Identitats

Pot­ser és la força que té l'orgull de per­ti­nença a una comu­ni­tat, una ciu­tat, un poble. Pot­ser pel que implica de ren­di­bi­li­tat econòmica... No ho sé. Però resulta interes­sant obser­var com a mesura que van pas­sant els anys algu­nes ini­ci­a­ti­ves han anat crei­xent d'una manera expo­nen­cial, de tal manera que sem­bla que això de la crisi exis­teix, sí, però que enmig del des­as­tre gene­ral que­den illes de calma que per­me­ten anar vivint com si res no passés.

Aquest cap de set­mana se cele­bra la Fira de Música al Car­rer de Vila-seca, una bona idea, encara jove, però que va con­so­li­dant-se jus­ta­ment per això, perquè és una bona idea. Tot Mont­blanc s'impli­cava dies enrere en la Set­mana Medi­e­val, que es pre­sen­tava amb nove­tats que demos­tren que la festa és viva i que allà on hi hagi idees i ganes no calen gai­res calés. Fal­set vivia el cap de set­mana pas­sat la Fira del Vi, que cada cop atreu més gent... Són exem­ples només d'aquests dies, de pobles que bus­quen la seva sin­gu­la­ri­tat per atreure visi­tants i sor­tir a la tele. És a dir, per fer-se visi­bles en un mapa en què el pun­tet que indica les ciu­tats grans cada cop ocupa més espai i tapa els noms dels muni­ci­pis petits. Es busca un ele­ment d'iden­ti­tat, se li dóna forma i se l'intenta con­ver­tir en negoci, en el bon sen­tit de la paraula. Sovint es tracta d'ini­ci­a­ti­ves sor­gi­des de la soci­e­tat civil, que més o menys aviat aca­ben rebent suport ins­ti­tu­ci­o­nal. Tor­tosa i el Renai­xe­ment, Alco­ver i els ban­do­lers, Cam­brils i la galera, Valls i els calçots, Tar­ra­gona i els romans, Reus i el moder­nisme, Riu­doms i l'ave­llana... Tot són mar­ques de ciu­tat que afer­men iden­ti­tats i que ser­vei­xen per cri­dar l'atenció, perquè sen­tir-se el cen­tre del món un cop a l'any no fa mal a ningú, ans al con­trari. Algu­nes d'aques­tes mar­ques tenen encara un poten­cial d'explo­tació més que nota­ble. Ja s'hi arri­barà...

És evi­dent que alguns han encer­tat millor la idea que d'altres, i que uns muni­ci­pis han tre­ba­llat amb millor cri­teri que d'altres, però en la majo­ria de casos cal des­ta­car el que citava abans, el paper dels ciu­ta­dans que, indi­vi­du­al­ment o asso­ci­ats, par­ti­ci­pen en els actes com a actors, com a agents actius de la festa. I això, en la soci­e­tat del campi qui pugui actual mereix ser valo­rat en la seva justa mesura, en el sen­tit que per­met pen­sar que no tot està per­dut i que encara es poden acon­se­guir objec­tius col·lec­tius. La iden­ti­tat, en defi­ni­tiva, es manté com una de les grans for­ces de trans­for­mació.

Si a tot això s'hi sumen altres ini­ci­a­ti­ves ins­ti­tu­ci­o­nals, com el Tra­pezi, la fira del circ, que aquesta set­mana que ve tor­narà a impreg­nar els car­rers de Reus, resulta que entre tot ple­gat tenim una pri­ma­vera tan intensa en acti­vi­tat que es fa difícil que­dar-se a casa. Tot ple­gat, si la pluja no ho espat­lla, és clar.