El 16% de l’oferta d’habitatge a Girona és en règim de lloguer
De mitjana, el preu mensual era de 561 euros el 2017
Aquest import va pujar un 20% en quatre anys
Dels catorze municipis de l’àrea urbana, Girona és el quart amb el preu més assequible
La demanda de lloguer ha augmentat a Girona. Aquesta evolució a l’alça es pot constatar amb el nombre de lloguers declarats, que s’han més que duplicat en deu anys: una realitat que ha situat la capital gironina com a ciutat líder de Catalunya en contractes per cada mil habitants. Un dels hàndicaps, però, és que si bé les sol·licituds han anat a l’alça, l’oferta que es troba al mercat immobiliari continua sent limitada, ja que tan sols al voltant del 16% del total dels domicilis disponibles s’ofereixen en règim de lloguer. En aquest sentit, en la diagnosi del pacte local per l’habitatge (PLH) que va presentar dimecres passat el govern municipal, se subratlla que “les tensions entre una oferta baixa i una demanda creixent ocasionen un desequilibri, amb conseqüències com ara un increment dels preus dels lloguers”.
Després d’un període a la baixa, el seu cost ha repuntat des del 2015 i ha tornat a nivells d’abans de la crisi econòmica. D’acord amb els contractes formalitzats, s’observa que l’import dels lloguers a Girona va arribar, el 2017, als 561,03 euros mensuals de mitjana (un preu que va experimentar un creixement acumulat del 20,4% en quatre anys).
El preu mitjà que es reflectia en els portals immobiliaris era, en canvi, de 914 euros. Hi ha una diferència substancial, per tant, entre el que es posa a comercialització i el que finalment se signa; i malgrat que hi ha indicis que els preus continuaran a l’alça, tot apunta cap a una certa estabilització.
Proper a la ràtio europea
Es calcula que el 2011 un 27,6% dels immobles de tot el conjunt del parc d’habitatges de la ciutat estaven en règim de lloguer, una xifra que superava aleshores gairebé en deu punts la mitjana del país, que era del 19,8%. Aquest percentatge de pisos de lloguer a Girona, per tant, ja s’acostava a la mitjana europea, que el 2018 es va situar en el 30,7%.
Dels catorze municipis de l’àrea urbana, Girona era fa dos anys el quart amb el lloguer més assequible. Aquesta és una situació inversa al que passa a les àrees metropolitanes, on és habitual que els preus de la ciutat central siguin més cars. En canvi, el preu mitjà de 561,03 euros a la capital gironina era superat el 2017 a les poblacions següents: Bescanó (596,17), Fornells de la Selva (644,03), Quart (582,17), Riudellots de la Selva (592,11), Sant Gregori (669,17), Sant Julià de Ramis (640,38), Sarrià de Ter (573,60) i Vilablareix (632,65).
A banda, en el PLH s’especifica que el 2016 es van produir 5.172 canvis de domicili dins de Girona (de mitjana, l’arrelament en un mateix habitatge és d’11,8 anys). Sectors com Can Gibert del Pla, els dos eixamples, Palau i el Pont Major van ser les zones que van guanyar més població, mentre que la part del carrer del Carme, el Barri Vell, la Font de la Pólvora, Pedret i el Mercadal van liderar les pèrdues.
