86 dies de vacances
Els escolars catalans comencen demà un llarg descans estival
Els pedagogs demanen un calendari més racional, però avisen que cal la implicació de tota la societat
La Setmana Blanca va topar amb la jornada laboral dels pares
Els escolars catalans acabaran demà el curs i començaran unes llargues vacances d'estiu, que, en el cas de primària, a causa del pont de la Diada, s'allargaran fins a 86 dies, gairebé tres mesos naturals.
“Les vacances d'estiu duren massa”, comenten aquests dies a la porta de l'escola els pares, que fa temps que han tancat una complexa operació logística per quadrar les agendes. “Hi ha pares que trien les vacances de manera que no coincideixen amb les de la parella, d'altres que aprofiten els avis i d'altres que recorren als casals d'estiu. El problema és que a l'agost no n'hi ha i al setembre costa trobar-ne”, explica el president de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac), Àlex Castillo.
El debat sobre les vacances escolars és com un déjà vu que es repeteix cada any. “Fa vint anys que debatem aquest tema”, admet Teresa Núñez de Arenas, directora de l'escola Tàbor, de Barcelona, que considera que, tot i que en nombre de dies lectius “estem en la franja mitjana-alta dels països de la Unió Europea, una aturada de tres mesos és massa llarga des del punt de vista pedagògic”.
Fins a quin punt perjudica aquest fet els escolars catalans? “Depèn de les edats. Com més petit és un alumne, més llarg és el temps sense escola, la qual cosa fa que s'oblidi més allò adquirit i es perdi l'hàbit si no s'exercita. Però, al mateix temps, és lògic que, com més menut, més necessitat d'esbarjo i de joc tingui el nen”, respon Enric Roca, coordinador d'Edu21. Per pal·liar-ho, Roca creu que seria bo que “al mig de les activitats estivals també hi hagués algun temps estipulat per fer tasques que exercitessin els hàbits escolars treballats durant el curs, que alhora li permetessin arribar al setembre, almenys, recordant i practicant allò que ja estava adquirit anteriorment”. “El més adequat des del punt de vista psicopedagògic”, però, seria que les vacances quedessin més repartides al llarg de l'any.
El marge de maniobra, però, és escàs, a causa, sobretot, de les festes de Nadal i les de Setmana Santa. “El calendari escolar està massa condicionat pel tema religiós –assenyala Núñez–: com que aquest any la Setmana Santa ha caigut molt tard, el segon trimestre semblava que no s'acabava mai, i el tercer ha durat un mes i mig. No és gaire racional.”
L'any 2011, el Departament d'Ensenyament, liderat per l'aleshores conseller Ernest Maragall, va escurçar una mica les vacances d'estiu i va implantar l'anomenada Setmana Blanca, al març, una iniciativa que va fracassar a causa de la falta de consens i del xoc amb la jornada laboral dels pares. “Com que no hi havia cap suport a la família va suposar un gran trasbals per als pares”, rememora la directora de l'escola Tàbor. A més, es va engegar “just en un moment en què ja estàvem en plena crisi” i moltes famílies no tenien recursos per pagar activitats extraescolars en aquella època, hi afegeix el president de la Fapac.
L'única manera de sortir del bucle, coincideix a dir tothom, seria canviar de cap a peus l'organització del temps de tota la societat, incloent-hi les jornades i els horaris laborals.
Castillo proposa mesures concretes. “Tenir un fill –assenyala– hauria de garantir certa flexibilitat horària, la possibilitat de fer teletreball i les empreses que facilitessin la conciliació podrien gaudir de rebaixes en les cotitzacions socials.” “Si l'escola ha de repartir les vacances, ha de trobar coresponsabilitat en el món laboral i familiar –corrobora Roca–, llavors, sens dubte, tindríem beneficis pedagògics i de benestar”.
Aules que semblen forns
El clima és un condicionant determinant a l'hora de decidir les vacances escolars. Els mestres coincideixen a dir que fer classe a l'estiu, a finals de juny i principis de setembre, es converteix sovint en un malson per la calor que fa a les aules. “No em vull ni imaginar com estaríem a l'aula si féssim classe la primera quinzena de juliol”, comenta Rosa Pou, directora de l'escola Vallmanya de Sant Esteve de Palautordera. Teresa Núñez de Arenas, directora de l'escola Tàbor, ho corrobora: “A la nostra escola hi ha vidrieres a tot arreu, al juliol i a l'agost les aules serien com un forn”, explica. Núñez creu, però, que “amb la tecnologia [aire condicionat]” l'obstacle “no és insalvable”.
El divers sistema federal alemany aplicat al calendari escolar
A Alemanya, les vacances escolars estan regulades per una llei del 1967, que fixa un còmput total –75 dies feiners per any– però que deixa un marge molt ampli sobre com es repartiran a cadascun dels lands o estats federats.
Això vol dir, a la pràctica, que l'inici de les vacances d'estiu de Berlín, posem per cas, no coincideix amb l'arrencada i el final de les de Baden-Württemberg, al sud del país. A la capital, aquest estiu comencen el 9 de juliol i acaben el 22 d'agost. A Baden-Württemberg, duren del 31 de juliol al 13 de setembre.
El calendari de les vacances és complex, a escala del país, perquè a més, hi entren els blocs –més curts– de dies lliures que es reparteixen entre vacances curtes de tardor, Nadal, al febrer, Setmana Santa i, després, cap al maig o l'abril. Això vol dir que cada trimestre queda partit per algun d'aquests blocs de dies lliures.
Un maldecap per a les famílies en què pare i mare treballen i encara més per al pare o la mare que puja en solitari els seus fills. I, indirectament, també per als responsables de les habituals “operacions sortida i tornada” de trànsit, ja que ni tan sols no es poden concentrar en un únic cap de setmana. És el sistema federal alemany, aplicat a les vacances escolars.
Períodes de descans en funció del clima de cada estat, als EUA
El curs escolar dels Estats Units és de prop de 180 dies, però no totes les escoles i els instituts tenen el mateix calendari. Tot el sistema educatiu comparteix les vacances de Nadal (del 23 de desembre fins al primer dia feiner després de Cap d'Any) i les d'Acció de Gràcies (últims dijous i divendres del mes de novembre), i acostuma a coincidir en dates amb l'aturada de primavera (spring break), la setmana al voltant de Pasqua.
La diversitat de climes fa que les vacances estacionals variïn en funció del territori: els estats del nord, de clima fred, acostumen a fer una setmana d'aturada al febrer, mentre que la resta allarguen les vacances d'estiu. El descans estival, de 10 i 11 setmanes, sol concentrar-se entre finals de maig i mitjan agost, o des de principis de juny fins al primer dia feiner després del Dia del Treball dels EUA, l'1 de setembre, inici oficial de l'any escolar.
Vacances amb lleugeres diferències entre el nord i el sud d'Itàlia
A Itàlia, el calendari escolar varia d'una regió a l'altra. De mitjana, els estudiants de primària i secundària italians tenen 205 dies lectius. El curs acaba entre el 10 i el 17 de juny i comença entre el 31 d'agost i el 17 de setembre, depenent de la regió.
En general, les regions del sud, més lligades a la temporada turística estiuenca, inicien més tard l'escola. A més de les festes regionals, hi ha unes vacances que són compartides: les de Nadal (que varien des del 24 de desembre fins al 5 de gener al Piemont o del 21 de desembre al 7 de gener a Sicília), les de carnaval (del 14 al 17 de febrer), les de Pasqua (del 2 al 7 d'abril), el 2 de maig (pont pel Dia del Treball) i l'1 de juny (pont pel Dia de la República).
Tradicionalment, a Itàlia s'ha fet classe també els dissabtes, però les retallades en educació han obligat moltes regions a passar a les setmanes lectives de 5 dies per poder estalviar.
La tradició i la religió com a fre de la racionalització del calendari a l'Estat espanyol
L'establiment del calendari escolar, i també la data d'inici de les vacances, són competència de cada comunitat autònoma, tal com confirma el Ministeri d'Educació. A la pràctica, però, tots els territoris fan unes vacances molt semblants, amb variants en funció de les festes pròpies, com ara la Diada de l'Onze de Setembre a Catalunya, que condiciona l'inici de curs.
A la pràctica, però, tots els territoris fan unes vacances molt semblants. La raó és que a tot arreu, l'activitat escolar s'atura per Nadal i per Setmana Santa, els dos períodes que separen els tres trimestres de què es compon cada curs.
Els últims anys s'ha obert un debat sobre la racionalització dels horaris i calendaris laborals i escolars amb la idea de racionalitzar-los. Aquest objectiu topa, però, amb l'arrelament que té la tradició a l'Estat, especialment les religioses com ara el Nadal i la Setmana Santa.
França té dos períodes: el llarg de l'estiu i setmanes intercalades durant l'any
Les vacances escolars a França es divideixen en dos períodes diferenciats: les estivals (les grandes vacances, de finals de juny a principis de setembre) i una sèrie de setmanes intercalades durant el curs. La particularitat d'aquesta segona tipologia és que des del 1964 varia en dates en funció de la regió del país, i el mapa de vacances de França queda dividit en tres zones. Així, la zona A inclou la Bretanya, els Pirineus o la regió de Lió; la B aplega la Costa Blava, l'Alta Normandia o la regió central del país, i la C es compon de París i els voltants, i Bordeus. La intenció és perllongar i disgregar els períodes de vacances, tant en l'àmbit turístic com en el funcional.
Estan subjectes a les zones les vacances d'hivern (dues setmanes entre mitjan febrer i mitjan març) i les de primavera, durant la Pasqua. Els altres dos períodes, Nadal i Tots Sants, són fixos al calendari.
Més sovint al llarg de l'any i menys temps de vacances d'estiu al Regne Unit
Entre 190 i 195 dies lectius té el calendari escolar del Regne Unit, tant en l'ensenyament primari com en el secundari.
Si bé el nombre de dies en relació amb el calendari català no és gaire diferent, és el repartiment de les vacances el que ho és.
El curs s'inicia sempre entre el 2 i el 6 de setembre. El primer trimestre s'allarga fins al 18 o 19 de desembre. Cinc dies de vacances a finals d'octubre, anomenades “de mig trimestre”, donen als alumnes un descans.
El trimestre de primavera, que abraça la major part de l'hivern, comença entre el 3 i el 5 de gener i s'allarga fins a finals de març. Si la Setmana Santa coincideix amb el final de març, s'afegeixen deu dies més de vacances, fins a completar un total de dues setmanes i mitja. Si no, Divendres Sant i Dilluns de Pasqua són festius i dues setmanes després es fan setze o disset dies de vacances.
Durant aquest mateix trimestre, a mitjan febrer, els alumnes del Regne Unit disposen de cinc dies més de lleure. L'últim trimestre s'inicia el 21 o 22 d'abril i s'allarga fins al 22-24 de juliol.
L'última setmana de maig és també festiva per als estudiants britànics.
