Grau anuncia que es tornarà a presentar a rector de la URV en la inauguració del curs
El rector aposta per renegociar el finançament i potenciar l'autonomia de gestió de la universitat respecte d'un sistema de concert
«Un cop complert l'actual mandat, sotmetré a la decisió de la comunitat universitària la proposta d'un nou programa de treball per uns nous quatre anys.» Així anunciava Francesc Xavier Grau la seva voluntat de tornar a presentar una candidatura a les eleccions al rectorat de la universitat, sabedor que «seria incorrecte dir que la feina està completa», amb referència als projectes que la URV té sobre la taula. Així, per exemple, Grau va advertir que «no s'ha avançat el que s'esperava en els nous instituts catalans de recerca» i va marcar-se com a «prioritat per aquest curs» l'Institut de Recerca en Turisme de Catalunya i l'Institut de Recerca en Enologia i Viticultura de Catalunya, que segons les previsions inicials ja haurien de funcionar i que s'incloïen en el Pacte per a la Recerca. Encara amb més retard arribaran els nous edificis de l'Escola d'Arquitectura i de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut al campus Bellisens de Reus, i la Facultat d'Educació i Psicologia al campus Catalunya de Tarragona, a més de la construcció del campus de les Terres de l'Ebre.
El rector també va ser un punt crític en el seu discurs inaugural de l'any acadèmic i, aprofitant la presència del màxim responsable català en matèria d'universitats, va assegurar ser «més escèptic» que fa un parell d'anys pel que fa a la revisió de la llei d'universitats de Catalunya (LUC), que s'ha d'afrontar aquest curs i és previsible que s'aprovi abans de l'any i mig que queda de legislatura. Si fa dos anys Grau apostava per una «profunda revisió», ahir demanava fer només una modificació dels aspectes tècnics per deixar per més endavant, i després d'un debat en profunditat, el tema de la gestió de les universitats. Grau considera que «s'ha identificat la reforma de la LUC com una nova oportunitat per introduir mecanismes de laminació de l'autonomia», i s'hi mostra del tot contrari. Així doncs va lamentar que el govern no seguís les recomanacions de la Unió Europea sobre «el reforçament de l'autonomia universitària».
El rector va reclamar, finalment, «la redefinició del marc de finançament universitari», ara que hi empeny la LUC i el moment econòmic. Va fer palès que, si bé la universitat és de les més eficients d'Europa, es nodreix massa del «voluntarisme» de la comunitat universitària.
Buscant el nord del servei públic
La periodista i directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, va pronunciar la lliçó inaugural del curs universitari repassant no només l'abecé del bon exercici del periodisme sinó també les amenaces amb què topa per ser un servei públic real. I la culpa és ben repartida i compartida. D'una banda, les empreses han «perdut el nord» sobre el perquè fan aquest servei a la societat, més donades a la utilització del mitjà com una «eina de poder estratègic» empresarial i polític, va assenyalar. De fet, va advertir que ben aviat «la societat necessitarà un full de ruta per saber on s'ha de buscar la informació», si cada vegada més els mitjans només responen a la lògica empresarial i no de servei.
En segon lloc, sovint són els mateixos periodistes els qui s'apliquen mecanismes d'autocensura «per por de perdre el lloc de treball, de perjudicar un patrocinador...», detallava Terribas, qui va demanar «valentia» als companys de professió perquè aquesta no s'empobreixi. La directora de TVC també va ser crítica amb la confusió entre opinió i informació que es produeix a la majoria de cadenes, tot i que en realitat alimentada per una societat «que busca espectacle i soroll» sense tenir gaire en compte el que es diu ni el rigor del contingut. En aquest sentit, va reclamar «temps per explicar-nos» i per donar veu a persones com les que ahir tenia davant, científics i personal de la universitat, que no responen al perfil de «gent que parla en 59 segons perquè si no se'ls abaixa el micròfon». I tot plegat, ben perjudicat pels canvis en l'escala de valors en què «l'honradesa» de professionals i empresaris no figura en el primer terme.
Però si una cosa va voler deixar clara Terribas és que, en aquest context de pèrdua de rigor i de retrocés en la vocació de servei públic dels mitjans, queda encara un reducte, la televisió pública, amenaçada per la nova llei de l'audiovisual. Terribas no va assenyalar que la televisió pública sovint també té els seus propis interessos, però bé és cert que hauria de ser la que més vetlla per l'interès general. I la responsable de la televisió pública catalana va advertir de la pèrdua d'influència que tindria si s'aprovés l'esborrany de la llei. Aquest limita l'accés de les emissores públiques a productes com ara els drets de les competicions esportives, sèries i films que, si el no tinguessin, els impediria competir amb les altres cadenes en les hores de major audiència i oferir en prime time productes «útils a la societat», com ara l'Àgora o A la presó, per exemple. Si deixa de ser de referència TVC, de poc serveix tenir una televisió pública «molt bona, que només la veuen quatre», va sentenciar Terribas.
