Les universitats de la CRUE proposen que les faltes penalitzin un màxim de 2 punts a la selectivitat

La selectivitat se celebrarà aquest curs l’11, 12 i 13 de juny a Catalunya, amb uns nous models d’exàmens de les proves d’accés a la universitat que encara són una incògnita. Aquesta setmana, segons va anunciar la consellera de Recerca i Universitat, Núria Montserrat, al Parlament s’han començat a fer les primeres reunions informatives amb el professorat de Batxillerat d’alguns centres. En aquest sentit, precisament avui, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), on també hi ha les catalanes, ha fet pública la seva proposta sobre com han de ser els exàmens, en què defensa -com ja es preveu- que el canvi de les proves per adaptar-se a la nova llei estatal es faci de forma progressiva en els propers anys. Amb tot, en un reial decret aprovat l’11 de juny pel govern espanyol ja es van definir algunes característiques a partir de les quals el CRUE ha dissenyat la seva proposta sobre l’estructura dels exàmens, en què destaca que la coherència, cohesió, correcció gramatical, lèxica i ortogràfica penalitzi fins a dos punts en els exàmens de llengua castellana o altres oficials a l’estat, com el català. En el cas de la llengua estrangera, la penalització pot arribar a 1,5 punts. A la resta de matèries, es restarà fins a un màxim d’1 punt.

Les noves PAU tindran un model únic d’exercici que s’estructurarà en diferents apartats o blocs i a diferència d’edicions anteriors, no es podrà triar una opció A o B, que permetia els estudiants descartar l’estudi d’una part del temari. Sí que permetrà dins d’aquest únic model escollir entre diferents preguntes o tasques.

Els exàmens, que continuaran tenint una durada de 90 minuts, inclouran diferents tipus de preguntes. Les preguntes obertes o semi construïdes suposaran un mínim del 70% de la puntuació. A més, les preguntes tindran un disseny més competencial, almenys en un 20-25% i que , a més, seran obligatòries de respondre.

El document de la CRUE busca homogeneïtzar les proves arreu del territori espanyol, un camí que apunten que cal seguir el 2026 per tal de “mostrar l’equitat de les proves en tot el que tenen en comú (els territoris), però que al mateix temps respecti i representi allò propi de cada comunitat”.