educació
Entre 1 i 4 hores més de matemàtiques per millorar la competència en 200 centres
El curs que ve començarà el programa de millora per revertir el baixos nivells detectats a primària i secundària
Durarà tres anys i s’aplicarà en 120 escoles i 80 instituts
El govern ha aprovat aquest dimarts els programes de millora de competències en matemàtiques i comprensió lectora anunciat el 9 d’abril per la consellera d’Educació, Anna Simó, com a resposta al document del grup d’experts i després dels mals resultats a les proves de competències bàsiques de 6è de primària i quart d’ESO i en les proves PISA.
La mesura per intentar revertir el nivell de matemàtiques, amb un pressupost de 2,4 milions, començarà el curs que ve en 120 centres d’educació primària i 80 d’ESO que des del departament d’Educació consideren tenen més possibilitat de millorar en aquesta competència i ho vulguin fer de forma voluntària. El programa, que porta per nom Florence (en al·lusió a la infermera i estadística britànica Florence Nightingale) i s’ha dissenyat a partir de projectes que han tingut bons resultats en altres països, tindrà una durada de tres anys i es focalitza en “els ítems de millora de les proves estandarditzades, didàctica manipulativa i tutorització de les matemàtiques”. L’objectiu és que els alumnes aprenguin experimentant i que els centres que hi participen assoleixin resultats superiors a la mitjana dels centres de la seva mateixa tipologia, és a dir, si és un centre d’alta complexitat, comparat amb altres centres d’alta complexitat.
Per dur-lo a terme s’augmentarà les hores de matemàtiques entre una i quatre hores setmanals (fent ús de gestió autònoma), segons les necessitats, i s’oferirà una maleta amb materials manipulatius de didàctica de les matemàtiques, programació i guies perquè els alumnes de quart i cinquè de primària i primer i segon d’ESO puguin destinar dues de les quatre hores de gestió autònoma a enfortir la matèria.
El programa s’ha elaborat analitzant els resultats de PISA i competències bàsiques, en què s’han identificat aquells aspectes on hi ha més mancances. Així, a primària es busca millorar la numeració i el càlcul, l’espai i la mesura gràfica i les relacions i els canvis”. A secundària s’ha d’incidir més en el sentit numèric, espacial i de mesura. A més, s’ha detectat que en les dues etapes la meitat de les errades es concentren en els problemes de connexions entre competències, reflexions, argumentació i resolució de problemes.
A més, es crearà la figura de “referent territorial”, un per cada servei territorial. Per tant, n’hi haurà dotze en els 120 centres de primària i dos en els de secundària. Serà un docent amb dedicació de jornada completa que farà la diagnosi dels centres. També formaran i acompanyaran els docents i aniran als centres un cop cada dos o tres setmanes. En aquestes visites, els docents especialistes donaran classe amb el professorat.
Més enllà d’aquestes mesures concretes, fonts d’Educació han explicat que també treballen en elaborar una guia curricular amb els criteris d’avaluació per cicle i fan un treball conjunt amb les universitats per a crear postgraus de matemàtiques, mencions de matemàtiques en graus i acords conjunts per millorar la formació inicial dels docents.
Fonts d’Educació han indicat que la convocatòria per formar part dels centres es publicarà al juny i els escollits es coneixeran al juliol. Durant la tardor aquests centres podran preparar el programa i començar a aplicar-ho a partir del gener, tot i que si n’hi ha que necessiten més temps ho podran endarrerir.
D’altra banda, els materials es faran arribar als 200 centres participants però les mateixes fonts han indicat que acompanyaran altres centres que també vulguin adquirir-les. Els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) en tenen 75 més. El cost de cada maleta és d’uns 600 euros.
250 centres en comprensió
Pel que fa a les actuacions per millorar la comprensió lectora, ja s’ha començat a posar en marxa amb la presentació del que serà la creació d’una xarxa de centres, amb la participació de 250 centres de forma voluntària, amb la implicació d’un mínim del 80% del claustre, és a dir, no només del professorat de llengua. També es tindrà en compte que tinguin la biblioteca escolar activa.
La xarxa es constituirà al maig i per cada centre hi haurà de dos a quatre representants. Un cop constituïda, es faran quatre sessions per als seus membres i una final que es destinarà a tots els centres educatius. En les que són exclusivament de la xarxa es treballaran diversos components que es consideren cabdals en la comprensió lectora durant els dos anys de durada del programa. El primer any es treballarà la fluïdesa, el vocabulari i els continguts, la descodificació i les estratègies de comprensió. Això es farà tant amb plenaris amb els representants dels centres com en sessions dinamitzades als centres per part dels representants. Tot plegat es complementarà amb l’assessorament dels coordinadors de llengua (LIC) que ja hi ha als centres.
Una segona estratègia serà la creació d’una segona xarxa per incidir en l’oralitat, molt vinculat a la immersió lingüística. En aquest cas, es faran seminaris amb els caps d’estudis i coordinadors pedagògics dels centres educatius amb quatre sessions al llarg del curs. Aquests caps i coordinadors seran després els encarregats de fer que la formació arribi a la resta de docents del centre per aplicar les estratègies adquirides.
En tercer lloc, una cinquantena de centres participaran en una prova pilot per millorar les biblioteques escolars. A banda d’actualitzar el model de biblioteca, també es busca ampliar el nombre de biblioteques escolars que apliquin el model. Per aconseguir-ho s’oferirà formació i altres mesures de dinamització i impuls de la lectura.
A més, es continuarà desplegant el Pla de Biblioteques per treballar la fluïdesa lectora, campanyes de promoció de la lectura en família i càpsules formatives sobre l’aprenentatge de la lectura.
Fonts d’Educació han indicat que totes aquestes mesures busquen estendre els coneixements a tots els centres però es farà a partir de l’experimentació i el treball en els centres concrets que hi treballen.
