El curs arrenca sense incidències
Els centres van obrir les portes per rebre 120.000 alumnes i 8.310 docents
El sindicat USTEC critica que ahir fos el primer dia també per a 700 mestres i professors
El curs escolar 2015/2016 es va posar ahir en marxa a les comarques gironines amb 120.313 alumnes i 8.310 professors (i no 9.201 com dèiem en la portada de l'edició d'ahir), en una primera jornada que va estar marcada per la normalitat i sense més incidències que les que ja preveia el Departament d'Ensenyament en alguns centres a causa dels retards en algunes obres. En tres poblacions, Blanes, Castell d'Aro i Vilanant, es van estrenar centres educatius.
Aquest curs hi ha 584 alumnes i 152 docents més que el curs passat. Amb tot, el sindicat majoritari, USTEC-STEs, va denunciar que més de 700 professors van trepitjar ahir per primer cop el centre perquè Ensenyament no els va nomenar fins al dia 10 “per estalviar-se uns miserables euros” ja que fins ahir no van començar a computar, segons va explicar ahir el portaveu d'aquest sindicat, Xavier Díez. El director territorial d'Ensenyament, Albert Bayot, va restar importància a aquesta situació adduint que és el quart curs que es produeix, i va dir que aquests nomenaments corresponen bàsicament a substitucions. “No és la situació òptima, però és la que es deriva de l'aplicació del decret de Wert en matèria de substitucions”, va indicar Bayot. USTEC-STEs va rebutjar que els nomenaments siguin per cobrir substitucions; segons les seves dades, són per atendre baixes de maternitat –“més que previsibles”, segons Díez– i prop d'un 40%, terços de jornada.
D'altra banda, el mateix sindicat va assegurar que, d'acord amb l'increment de la població escolar que hi ha hagut a les comarques gironines des de l'any 2009, que ha estat de 12.099 alumnes, l'ensenyament públic té un dèficit de 916 mestres i professors. “Per estar en les mateixes condicions que fa sis anys, caldria la contractació immediata d'un 11% més de docents. De manera que de brots verds, res de res”, va declarar Díez, que va parlar d'una “sobreexplotació” del col·lectiu docent i d'un “frau” per a les famílies.
En relació amb els equipaments educatius de l'Alt Empordà, destaca, d'una banda, que els alumnes de Vilanant van estrenar escola després que l'Ajuntament els hagi cedit l'edifici consistorial restaurat, i, de l'altra, les queixes de l'AMPA de l'escola Carme Guasch de Figueres. El centre fa deu anys que està en barracons i els pares confiaven, per converses que havien tingut amb l'Ajuntament, que aquest curs tindrien més espai per al pati ja que no és prou gran per als 640 alumnes i han de fer dos torns. Però no ha estat així. La regidora d'Educació de l'Ajuntament de Figueres, Mar Casas, s'ha compromès a fer-ho al més aviat possible.
Nous centres a la Selva
A Blanes, els alumnes de l'escola Sa Forcanera van estrenar ahir el nou edifici, després de més de deu anys en barracons. Els pares no es van estar d'immortalitzar l'entrada dels nens al nou edifici. Aquest curs faran classe a la nova escola un total de 440 alumnes, des de P3 fins a sisè. Durant el curs també s'estrenarà una altra escola a la Selva, la Benaula de Caldes de Malavella.
En barracons, però en un entorn immillorable
ACN/N.A
Aquest és el novè curs que els alumnes de l'escola El Bosc de la Pabordia de Girona estudien en barracons. L'escola, prop de la zona comercial de Mas Gri, va començar amb poc més de 60 alumnes i ara supera els 460, amb dues línies de tots els cursos. A mesura que ha anat creixent, s'han incorporat nous mòduls (ja n'hi ha nou) i s'han condicionat la resta d'espais. “Tenim hort, tenim animals i estem a tocar del bosc, estem molt bé aquí”, explica la directora, Anna Nadal, que reconeix que ni alumnes ni mestres s'adonen que estan en un edifici de mòduls. Aquesta és una de les dinou escoles de la demarcació que funcionen exclusivament en barracons. Girona és el territori de Catalunya on hi ha més barracons, amb 310 mòduls repartits en 112 centres. El 25% de les escoles o instituts de la demarcació tenen almenys un barracó. Ensenyament encara no té fet el projecte d'escola nova d'El Bosc de la Pabordia, però sí una parcel·la reservada a tocar del pavelló de Palau-sacosta per fer el centre. “Nosaltres estem molt bé aquí, no tenim ganes de marxar”, afirma la directora. Els anys anteriors havien estat més complicats perquè cada estiu s'hi havien de fer obres per incorporar-hi nous mòduls. En canvi, ara ja tenen tot el recinte a punt i complet i no han de fer més millores. A més, es dóna la circumstància que aquest estiu s'ha renovat completament la tanca perimetral del centre. Es tracta de la inversió més gran que ha fet l'Ajuntament de Girona aquest estiu en el conjunt de centres educatius de la ciutat, ja que l'obra ha suposat una inversió d'uns 60.000 euros. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va aprofitar el primer dia del curs per visitar l'escola Santa Eugènia, on s'han fet obres de drenatge al pati per evitar que es formi una gran bassa quan plou.
La nova escola Vall d'Aro, ben valorada el primer dia
“Deu sobre deu” va ser ahir la nota que Carme Madrià, la directora de l'escola Vall d'Aro, a Castell d'Aro, posava a les noves instal·lacions, que tot just s'han acabat d'enllestir, coincidint amb l'inici del nou curs. Els pares i alumnes del centre educatiu també valoraven amb optimisme les aules i equipaments que l'escola ha estrenat als afores del poble, i que deixen enrere el vell edifici de la plaça Poeta Sitjar, on la necessitat de mòduls provisionals supletoris s'havia anat menjant l'espai disponible dels patis en els darrers anys.
Madrià celebrava que els mestres tornaran a disposar de despatxos i ironitzava que el nou edifici els serà “saludable”, ja que tant els docents com els alumnes disposen de llargs passadissos, en contraposició a les estretors on coexistien fins ara, i disposaran d'un gimnàs. La fesomia exterior de la nova escola recorda els mateixos mòduls provisionals, però Madrià defensa que “no tenen res a veure”. “Són molt modernes, estan ben aïllades tèrmicament, són àmplies, lluminoses, tenen un bon sistema de climatització i tots els sistemes es poden controlar des d'una tauleta, perquè estan domotitzats”, destacava.
La directora de l'escola agraïa a l'Ajuntament la implicació per sufragar el 50% del cost de les obres i aconseguir que s'enllestissin a temps per al nou curs. A la comarca, ara mateix, s'estan executant les obres de construcció de la nova escola La Sínia, a Sant Antoni de Calonge.