Graus d’educació, qüestionats

Cada cop que surten resultats d’estudis sobre el rendiment educatiu dels estudiants catalans, sobretot en comprensió lectora, matemàtiques i ciències, siguin de Pisa, Timss, Pirls o les proves de competències bàsiques de 6è de primària i 4t d’ESO, s’acostuma a obrir un debat mediàtic, polític i social sobre les causes del baix nivell de l’alumnat en aquestes matèries i què cal fer per millorar la situació. Els agents implicats, des de mestres a experts passant per famílies, sindicats i polítics, coincideixen a afirmar que les causes són multifactorials i que sobretot calen més recursos, és a dir, almenys destinar el 6% del PIB a educació, tal com es recull a la llei d’educació de Catalunya (LEC), un percentatge que ara no arriba ni al 3%. Des de fa un temps, però, s’ha posat el focus en un altre aspecte: la formació inicial dels docents. És a dir, els graus universitaris d’educació infantil i primària i també el màster de professorat obligatori que els docents han de fer per poder exercir a l’ESO, com dos dels aspectes que cal modificar per revertir els mals resultats.

Per abordar aquesta necessitat detectada de revisar els graus universitaris, aquest any s’ha creat el consell de coordinació i execució dels programes de millora de la formació docent, que està integrat per dos representants del Departament de Recerca i Universitats, dos del Departament d’Educació i Formació Professional i els tres coordinadors dels programes de millora en educació (el de formació de mestres –MIF–, el màster universitari de formació del professorat d’educació secundària i batxillerat, formació professional i ensenyament d’idiomes –Mufps–, i el pràcticum). Fonts d’Universitats, però, recorden que qualsevol canvi en el pla d’estudis universitaris ha de ser posteriorment avaluat i aprovat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (Aqu Catalunya), cosa que requereix un cert temps.

La presidenta de Rosa Sensat, Mar Hurtado, considera que hi ha moltes coses a millorar en la formació inicial, començant pel fet que el professorat de les facultats d’Educació “hagin passat per una aula”. “Si no posem la teoria en pràctica, amb la complexitat actual que tenim a les aules, la teoria no serveix de res”, assenyala. També defensa que les persones que es matriculen per ser mestres haurien de “tenir un coneixement bàsic important per poder ensenyar”. I és que no tothom val. De fet, per poder entrar al grau en una universitat pública primer han d’haver superat una prova d’aptitud personal (PAP), que ja és un primer cribratge. En les privades, però, aquesta prova no és obligatòria per entrar-hi, cosa que indigna a Hurtado, que qüestiona que hi hagi aquesta diferència. “Si ens ho creiem, ens ho creiem tot! Hi ha d’haver un mínim d’exigència. Les PAP són un primer sedàs perquè no sigui una facultat de fàcil accés amb l’ideari amagat que tindran moltes vacances, un sou digne, i que sense gaire esforç podran fer unes oposicions per ser funcionaris”, alerta. A més, lamenta que no s’hagi vetllat perquè els futurs mestres tinguin “un mínim de cultura general dins del seu tarannà”, igual que s’exigeix un mínim en matemàtiques o llengües.

Per la seva banda, Enric Prats, professor de pedagogia de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, tot i reconèixer que sempre cal millorar i estar d’acord en la revisió dels graus, assegura que els estudiants surten ben preparats de les facultats. De fet, considera que en la millora del sistema educatiu, més que en la formació inicial, cal invertir per “canviar el model de la formació continuada del professorat en exercici”. Prats recorda que qualsevol canvi en els estudis inicials no tindrà “resultats efectius i pràctics” fins d’aquí a sis, set, nou o deu anys, quan els nous graduats comencin a treballar i fins i tot puguin aconseguir una plaça fixa per aplicar els canvis apresos en la seva formació. Per això creu que el més important ara és optar per la formació de l’actual plantilla de docents.

“D’estudis concloents sobre les causes de la situació actual no n’hi ha, però sí que hi ha estudis que assenyalen que el professorat és un element clau per a la millora dels resultats”, afirma la presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Maria Marcos. Per això des d’aquesta entitat posen el focus en la formació continuada. De la mateixa manera s’expressa la presidenta de Rosa Sensat, que defensa que “mestres i professors s’han de formar constantment” perquè, recorda, l’alumnat es troba en un canvi constant i, per tant, els docents també s’han d’adaptar als canvis generacionals. Fer classes de la mateixa manera argumentant que “sempre m’ha funcionat” és “quedar estancat”. “Perquè no funciona sempre igual”, assegura.

En l’actualitat, una gran part dels docents fan cursos de formació per “tenir mèrits i perfils, cosa que fa que busquin cursos fàcils i econòmics, i els és igual el contingut”, remarca la portaveu d’Ustec-STEs, Iolanda Segura, que puntualitza que l’oferta formativa del Departament d’Educació “és escassa”. Considera que la formació continuada s’ha “devaluat molt” i que hi ha excessius cursos sobre coaching i en manquen sobre “bona pedagogia o sobre metodologies de qualitat”. En aquest sentit, reclama al departament “molta més formació continuada i a l’abast de tothom”, ja que recorda que la conselleria ofereix cursos insuficients per a tota la plantilla de professorat i molts docents “no poden assumir el cost” de les formacions.

Tots quatre coincideixen a criticar la imposició de la formació que ve “des de dalt” i defensen que siguin els claustres de cada centre educatiu els qui identifiquin de manera consensuada les necessitats de l’alumnat. “Les solucions generalistes sabem que no funcionen”, assegura Prats, que proposa la creació d’una agència externa al Departament d’Educació, com ja existeix en altres països com Portugal, que “validi amb criteris ben catalogats” la formació continuada del professorat. “Ara es valida qualsevol cosa com a formació, i és molt trist”, lamenta.