VALENTÍ MARTÍ I CANUDES
FORJADOR
«Has de saber plasmar les idees en el ferro»
L'espluguí Valentí Martí i Canudes forma part de la quarta generació d'una reconeguda nissaga de forjadors de l'Espluga de Francolí, Cal Biel. El seu domini de l'art de la forja es pot apreciar al mateix passeig Cañellas, on s'ubica l'antic taller de forja i on s'ha instal·lat l'original barana de 55 metres de llargària realitzada per aquest mestre forjador.
–D'on sorgeix la idea de fer una barana d'aquestes característiques?
–«Va ser un encàrrec que em va fer l'Ajuntament de l'Espluga amb motiu de la remodelació del passeig Cañellas. Vaig pensar que fóra bo recordar tots els artesans que hi havia hagut al passeig.»
–Quins oficis hi són representats?
–«Hi ha el fuster, el carreter, el xollador, el farmacèutic, el baster, el cadiraire, el forjador. També hi ha representada l'hostaleria, ja que sempre hi havia hagut bars en aquest indret, i un corder; per això se'm va ocórrer donar a la barana la forma del trenat d'una corda.»
–En què es caracteritza l'obra artística de Cal Biel?
–«En un treball molt exhaustiu del ferro. No ens agrada deixar cap racó sense picar. És un material molt fred i intentem donar vida i un sentit al que fem perquè visualment sigui agradable i únic.»
–El nou passamà, és la mostra més recent?
–«Sí, tot just aquests dies hi estem fent els últims retocs, amb una capa de pintura per protegir la peça de la intempèrie. Encara falta, però, afegir-hi els ninots de formes antropomòrfiques.»
–Quant temps fa que hi treballa?
–Uns quants mesos. Només per fer el cap dels ninots puc necessitar gairebé quinze dies. És un treball molt minuciós que comporta moltes hores de dedicació.
–Deu ser difícil posar un preu a encàrrecs d'aquest tipus. Quin cost ha tingut?
–El preu és de 60.000 euros. El problema és que quan has acabat de fer una feina que hi has dedicat molt de temps, no pots cobrar-ne el preu real, perquè sinó valdria un dineral. Per poder fer el que tu vols has de limitar molt els preus.»
–Donar forma artística al ferro és tan complicat com sembla des de fora?
–«Ho és quan hi vols aplicar una idea. És el cas de les figures; se'ls ha de donar forma, moviment...»
–Quina metodologia feu servir. A partir d'un esbós?
–«Bé, reconec que tenim una forma de treballar una mica rara, molt a la nostra manera. La idea que tenim al cap directament la plasmem al ferro, sense cap dibuix, sobre la marxa.»
–Suposo que no sempre pot deixar córrer lliurement la imaginació; en determinades ocasions, s'ha de cenyir a un model, no?
–«Sempre s'ha d'intentar respectar al màxim l'entorn, elaborar peces que no desentonin i ser fidels als diferents estils quan treballes, sobretot, per a esglésies. Has de tenir unes nocions mínimes d'art.»
–Els resultats en la restauració del monestir de Poblet han estat sorprenents. Ha estat un exponent de la qualitat de l'obra artística de Cal Biel?
–«Són moltes les peces que han sortit de la nostra ferreria i de les mans del meu pare, en Ramon Martí, que el 1941 va iniciar la restauració del monestir de Poblet; làmpades, canelobres, retxes, baranes...»
–Centenars de peces que hi ha arreu... Per exemple?
–«A Barcelona, a Castelló, a Biscaia, a Sevilla, a diversos indrets de l'Estat francès, de Bèlgica, Itàlia, Àustria, Anglaterra, dels Estats Units, Mèxic i del Japó.»