Societat

“El misteri de la Selva, del segle XIV, és més antic que el d’Elx”

La ‘Representació de l’assumpció de madona santa Maria’ celebra 40 anys de representacions ininterrompudes a la Selva del Camp

És el drama sacre més antic d’Europa, escrit en llengua romànica i conservat íntegrament

Recull la tradició de la Mare de Déu d’Agost, dels primers segles del cristianisme

Una joia
‘El misteri de la Selva’ és el primer drama assumpcionista escrit en llengua romànica que s’ha conservat íntegrament. El text, anònim, conté lèxic trobadoresc i els cants a cappella pertanyen al repertori gregorià dels segles XIII i XIV. La Representació de l’assumpció de madona santa Maria recull les tradicions que envolten la festa de la Mare de Déu d’Agost ( l’Assumpció de Maria al cel), que prové dels primers segles del cristianisme.

La Repre­sen­tació de l’assumpció de madona santa Maria, també dita El mis­teri de la Selva, és el drama sacre assump­ci­o­nista escrit en llen­gua romànica més antic d’Europa que s’ha con­ser­vat ínte­gra­ment i es repre­senta des del 1980 a l’església par­ro­quial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp (Baix Camp). Aquest any, i amb motiu dels 40 anys de repre­sen­ta­ci­ons inin­ter­rom­pu­des, a més de les repre­sen­ta­ci­ons que es van fer el 14 i el 15 d’agost, festa de la Mare de Déu d’Agost, se’n farà una altra d’extra­or­dinària a la basílica de la Sagrada Família el 22 de setem­bre. Armand Puig, rec­tor de la Uni­ver­si­tat Sant Pacià i rec­tor de la basílica dels Sants Just i Pas­tor de Bar­ce­lona, que és fill de la Selva del Camp, és el direc­tor musi­cal de l’obra.

Quina és la tra­dició cris­ti­ana de l’assumpció de Maria al cel?
Els Evan­ge­lis no esmen­ten la mort de Maria ni la seva assumpció al cel. Només l’Apo­ca­lipsi, en el capítol 12, parla d’una dona amb la lluna sota els peus i un fill als braços que és per­se­guida per un drac. És la imatge para­digmàtica de Maria enfron­tada al drac infer­nal. Aquest és el relat bíblic. Després, hi ha la tra­dició que, basada en fets històrics, parla que Maria va morir a Jeru­sa­lem dos anys després de Jesús, quan tenia entre 52 i 54 anys. I quin final podem supo­sar per a la mare del fill de Déu? Doncs un final apoteòsic, però, això sí, pas­sant per la prova de la mort, de què no s’escapa ni Jesús. Maria mor i després res­sus­cita, com el seu fill, i ho fa davant dels dei­xe­bles. En l’obra, en què es repre­senta la seva assumpció, tenim els per­so­nat­ges de Jesús, Maria, els dotze apòstols i les for­ces del mal: les ter­re­nals, que serien els jueus, i les infer­nals, que són els dia­bles. I l’escena és el cel, la terra i l’infern, com en tota la tra­dició del tea­tre medi­e­val.
És el drama sacre assump­ci­o­nista més antic d’Europa?
Podem fer aquesta afir­mació perquè el manus­crit que con­ser­vem és, segur, del segle XIV. Si aga­fem el Mis­teri d’Elx, que és l’altre gran mis­teri medi­e­val català assump­ci­o­nista i el més cone­gut, comença en el segle XV, però el seu manus­crit més antic és del 1625.
Com és que l’obra també es diu Mis­teri de la Selva?
El manus­crit està escrit al final d’una lli­breta de cen­sals (pagats a la senyo­ria de Pra­des i Mont-ral). Aquesta lli­breta es va con­ser­var a l’arxiu par­ro­quial Sel­vatà, per tant es diu de la Selva, perquè es va con­ser­var en aquest arxiu. I ara, a més a més, el repre­sen­tem allà.
A Europa n’hi ha d’altres?
El que més es repre­senta són pas­si­ons i dra­mes sacres, com ara el de Los Reyes Magos a Cas­te­lla. De dra­mes assump­ci­o­nis­tes en tro­bem alguns de més tar­dans, però pocs, i són exclu­sius de ter­ri­to­ris de llen­gua cata­lana.
I això?
Aquest és un país on la mare de Déu ha estat sem­pre molt impor­tant. Per això el 15 d’agost és festa major a moltíssims llocs. I per això dedi­ca­des a Santa Maria hi ha una munió d’esglésies i mones­tirs: Poblet, Mont­ser­rat, per exem­ple. Cata­lu­nya, València i les Illes, els Països Cata­lans, són una uni­tat cul­tu­ral i històrica en què la presència de Maria és deter­mi­nant. Només cal res­se­guir topònims, esglésies, noms i onomàsti­ques... en tro­ba­rem arreu. És als Països Cata­lans on els mis­te­ris de l’Assumpció tenen força.
La repre­sen­tació implica tot el poble de la Selva del Camp?
Sí, com les pas­si­ons, que mobi­lit­zen loca­li­tats com ara Ull­de­cona, Olesa i Espar­re­guera de fa molts anys i tenen l’ori­gen en l’època medi­e­val, la nos­tra repre­sen­tació mobi­litza la Selva del Camp. Vam començar les repre­sen­ta­ci­ons el 1980, quan es va recu­pe­rar el manus­crit, i aquest 22 de setem­bre, que cele­brem els 40 anys, la posa­rem en escena a la Sagrada Família 110 per­so­nes, les matei­xes que van sor­tir a escena a l’agost. 90 can­ten.
A cap­pe­lla?
El 1980, quan vam començar, estàvem con­vençuts que havíem de fer ser­vir algun ins­tru­ment, un orgue, per exem­ple, per acom­pa­nyar els actors, perquè ens sem­blava impos­si­ble poder fer quasi una hora i mitja de repre­sen­tació sense un suport musi­cal al dar­rere. Vam voler llo­gar un posi­tiu i no va arri­bar a temps, i vam tirar sense res. I així és com havia de ser: l’obra és a cap­pe­lla, sense ins­tru­ments.
El text és anònim.
El va des­co­brir Joan Pié i Fay­de­lla el 1895 i el va publi­car a la Revista de la Aso­ci­ación Artístico-Arqueológica Bar­ce­lo­nesa. El 1963, Josep Romeu i Miquel Carol el van repre­sen­tar al Tinell amb esco­lans de Mont­ser­rat. Són ells els qui en van fer un estudi musi­cològic de què ens hem bene­fi­ciat. Ara, nosal­tres ho inter­pre­tem amb emoció: els qui can­ten no són músics, i per això can­tem més amb passió que amb tècnica. I amb la per­so­na­li­tat de la Selva.
Estem par­lant d’una joia medi­e­val força des­co­ne­guda, al con­trari que el Mis­teri d’Elx.
El Mis­teri d’Elx és impres­si­o­nant. Té l’avan­tatge de la seva bellesa i la tra­dició inin­ter­rom­puda durant 500 anys. Però així com la música és mag­ni­fica i espec­ta­cu­lar, amb cors d’homes de qua­tre veus, el text és fluix. El nos­tre, en canvi, és boníssim: 625 ver­sos d’una pre­ci­o­si­tat tant pel que fa a la llen­gua com a la teo­lo­gia. Musi­cal­ment, això sí, és molt més dis­cret, perquè fem ser­vir gre­gorià. En la nos­tra obra, la part musi­cal més bona és al final.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.