L'Horta guardona Miquel Gil amb el “Guaix” d'honor
Vora mig miler de mestres i professors de la comarca es van donar cita en la nit de l'escola valenciana prèvia a la Trobada
Cada any, l'associació “Guaix” que agrupa el professorat dels centres educatius que fan ensenyament en valencià a la comarca de l'Horta, té per costum fer un aplec on reconeix el paper jugat per alguna persona, grup o entitat, en favor del valencià.
En aquesta ocasió i, hagut compte que la Trobada d'Escoles en Valencià de l'Horta Sud tindrà lloc el proper mes de maig a la vila de Catarroja, l'organització ha tingut a bé subratllar el paper que ha jugat i encara juga, el cantautor Miquel Gil.
Ha estat ell la persona guardonada amb el “Guaix” d'Honor al voltant del qual es van aglutinar en la nit de dissabte 22 de febrer, Pau Alabajos, Pep Gimeno “Botifarra”, el grup Naia i Vicent Torrent, ànima del mític ja grup Al Tall.
La nit va transcórrer entre cançons, discursos i reconeixements a les escoles i professors que porten anys i panys fent classe en valencià a llurs centres educatius, malgrat les dificultats que la consellera Maria José Català, interposa perquè això no siga possible.
En el decurs de l'acte, Vicent Font, president de “Guaix” i Vicent Moreno, president de la Federació Escola Valenciana, van saber subratllar la precarietat amb que la Conselleria està deixant al valencià i l'atac furibund que les famílies que opten per l'ensenyament en la nostra llengua per als seus fills, pateixen a base de supressió d'unitats.
Ni estava ni se li esperava
Pere RossellEfectivament, la consellera d'Educació de la Generalitat Valenciana ni cap altre seu representant estava present en aquest homenatge que el professorat i els mestres de la comarca de l'Horta van propiciar al cantautor nascut a Catarroja, Miquel Gil. Però el més greu d'això, no és no que estiguera, sinó que a més, no se l'esperava.
Hom sap de l'animadversió que aquesta jove política del PP ha manifestat i com no ha sabut guardar mai les formes respecte del procedir d'Escola Valenciana i de qualsevol de les seues associacions federades. No hi ha dubte sobre el nivell d'enveja que li provoca una organització nascuda des de la base i que concita més adhesions que no aquell que representa els conservadors valencians i que no ha demostrat res més que bel·ligerància contra el que és el valencià i el que això significa.
De res ha aprofitat que la Consellera fos parella lingüística de la representant d'Esquerra Unida del País Valencià. Pel que es veu, ni l'una ni l'altra deuen haver trobat cap hora a la setmana per practicar l'idioma o intercanviar informacions sobre la cultura dels valencians, perquè ni l'una ni l'altra ha observat cap avanç en aquest terreny i, a les proves em remet.
Fos com fos, la consellera Català, ni estava ni se li esperava en aquesta reunió lúdica i de germanor del professorat de la comarca on ella resideix. D'aquesta manera, no sols errara els trets que llança contra l'escola valenciana continuament, sinó que a més, mai no arribarà a comprendre l'estima que aquest sector li té a la cultura, la història i la llengua del nostre poble.
Dit siga de pas, a l'acte tampoc no va estar present l'alcaldessa de la vila amfitriona, una destintada d'Unió Valenciana que ha recalat a les files del partit més conservador i integrista dels que es puguen imaginar per a aquesta terra. Aquest és procedir dels polítics que se senten investits per les majories absolutes i interpreten com el Rei Sol, que l'estat són ells. Malament va la cosa!