Societat

SALVI FIGUERES

ENSINISTRADOR DE GOSSOS,CODIRECTOR DEL CENTRE CANÍ LA SELVA I MEMBRE D’ACATH

“Els programes d’ensinistrament de gossos de la tele fan molt mal”

Fa formació i prepara gossos d’ajuda i de recerca; moltes hores de treball educant els amos i els animals, intentant fer entendre que la relació no ha de ser de domini sobre el gos

Més de vint-i-cinc anys entrenant gossos. Poden arribar a ser els millors amics dels humans?
Si estan ben ensinistrats, no hi ha cap dubte.
És el que fan al Centre Caní La Selva?
Fem formació, activitat i feina social; gossos d’assistència o de recerca de persones. Gossos que ajuden les persones, ja sigui en recuperació de malalties, per a ajuda del dia, etc. Hi ha cinc tipus gossos d’assistència (pigall, d’avís, d’alerta, el d’autista i el de servei). Ens hem especialitzat, en part, en gossos d’alerta mèdica. A banda d’estimular, estan entrenats per detectar quan comença una crisi i poder avisar un veí o un familiar proper. Ho detecten abans que tu, amb els primers símptomes corporals i per les olors.
I per a la recerca de persones, qualsevol gos pot funcionar?
Qualsevol pot servir, però hi ha unes races més adients que altres segons l’especialitat de recerca. Per a recerca indiscriminada o de venteig, ha de ser un gos atlètic, que es bellugui molt. Per a estructures col·lapsades no poden ser gossos molt pesants. Hi ha uns condicionants i després cada gos té la seva personalitat. Selecciones el més adient i llavors cal entrenament. Tots serveixen. De fet, tots els que ens dediquen a això vam començar amb el gos de casa. Hi ha dos tipus de recerca: la selectiva, en què li dones una peça de roba i cerca la persona exacta, i la de venteig, en què els gossos detecten l’olor genèrica que fem els humans. Aquests poden fer tant grans àrees com estructures col·lapsades o allaus. Ells et detectaran si hi ha persones vives. Cada entrenament és diferent. Cal acostumar-los a diferents substrats i per xemeneies han de detectar l’olor de les persones vives. Els que detecten morts són una altra història, cal un entrenament específic per a cadàvers. Les olors són diferents. Els vius tenim el CO2 de la respiració.
Com avisen del que han trobat?
Tenen diferents marcatges. Els de grans àrees ho poden marcar anant i venint amb insistència. També hi ha el marcatge actiu, rascar a terra, o alguna altra cosa semblant i, evidentment, els lladrucs. També hi ha el marcatge passiu, i quan detecten la persona es queden allà quiets com més a prop millor. En aquests casos, si són estructures col·lapsades ho pots veure, però per a grans àrees necessites un GPS per saber on és el gos. En estructures sempre han d’anar lliures, sense arnès ni collar ni res pel perill d’enganxar-se. En grans àrees van amb un arnès condicionador i identificatiu. Amb la vegetació que tenim per aquí treballen normalment lliures. Si és un lloc en perill, una carretera, vies de tren, prop de ciutats, treballem amb els gossos lligats. Generalment no marxen molt lluny de cop, et van marcant i et van acostant a on ells senten l’olor.
Amb qui treballen normalment?
Les competències les tenen els Bombers. Ens vam formar durant dos anys a la Creu Roja i després vam passar unes oposicions per entrar als Bombers. Vam passar de tenir un cas a l’any a tenir-ne més de vuitanta. Al principi érem quatre binomis (guia-gos) però ara som una quinzena. En els darrers deu anys hem treballat amb ells a tot el territori català, però a part tenim l’Associació Canina de Treball Humanitari (Acath), que fomenta els gossos de recerca. Som trenta guies, aproximadament. No tenim les competències dels Bombers però intentem ajudar en casos de pèrdues a qualsevol lloc.
Què en pensa dels programes televisius que ensenyen a dominar els gossos?
Els programes d’ensinistrament de gossos de la tele fan molt mal, són molt primitius. Continuen parlant de domini sobre l’animal, i actualment estem parlant d’educació, no de domini. Estem fent intervencions educatives a les escoles per explicar el que representa tenir un gos, com s’ha d’educar, i llavors surten programes amb gossos amb collar de pues. Què els estàs ensenyant als nens? Abans, el mestre educava a base de bolets. Ara a ningú se li acut que a l’escola vagin repartint plantofades. Doncs amb els gossos igual.
Tenen cobertura universitària.
Fem un curs superior universitari, en línia, d’etologia, llenguatge, tècniques, cura higiènica, etc. Després d’aquest curs fem dos postgraus: un de modificació i educació canina i un altre d’ensinistrament de gossos de recerca. Són anuals, vinculats a la Universitat de Barcelona.
Hi ha races perilloses?
Hi ha gossos que tenen més potència de mossegada, gossos de presa amb una potència bestial a les mandíbules. Els altres fan pinçades, mosseguen i deixen. El fet que alguns siguin més agressius és degut a l’educació. Si a un gos de presa no l’eduques bé, és com anar pel món amb una escopeta carregada. Els altres també se’n poden anar de l’olla, però la mossegada és molt diferent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia