Cinc anys amb educadors socials a l’escola però insuficients

Aquest 2025 fa cinc anys que els educadors socials van entrar a treballar per primer cop dins les escoles i instituts. Va ser el primer pas d’una lluita que el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) va començar l’any 2014 i que es va accelerar amb les necessitats detectades arran del confinament per la covid. Amb tot, va ser un triomf una mica agredolç, ja que només es van incorporar 75 professionals, que més tard augmentarien a 85, una quantitat molt petita tenint en compte que hi ha uns 3.800 centres educatius públics.

Cinc anys després, la dotació de personal, lligada a un programa de millores educatives i concentrada en centres d’alta complexitat, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, no s’ha incrementat. Des del CEESC esperen que, tal com es va comprometre la consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, en una reunió a mitjans de gener, el programa –que finalitza aquest curs– es prorrogui dos anys més. Però l’objectiu del Col·legi, segons explica el seu vicepresident, Albert FontTarrés, és que la figura s’acabi “universalitzant” a tots els centres, fet que reconeix està costant més del que voldrien. I recorda que el decret d’orientació, que es va estar elaborant durant el mandat anterior d’ERC i que encara està pendent d’aprovació, inclou una dotació molt important d’educadors socials fins al 2030 en centres de secundària públics i concertats amb l’objectiu de fer funcions d’acompanyament i orientació per reduir la taxa d’abandonament escolar prematur, que a Catalunya se situa en el 13,73%, fins a l’objectiu del 9% que fixa Europa.

Precisament, aquest ha estat un dels motius pels quals des del Departament s’ha decidit crear, a l’inici d’aquest curs, 52 places per a educadors socials als Serveis Educatius de Zona (SEZ). La seva funció és fer un seguiment i acompanyament dels joves d’entre 16 i 24 anys que no han assolit una titulació de grau mitjà o de batxillerat i que han sortit del sistema. Segons Font-Tarrés, encara és una dotació insuficient, perquè caldrien una vintena més per arribar a cobrir tots els SEZ.

Amb tot, el vicepresident del CEESC destaca que per primer cop els educadors socials han entrat dins del Departament d’Educació amb places estructurades, ja que els 85 que hi ha als centres formen part d’un programa concret i la resta que treballen en el sector estan vinculats a serveis socials i a altres recursos. A més, puntualitza que, de fet, els educadors socials fa molts anys que s’encarreguen de les unitats d’escolarització compartida (UEC), un servei externalitzat –i una mica “oblidat”– a què, des dels instituts, es deriven els alumnes que no segueixen l’ESO perquè es puguin graduar amb un plantejament curricular diferent que els permet obtenir el títol.

I és que, de feina, en tenen i molta. Un dels 85 educadors socials que treballen des del 2020 en un centre és Rafa Sánchez. Des de l’escola Mercè Rodoreda de Santa Coloma de Gramenet acompanya, entre altres coses, alumnat i famílies nouvingudes perquè tinguin una integració plena al centre. Però també hauria de fer “prevenció i intervenció en qüestions com ara l’assetjament escolar” i “els efectes de les xarxes socials i les pantalles”. “La nostra tasca és orientar i oferir la part coeducativa”, com ara la que té assignada el coordinador de coeducació, convivència i benestar (Cocobe), figura que ara recau en mans de docents i que des del CEESC, i també Educació, volen que acabin assumint els educadors.