Arriben amb les motxilles a l’esquena i la cara mig endormiscada. Són les vuit del matí, l’institut acaba d’obrir les portes i la quinzena de joves de 16 anys s’acosten a l’aula per fer una classe especial. A la porta, els esperen una parella de professors somrients i els saluden un per un estrenyent-los la mà i desitjant-los un bon dia. Avui, la classe de valors, destinada a la importància de l’esforç, serà en anglès i no en la seva llengua materna perquè tenen visita: una professora estrangera hi ha anat per veure com fan aquesta sessió i, si és possible, exportar-ne algunes idees al seu país.

Som a Oppdal, una petita població de 6.000 habitants a les muntanyes noruegues. És fosc i l’institut ( Oppdal Videregående Skole ) està envoltat per la neu, que també cobreix l’estació d’esquí del costat, on s’entrenen els alumnes que fan el grau en educació física, alguns dels quals assisteixen a aquesta classe. La visitant estrangera, Eva Torres Vilajoana, professora d’anglès i coordinadora de projectes internacionals de l’ INS Alexandre de Riquer de Calaf, té interès a veure com funciona un programa anomenat MOT , que s’aplica en molts centres educatius i entitats noruegues per treballar competències interpersonals i intrapersonals per empoderar els joves.Comença la classe. Avui, el fil conductor és “Jeg Kan” (‘jo puc’) i els professors, formats per la Fundació MOT, inicien diverses activitats que serveixen per trencar el gel i plantejar ja alguns temes. Un exercici consisteix a veure fins on es pot memoritzar una seqüència de nombres per, després d’una bona estona fent servir la memòria, concloure que amb esforç i pràctica les coses s’aconsegueixen. Un altre és un joc en què cada alumne simula ser una altra persona (ja sigui un líder polític, un immigrant arribat al país o una persona amb discapacitat) i va responent preguntes com ara “tinc atenció mèdica assegurada?”; els qui creuen que el seu personatge respondria afirmativament, fan un pas endavant, de manera que, al final de l’exercici, els alumnes estan repartits per la classe en diferent ordre. Amb aquest exercici s’avalua el grau de potencialitat, entre altres coses.

Torres, que va saber del programa MOT arran d’una visita anterior a Oppdal amb alumnes de l’institut, aprofita que el pla Erasmus del seu centre preveu treballar la salut mental dels adolescents per tornar-hi i conèixer amb profunditat el MOT. Ho fa gràcies al programa de mobilitat de professors de la UE Job shadowing (‘observació de treball’). “El nostre objectiu era saber exactament com s’aplicava el MOT des del punt de vista organitzatiu dins l’institut, observar algunes sessions per veure exemples d’aplicació directa i bones pràctiques i parlar amb els professors implicats, l’alumnat i els equips directius per comentar les dificultats que havien tingut quan van començar a aplicar-lo i l’impacte que havien notat a llarg termini”, explica.

Gairebé coincidint en el temps i mentre aquesta professora torna de Noruega, arriba a l ’IES Montilivi de Girona Zuzanna Ryniková. També ha fet molts quilòmetres per fer una immersió de dos dies en un centre diferent al seu. Ve del petit municipi eslovac de Sobrance, a tocar de la frontera amb Ucraïna. Ryniková és professora de l’institut Gymnázium Sobrance i juntament amb el director del centre i una altra professora arriben a Girona per fer un job shadowing. En aquest cas, aprofiten que acompanyen dos alumnes que s’estaran unes setmanes estudiant a Girona per conèixer i comparar els mètodes d’ensenyament. De fet, molts dels projectes de formació de professors catalans a Europa són d’aquest tipus, segons dades del Departament d’Educació. Ryniková és professora d’anglès i de llengua i literatura eslovaca. “Volia veure com s’organitzen les classes, el nombre d’estudiants, quin tipus d’exàmens es fan i com es preparen. També, com s’ensenyen els idiomes –explica Ryniková tot just tornada a Eslovàquia–. Em van agradar les classes de matemàtiques, els exemples que posa el professor i com fan que les matemàtiques es vegin útils.” També, destaca el nivell d’anglès dels alumnes “alt per a la seva edat”. Reconeix que hi ha algunes coses similars als mètodes que fan servir al seu país. En canvi, diu que l’any passat va visitar un institut suec i que allà la diferència va ser notable. “Els estudiants eren molt més independents. Es preparaven molt més les lliçons abans de les classes.”

L’IES Montilivi fa anys que participa en programes de mobilitat a Europa tant per a alumnes com per a professorat. En el cas de cicles formatius, per exemple, aquest any han rebut professorat de la família professional de transport i manteniment de vehicles de Tarbes i de Montargis (Estat francès) i de Colònia (Alemanya), que sobretot hi van a acompanyar alumnes que fan una estada de pràctiques en empreses de Girona i els preparen les estades o aprofiten per veure com treballen. “Quan rebem professors, es fixen especialment en com fem les classes, en el sistema curricular”, relata el cap d’estudis adjunt de l’institut de Montilivi, Josep Miquel Panella, que assenyala que el que troben més diferent és “com organitzem les pràctiques en la FP, perquè a fora són tres anys i aquí, dos”. Panella explica que, fa anys, quan van començar a visitar centres estrangers, encara no es feia formació dual a Catalunya i allà ja estava en marxa. “Quan ho veus, n’aprens molt”, recorda, però hi afegeix que ara, quan visiten un centre estranger, poden comprovar que la idea aquella que “a fora ho fan tot millor, no és sempre així”.

La mobilitat de professors arreu d’Europa és una font de coneixement i ha incrementat de manera notable els darrers set anys. S’ha passat de 249 professors que sortien fora a 638, segons Educació, la majoria, de secundària. La curta estada serveix per conèixer altres mètodes, diferències i similituds, bones idees i, en el millor dels casos, exportables al lloc d’origen. “ Vaig veure que no podem importar directament el MOT en les mateixes condicions que a Noruega, ja que és un programa finançat per les comunitats locals i implementat de manera global a tot el país, cosa que implica un treball conjunt i una inversió econòmica”, diu Torres.A més, puntualitza que “el compromís del professorat implicat requereix unes formacions anuals, a vegades de més d’un dia, i el professorat d’aquí no sempre hi està disposat”. Pel que fa al programa en si, Torres apunta que va veure que MOT s’aplica de manera extracurricular, és a dir, fora de les matèries, i que això li va fer pensar en el programa What’s Up de l’organització Obertament per la Salut Mental, present en alguns centres de Catalunya, però malauradament encara amb no suficient implementació, explica.“De fet, el programa What’s Up ja preveu treballar habilitats personals i socials similars a les de MOT dins algunes matèries per donar eines a l’alumnat per cuidar-se en el dia a dia. A diferència de MOT, però, i això és el que ens faltaria des dels centres i també des del Departament d’Ensenyament, aquí no es busquen mecanismes fàctics per incorporar la salut mental en l’horari acadèmic de manera global com a Noruega, sinó que tot depèn de la bona voluntat d’alguns professors que s’atreveixen a incloure aquest tipus d’activitats a classe sense formació prèvia. What’s Up ja preveu això, i per aquest motiu les activitats estan molt ben preparades i guiades. Tot i així, el que ajudaria moltíssim és fer com a Noruega, tenir un suport de formació del professorat i difusió de les activitats a tot Catalunya per donar visibilitat al tema de la salut mental entre els adolescents i els beneficis que aporta. A Noruega, quan entres en un institut veus cartells de MOT pertot arreu, amb fotos de celebritats del país, esportistes i famosos, que en formen part i hi participen. La difusió és una eina crucial per treballar temes que tenen a veure amb la vulnerabilitat i les emocions. Convertir-lo en un tema global i visible el fa més assumible i compartit.”

Els casos de Torres i Ryniková són només dos exemples de les desenes que durant el curs escolar hi ha a Catalunya i arreu d’Europa. No és fàcil, perquè la documentació que requereix la UE per tirar endavant qualsevol d’aquestes estades és complexa i meticulosa i els mestres interessats hi han de destinar molt de temps, però l’esforç, tal com ensenyen els professors als seus alumnes d’Oppdal, val la pena.