En el límit de la medicina

Prioritats. L'Olga i el Manuel fa un any tenien un munt de projectes empresarials a punt per ser realitat, però ara la prioritat és millorar la qualitat de vida de la seva tercera filla, la Sara.

Dilluns sortia amb destinació a Cuba una altra còpia de l'historial mèdic de Sara Cortés Moreno. És l'enèsim duplicat que la família de Sara envia a una clínica especialitzada en lesions cerebrals. El seu cas el coneixen en hospitals d'Alemanya, Itàlia, els Estats Units i, ara, a Cuba i els pares de la nena, que el proper 15 de maig farà un any, continuaran picant a totes les portes.

Olga Moreno i Manuel Cortés volen saber quina és la malaltia que té la seva filla, però a hores d'ara, després de desenes de proves, ningú els l'ha pogut explicar: «Se li han fet totes les proves que descarten les malalties conegudes», explica la mare de la Sara, que diu que li continuen fent proves per encabir-la almenys en un grup concret. La nena va tenir una falta d'oxigen al cervell al cap de 48 hores de néixer, per motius que la família no ha pogut aclarir amb els metges, fet que li va provocar una lesió cerebral que impedeix un desenvolupament normal de la criatura. El problema és que no té cap ferida visible a les proves, ni coàguls ni bombolles, que facilitin la diagnosi. Sara no té mobilitat, no té força al cos, no hi veu, no parla..., però té uns pares que no volen renunciar a res: «Sé que no serà una nena normal, però si la deixem en una cadira, no farà cap evolució. Jo no sé encara si ens coneix o no ens coneix i això és el que vull canviar... No sabem si arribarà a caminar, però volem millorar la seva qualitat de vida», sosté Olga Moreno. El seu marit, Manuel Cortés, explica que el que volen transmetre a la nena és que «els seus pares són aquí, esperant-la», necessiti el temps que necessiti. Per això, volien anar a una clínica especialitzada de Philadelphia, però finalment ho faran a Itàlia, on els mateixos neuròlegs treballen amb teràpies sensorials que poden millorar de manera considerable la seva qualitat de vida a través de l'estimulació.

El problema d'aquesta alternativa és el preu. La teràpia d'un any pot suposar una despesa de fins a 30.000 euros, i la família no pot assumir-la. El que sí que han començat a fer ja a casa és la seva pròpia teràpia sensorial: es tracta de l'estimulació tàctil, i a través d'una llanterna, i fent-la lliscar per una rampa de fusta, i amb d'altres exercicis de l'anomenat Mètode Doman. Els pares de Sara Cortés han assistit a diferents cursos per saber el que estan tractant: han estat un mes a Itàlia i també han rebut formació de l'Institut Fay per a l'Estimulació Multisensorial, a Madrid. Per tot això han necessitat convertir una habitació de la casa en un gimnàs amb un terra especial i amb calefacció, perquè la nena ha d'estar tot el dia en màniga curta i pantalons curts per tal que rebi el màxim d'estímuls possible en el seu contacte amb la superfície.

I la cursa continua. Al juliol la visitaran els neuròlegs dels Estats Units, també tornaran a Itàlia, tenen concertada visita amb un neuròleg de Sevilla... I les despeses també continuen. Per això, des de fa uns mesos han iniciat una campanya solidària per recollir diners que els permetin assumir el cost de la teràpia i de tots els desplaçaments. Van fer un festival de rumba catalana a Vilanova, han fet dos concerts a Extremadura, en preparen un altre a Sant Pere de Ribes, han venut roses per Sant Jordi i han obert un compte corrent on fer el donatius. El pare de la Sara, amb els seus cosins i un amic, han muntat un grup de rumba que dedicarà part de les seves actuacions a la causa de la petita (www.ayudameasercomotusaracortes.es.tl).