Educació

La baixa natalitat fa tancar línies i escoles concertades

La reducció del nombre d’alumnes en tots els nivells i la planificació a curt termini posen en perill la viabilitat futura de més d’un centenar de centres educatius

Des de l’any 2019 s’han perdut 23 centres concertats a Catalunya, alguns dels quals han passat a la xarxa pública i d’altres han tancat de manera definitiva

El tancament d’una escola és angoixant i traumàtic, i té un impacte per al conjunt del municipi
Hi ha un degoteig estable, amb tres o quatre centres amb problemes de viabilitat econòmica cada curs

El 10 de gener, els propietaris de l’escola Sant Ferran van convocar les famílies a la biblioteca de Castelldefels i van deixar caure la bomba: el centre, concertat, tancarà les portes el 31 d’agost. La sorpresa entre les famílies va ser majúscula, tot i que abans de festes ja se’ls havia advertit que l’escola ha perdut el concert d’I3. “Però ni els professors ni tan sols la directora de l’escola en sabien res”, expliquen la Lali i el David, que hi tenen dos fills, a cinquè de primària i a segon d’ESO. Els propietaris de l’escola van explicar en la reunió que el tancament era inexorable i que ho anunciaven al gener perquè les famílies poguessin fer la preinscripció al març, un procediment que dimecres passat va complir la primera fase. A partir d’aquí, es van desfermar tota mena de rumors. “Es deia que potser no podien assegurar places a Castelldefels, que podien recol·locar els nens pel Baix Llobregat”, recorden, “i això va ser el punt més crític”. Tres setmanes més tard, la comunitat educativa del Sant Ferran es va manifestar davant de l’ajuntament, i els representants municipals van explicar que el consistori estava treballant amb el Departament d’Educació per trobar una solució.

“L’escola està en un terreny privat i els titulars no ho han fet bé, no n’han programat el tancament”, explica Ramon Amador, regidor d’Educació de Castelldefels. Les dues administracions van conèixer la decisió de tancar al mateix temps que les famílies. La disminució del nombre de matrícules al curs d’I3 i l’impacte posterior en els cursos següents ha estat el motiu esgrimit pels titulars del centre per al tancament. “Però jo crec que és una qüestió de diners”, afirma Raquel Díaz, una mare del col·legi que col·labora amb l’AMPA en aquest procés. El Sant Ferran ocupa una parcel·la d’uns 2.000 metres quadrats al barri residencial de Montmar, i la pastilla no està catalogada com a equipament docent sinó que s’hi permet la construcció d’habitatges plurifamiliars. “Els propietaris no ens han explicat els seus plans. Al terreny es pot construir habitatge. Hi ha hagut canvi generacional en la propietat i deuen tenir, suposem, altres interessos”, indica el regidor.

El tancament d’una escola és traumàtic i angoixant, segons relaten les famílies afectades, i també té un impacte per al conjunt del municipi. Per a la planificació escolar, sobretot, i també de tipus econòmic, ja que si tot l’alumnat passa a la xarxa pública s’incrementa el cost de manteniment dels centres que fan les administracions. De seguida que es va conèixer la notícia es van començar a reunir Ajuntament, Generalitat i representants de les famílies per buscar-hi una solució. El Sant Ferran és un centre concertat amb més de 50 anys de vida i una línia, amb 320 alumnes d’infantil, primària i secundària que han de trobar plaça per al curs vinent. No hi ha espai als tres centres concertats que quedaran a Castelldefels. La xarxa pública sí que pot encabir tot l’alumnat, ja que es podrà obrir una nova línia a l’escola Margalló, que en el passat havia tingut dues línies d’infantil i primària, i una cinquena línia a l’institut Sert. Però les noves línies s’obriran si hi ha un mínim d’alumnes que ho justifiquin, segons explica el regidor, i encara no se sap si això passarà, perquè fins al juny no es completarà el procés de preinscripció. I moltes famílies del Sant Ferran prefereixen la concertada.

“Jo no tinc res en contra de l’educació pública, però un dels motius pels quals vaig escollir el Sant Ferran és perquè els meus fills no surtin a les tres de la tarda de l’institut. Vam triar la tranquil·litat de no haver de canviar de centre fins als 16 anys”, justifica Raquel Díaz. “Les famílies no estan contentes. Han triat escola concertada i només han ofert una sortida a centres públics, i l’escola Margalló és quasi als afores de la ciutat”, explica. Moltes estan mirant com a opció els concertats de la veïna Gavà. La Lali i el David es mostren favorables a l’educació pública, i si van triar la concertada va ser per un fet molt particular: van viure a Suïssa cinc anys i, en tornar, el nen petit va entrar a primer de primària i el gran, a cinquè. “Si optàvem per la pública, el gran hauria de tornar a canviar al cap de dos cursos. Vam prioritzar l’estabilitat al mateix centre, tenint en compte que es va haver d’adaptar a l’ensenyament català venint d’una escola on aprenia en francès”, expliquen.

Tant el Departament d’Educació i FP com l’Ajuntament insisteixen en els recursos que han posat a disposició de la comunitat educativa per acompanyar-los en el tràngol: informació sobre la preinscripció, xerrades per esmorteir l’impacte psicològic en l’alumnat, seguiment de la inspecció sobretot pel que fa a l’alumnat amb necessitats especials... Les famílies, però, asseguren que se senten desemparades, segons la col·laboradora de l’AMPA. Els treballadors, al seu torn, estan gestionant amb un advocat els termes de l’acomiadament. Les famílies i el regidor valoren el compromís i l’acompanyament dels docents amb l’alumnat en aquest procés, ja que per a molts la notícia ha estat dura. “Hi ha nens que han plorat molt. L’escola és part de la seva vida”, diu Díaz.

Dos tancaments el curs vinent

El cas del Sant Ferran serveix per exemplificar el que suposa el tancament d’un centre educatiu per a la seva comunitat. No és pas l’únic cas enguany. També tancarà el curs vinent l’escola Mireia, a Barcelona. Instal·lada al barri del Fort Pienc des de fa 65 anys, va anunciar també al gener la fi de l’activitat per falta de viabilitat econòmica. És un centre concertat amb 166 alumnes, i, segons el director, Gabriel Guim, mantenir l’escola és “inviable” per la falta d’alumnat per la baixa natalitat i l’àmplia oferta de centres públics a la zona. Al Consorci d’Educació de Barcelona expliquen que s’ha previst plaça per a l’alumnat en centres de la seva zona de proximitat. S’ha comprovat que n’hi ha prou en el procés extraordinari previst per la normativa del consorci per als centres que cessen l’activitat. Segons fonts de l’ens, les famílies han prioritzat la reubicació dels fills en centres de la zona que tenien places vacants. Per a Guim és un procés dolorós veure com acaba així el projecte educatiu d’una escola aconfessional i plural que va impulsar la seva mare i que fa uns 30 anys que dirigeix, segons va publicar aquest diari al gener.

El tancament del Sant Ferran i l’escola Mireia no són pas casos aïllats, ja que, segons fonts del departament, des del 2019 hi ha 23 centres concertats menys a Catalunya. Alguns dels que es van veure en risc de tancar s’han pogut traspassar a la xarxa pública, com ha passat recentment amb la Sant Felip Neri de Barcelona i la Joviat de Manresa. Segons el departament, hi ha hagut fusions de centres, quinze han passat a la xarxa pública i d’altres han tancat. Per absorbir centres de titularitat privada, el departament té en compte que hi hagi falta de places públiques a la zona. La caiguda de la natalitat i la baixada del nombre d’inscripcions a I3, una reducció que s’arrossega en els cursos posteriors, és el principal factor que posa en perill la viabilitat dels centres educatius. Segons l’Idescat, el 2034 la població menor de 15 anys haurà baixat un 10,7%, amb una davallada de 128.000 infants i adolescents. “En deu anys, hauran nascut 17.000 persones menys. Això vol dir que 850 aules d’I3 no s’ompliran”, assenyala Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que representa el 70% dels centres concertats. “És evident que la baixa natalitat té un impacte i des del Servei d’Educació de Catalunya [el sostingut amb diners públics] s’hi ha de donar resposta”, afirma Ruiz, que defensa la necessitat d’una planificació a més llarg termini que l’actual, amb cinc o vuit anys de previsió per evitar tancaments abruptes en què es compti també amb les escoles concertades. “Sembla que el departament hi vol començar a treballar el curs vinent”, diu.

També la Fundació Jaume Bofill assenyala la necessitat d’una planificació a més llarg termini. En un informe presentat al febrer, la investigadora Maria Segurola xifra en 116 els centres educatius que estan en perill a Catalunya. Es tracta, segons l’estudi, de centres públics i concertats d’una línia amb més del 25% de places vacants. “Majoritàriament pateixen les conseqüències d’una oferta excessiva al seu entorn i no han rebut solucions a temps per part de l’administració”, assenyala Segurola. La investigadora afirma que el departament ha de planificar amb un horitzó de deu anys, “perquè Catalunya fa dècades que pren decisions sense tenir en compte la realitat demogràfica”, i la immigració no està compensant la baixa natalitat. Per primer cop, diu, el curs vinent la davallada d’alumnes arribarà a tots els cursos.

Falta de finançament

Segons la representant de la patronal de concertades, el descens del nombre d’alumnes no és l’únic motiu que posa en perill les escoles. “També ho és la falta de finançament”, adverteix Ruiz, que explica que, en el cas de la concertada, Educació sufraga el 40% de les despeses de funcionament dels centres. El 60% l’assumeixen els centres, “i les despeses de llum, d’aigua, de calefacció i de neteja són les mateixes tinguis 28 alumnes o 25. Com menys alumnes tinguis, o apuges les quotes a les famílies, cosa que no volem fer, o es generarà un dèficit que posarà en perill l’escola”, explica. Coincideix amb Segurola a afirmar que el tancament d’escoles pot fer augmentar la segregació escolar. “Ara hem arribat a un percentatge similar d’alumnat vulnerable en un sistema i l’altre. Si trenquem l’equilibri entre pública i concertada, hi haurà més alumnat vulnerable a la pública, fet que incrementarà la segregació”, alerta. La Bofill assenyala que la meitat dels centres en risc de tancament tenen una concentració d’alumnat vulnerable més alta que el seu entorn.

Fonts del departament expliquen que no totes les escoles concertades viuen les mateixes circumstàncies ni els motius de tancament són els mateixos, però “és cert que la baixada de la natalitat té una incidència en les escoles concertades més petites”. Hi ha un degoteig estable, de tres o quatre centres amb problemes de viabilitat cada curs, d’un total de 671 centres concertats. El departament afirma que s’acompanya les famílies, l’alumnat i els treballadors d’escoles que tanquen, i que per primer cop en la preinscripció s’oferirà que els centres d’una línia que han perdut el concert per falta d’alumnes el puguin recuperar si arriben a un mínim de catorze preinscrits. I que les places vacants “no necessàriament han de ser un risc de tancament, sinó una oportunitat de millora educativa, per exemple, abaixant les ràtios”.

Menys línies a la pública
L’educació pública no és tampoc aliena a l’impacte de la disminució del nombre d’alumnes, tot i que la repercussió no és tant en tancament d’escoles com de línies. Coincidint amb la fi de la primera fase de la preinscripció, la plataforma La Pública, l’Escola de Tothom va convocar la setmana passada diverses protestes per aturar el tancament de 111 línies el curs vinent. La previsió del departament és que comenci el curs amb 43 grups menys a I3 i 68 menys a primer d’ESO. La plataforma, que ha impulsat les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, considera que el tancament de línies és una mostra del “desmantellament del sistema educatiu públic”. La plataforma qüestiona que la baixada de la natalitat sigui el motiu real del tancament de línies, i creu que, “en realitat, aquesta decisió fa palès un evident desequilibri en la distribució de places en detriment de l’educació pública”. El col·lectiu defensa que la reducció de la natalitat és “una oportunitat històrica per aconseguir una xarxa educativa pública més forta i de més qualitat”, amb una reducció de ràtios i més atenció a la diversitat, i per “fer efectiva la desconcertació progressiva per eliminar les places sobrants i poder lluitar contra la xacra de la segregació escolar”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]