien un” i ell no volia “quedar a part”. El 90% dels companys de classe, de primer d’ESO, en tenen, segons calcula. Els usos més freqüents són els jocs, el servei de missatgeria WhatsApp i la xarxa social TikTok –“el tinc d’accés privat i no hi penjo vídeos”, diu.
Aquests dies és ben viu el debat, promogut per grups de famílies, sobre la conveniència d’ajornar el primer mòbil fins als 16 anys. Quan se li pregunta sobre això, reflexiona amb el seu company Lucas. “Fins als 16 anys és molt tard”, diu. A banda de la independència que creu que li dona, ara que de tant en tant surt sol amb els amics, defensa l’ús del mòbil a l’hora de comunicar-se amb els companys fora de l’institut. També ho fa el Lucas: “Els grups de WhatsApp de la classe, en què es comenta quins deures hi ha, et salven més d’un cop”, diuen. Els grups de WhatsApp de la classe són tranquils i útils per ara, i els pocs nens que no tenen mòbil no són discriminats. “Si organitzem alguna activitat per WhatsApp, els ho diem en persona, no els deixem apartats.”
La Laia, germana del Marc, està a punt de complir els 16 anys. També té mòbil amb accés a internet des dels 12 anys, quan ja estava a primer d’ESO. “Feia molt de temps que ho demanava. Tothom va començar a tenir mòbil a primer d’ESO; la gent que no en tenia se sentia força exclosa, ja que el mòbil era una eina per parlar i quedar.” En els quatre anys que fa que en té, sí que ha detectat al seu voltant problemes per l’ús del mòbil, com casos d’assetjament que es traslladen al món virtual. Creu que “a partir dels 12 anys ja és una bona edat per tenir mòbils” i que voler retardar-ho fins als 16 “ acaba no sent efectiu, ja que hi ha altres mitjans a través dels quals es poden consumir pantalles, i, a més, estaries marginant el nen de la resta”.
La psicòloga Isa Duque s’ha especialitzat en la formació a adolescents, de manera presencial i a través de les xarxes socials amb el projecte La Psico Woman, i és autora del llibre Acercarse a la generación Z. Troba interessant que “reflexionem d’una manera crítica” sobre certs aspectes de les xarxes socials. “Però em preocupa que saltem a una certa tecnofòbia perquè per la por d’allò que envolta les xarxes socials caiguem en una demonització que ens allunyi de quelcom que també té una part positiva, i que ens allunyem del món que envolta la joventut actual. Tendim a pensar que en fan un ús incorrecte, quan a mi molts adolescents m’han ensenyat a fer un ús responsable de les xarxes socials. Més que centrar-nos en l’edat, crec que el que importa és establir com acompanyarem els adolescents, i no pas des d’una mirada tecnòfoba, perquè perdrem el contacte amb els joves”, alerta. I defensa: “El que hi ha de rerefons en l’adolescència no difereix tant del que teníem els que som adults. Els cal, entre altres coses, que els seus familiars els mirin, els facin sentir que són vàlids i els acompanyin a bregar amb les incerteses.”
El debat aquests dies està sent intens, a partir de la proliferació de grups de famílies que s’han unit a través de WhatsApp i Telegram per debatre sobre l’acord no escrit de donar un mòbil als fills quan fan els 12 anys, coincidint més o menys amb el pas de primària a l’institut. El perfil de Telegram Adolescència Lliure de Mòbils, un dels molts grups que s’han creat a Catalunya, ja té més de 9.300 seguidors des que es va crear fa pocs dies. Va ser una iniciativa sorgida després de la creació d’un grup de WhatsApp de famílies del barri barceloní del Poblenou. Xavier Casanovas n’és un dels promotors. Té tres fills, de nou, cinc i tres anys, i tot i que podria semblar que la qüestió encara li queda lluny, ja veu com companys del gran arriben a l’escola amb el mòbil a la mà. El grup de WhatsApp inicial, que ràpidament va superar el miler de participants, va sorgir “d’una iniciativa d’un grup de mares del Poblenou que van decidir ajuntar-se per parlar de com ho podien fer per ajornar l’arribada del mòbil als fills”. La inquietud va aparèixer “perquè molts pares i mares veien com l’arribada del mòbil als nostres fills és molt difícil d’assumir, perquè hi ha una espècie de consens tàcit que fa que en el pas de sisè de primària a primer d’ESO tots els nens passin a tenir mòbil”. Es fa difícil abstreure’s de la pressió social que comença quan els companys de classe comencen a tenir mòbil. “I nosaltres volem rebaixar aquesta pressió social. És a dir, apoderar les famílies perquè es vegin més capaces, si així ho creuen, d’ajornar l’entrega del mòbil al seu fill”, explica. Casanovas al·ludeix a “estudis i informacions” que han vist els darrers mesos sobre “l’impacte nociu que té el mòbil en els fills”. “Els 16 seria una bona edat, però la pressió social és molt forta i moltes vegades les famílies claudiquen pel pes que té la demanda dels seus fills i de l’entorn”, hi afegeix.
Les que ja han donat un mòbil als fills “pensaven que podrien controlar la situació arribant a acords amb ells, però se’ls ha escapat de les mans i el mòbil ja s’ha convertit en un apèndix de la vida dels fills difícil de treure”. La posició d’aquestes famílies és que el mòbil s’ha de prohibir als instituts. “Els nens han de tenir una formació tecnològica i crítica, però això no implica que hagin de tenir un mòbil a la butxaca”, afirma Casanovas.
La proposta és acordar un compromís social amb tantes famílies com es pugui perquè es comprometin a no donar un mòbil als fills en el pas de la primària a la secundària i ajornin aquest moment fins als 16 anys, quan ja són més madurs. El desig és aconseguir una adolescència lliure de mòbils “pels perills del comportament addictiu que generen, pel ciberbullying, l’assetjament a través dels xats, la pressió per la imatge que propicien les xarxes socials..., elements, tots ells, que són bombes de rellotgeria”, assenyala Casanovas. I també “per tot el que deixen de fer els nens”. “Quan estan pendents del mòbil, deixen de socialitzar-se i de fer les activitats que els permeten créixer com a persones”, defensa aquest pare. També es refereix a les dificultats que provoca l’ús del mòbil als instituts. “Molts professors ens diuen que per a ells el mòbil és una font de conflicte, i que no han de fer de policies. Hi ha d’haver una educació crítica en l’ús de la tecnologia, però s’ha d’aturar la conflictivitat que genera el mòbil. Hem rebut suport del professorat a aquesta iniciativa. Això està arribant al departament, i la nostra posició és que s’ha de prohibir el mòbil als instituts.”
Dur-lo o no a l’institut
A l’institut de la Laia i el Marc no es permet l’ús del mòbil en general, però amb diferències segons el curs. L’alumnat de primer d’ESO l’ha de guardar sempre a la motxilla, mentre que als més grans se’ls en permet l’ús a l’hora del pati. El debat sobre l’ús del mòbil a les escoles i instituts s’ha accelerat aquesta setmana, ja que Educació va anunciar dijous que instarà tots els centres educatius a indicar en les normes de funcionament internes com regularan l’ús del mòbil el curs vinent. Que facin explícit si es podrà dur o no als centres i quan i on es podrà treure de la motxilla. El departament proporcionarà al gener un criteri marc sobre la regulació del mòbil que tindrà en compte un informe del Consell Escolar de Catalunya. Ho farà a partir d’un procés participatiu que començarà la setmana vinent i en què participaran totes les entitats de la comunitat educativa. El Consell Escolar de Barcelona s’ha mostrat favorable a la necessitat de regular-los i també les famílies que hi participen.
La consellera d’Educació, Anna Simó, va defensar dimecres al Parlament: “Creiem que així s’han de fer les coses, perquè no es tracta tant de prohibir com d’educar. I educar no vol dir només regular l’ús del mòbil dins i fora dels centres, que també. Vol dir donar eines als adolescents i a les famílies perquè s’enfrontin amb criteri als continguts que hi poden trobar, que tinguin unes relacions personals i socials sanes a les xarxes.” Segons Simó, “podem regular la presència del mòbil en determinades hores i espais, però els hem d’argumentar per què ho fem, i ho hem de fer amb les famílies i la comunitat educativa des de l’escolta activa, des de la voluntat de treball.”