Saber una llengua estrangera puntuarà més que el català als jutjats

Saber anglès, rus o qualsevol llengua estrangera serà un mèrit més important que el coneixement de la llengua catalana per entrar a treballar en l’administració de justícia. Així es recull en les bases del nou sistema de concurs oposició que ha aprovat el Ministeri de Justícia per cobrir milers de places, ara ocupades per interins, als jutjats d’arreu de l’Estat espanyol, i que implicarà un de cada quatre treballadors a Catalunya.

El Departament de Justícia, que dirigeix la consellera Ester Capella, ha denunciat aquesta “discriminació” lingüística i ha requerit al ministeri que ho corregeixi, i si no, presentarà un recurs contenciós administratiu a l’Audiencia Nacional perquè es vulnera el dret dels ciutadans a ser atesos en la llengua pròpia a l’administració judicial, la més reticent a complir-ho.

El BOE va publicar, el març i l’abril passats, les condicions d’aquestes oposicions per cobrir tres categories de funcionaris: auxiliars, tramitadors i gestors processals. La primera prova és un examen, que cal aprovar per passar a la següent. La segona, que s’aplica per primer cop, és una valoració de mèrits, en els quals hi ha: cursos de formació jurídica, coneixements d’informàtica, haver treballat als jutjats com a cos laboral a partir de l’1 de gener del 2004 (mesura per regularitzar la situació d’anys d’interinatge de molts treballadors, i de la qual Europa ha exigit a l’Estat espanyol que ho endreci), i finalment coneixement de llengües estrangeres.

Passat aquest tràmit, és quan les persones que hagin escollit anar a treballar a Catalunya, o a una comunitat amb llengua pròpia, se’ls farà una prova dels seus coneixements i que només servirà per millorar el seu destí a la comunitat, no per millorar el resultat de les oposicions en general. Això pot implicar que treballadors que fa anys que són als jutjats catalans es vegin superats en puntuació per candidats que acrediten que saben danès o eslovac, llengües estrangeres que, a més, no se’ls obliga a saber ni a usar-les, ja que tots els jutjats tenen un servei de traduccions professional. Fins ara, per superar les oposicions a l’administració de justícia només calia passar un examen, i en ser un cos estatal les llengües cooficials de l’Estat no poden ser exigides com un requisit, segons va fixar el Tribunal Suprem, però sí com un mèrit.

La secretaria general del Departament de Justícia, Patrícia Gomà, que signa el requeriment dirigit al Ministeri de Justícia, exposa que com a mínim demanen que “el coneixement del català se situï com un mèrit igual que el de llengües estrangeres, ja que ara és un mèrit de segona”. Gomà afegeix que “aquesta discriminació en les oposicions és la gota que fa vessar el got i evidencia la manca de sensibilitat vers el català i les altres llengües cooficials del govern espanyol”. La secretària general de Justícia insisteix que “tot treballador que està en un jutjat té el deure de conèixer el català”, ja que el ciutadà té el dret d’expressar-se en la llengua pròpia. Així, el departament recorda al Ministeri de Justícia, en la carta enviada, que el respecte a les llengües cooficials és reconegut en la Constitució, l’Estatut i tractats europeus, des d’on l’Estat espanyol rep constants amonestacions pel seu incompliment. És aquesta situació que provoca que cada any l’ús del català reculi als jutjats. Les sentències en català ja només són el 8%.

La convocatòria fixada per aquest any i el vinent per cobrir amb funcionaris l’actual plantilla d’interins implicarà a Catalunya renovar el 33% dels 7.447 treballadors que té l’administració de justícia a Catalunya, i que sufraga la Generalitat amb 500 milions anuals només.