Educació

política

El Consell de Ministres posa setge a l’allau d’universitats privades

Modifica el decret del 2021 de Manuel Castells per endurir els criteris de creació davant l’esclat de 12 centres nous des del 2018

Sánchez hi veu “acadèmies” i “‘chiringuitos’” que no compleixen el nivell de la pública

El Consell de Ministres comença a posar setge a partir d’avui a l’allau d’universitats privades que han emergit arreu de l’estat, amb la creació de dotze centres privats d’ensenyament superior (cinc a Madrid) des del 2018. Tal i com va anunciar ahir el president Pedro Sánchez en un acte a la UNED, el govern espanyol modificarà el decret aprovat el 2021 –amb Manuel Castells com a ministre d’Universitats– de creació i reconeixement d’universitats perquè s’ha demostrat insuficient a l’hora de frenar l’esclat de centres de baixa qualitat. Amb Diana Morant ara com a ministra –Universitats es va fusionar amb Ciència i Innovació el 2023–, per posar en marxa una universitat ara, a més de l’informe dels tècnics del ministeri, s’exigirà un nou informe obligatori i vinculant que serà elaborat per l’agència d’avaluació de la qualitat i acreditació (Aneca) o l’agència corresponent en cada comunitat autònoma i s’hi afegirà l’exigència que els campus arribin a 4.500 alumnes en els seus primers cinc anys de funcionament.

Tot i que no és el cas de Catalunya, a l’estat en els últims set anys s’han creat dotze universitats privades i amb especial profusió en territoris governats pel PP: cinc a Madrid, quatre a Andalusia, un a Canàries, un a Galícia i un al País Basc. L’esclat de centres privats des del 2018 fa que Espanya estigui a prop de tenir més universitats privades (46) que públiques (50). En el seu acte ahir a la UNED, el president Pedro Sánchez es va referir a molts d’aquests centres privats com a “acadèmies” o “chiringuitos” per la seva baixa qualitat educativa després de practicar l’ofec de les públiques.

Entre els nous requisits hi ha l’exigència de crear un 10% de places d’allotjament universitari –per evitar que el preu dels lloguers sigui un llast per als alumnes de rendes més baixes en favor dels fills de pares més rics–, així com el vot a favor de les Corts generals en e cas d’universitats amb el 80% dels crèdits d’ensenyament en línia pel fet de tenir la seu en una comunitat però rebre alumnes de tot el territori. Davant la circumstància que molts centres se saltin ara el tràmit de l’informe favorable de la conferència general de política universitària i del consell universitari, a partir d’ara els centres adscrits d’una universitat en una altra comunitat hauran de comptar sempre amb aquesta autorització.

El Consell de Ministres modifica el decret del juliol del 2021 de l’exministre Castells però no toca la llei orgànica del sistema universitari (Losu), així que els canvis no hauran de passar pel Congrés ni ser votats al ple de la cambra baixa. Els informes de la conferència general de política universitària (CGPU), doncs, continuaran sense ser vinculants i seran només preceptius, amb la qual cosa els governs autonòmics no perdran la seva discrecionalitat. Si bé des del 2018 hi ha hagut un total de 21 informes desfavorables, cinc de favorables i dos de condicionats a canvis per part de la conferència general de política universitària (CGPU), això no ha evitat el naixement de dotze universitats privades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia