“Els vasos de plàstic de les Fires de Girona acaben a l’Estartit”

La gent és molt bruta i li costa entendre que cal tirar les coses al seu lloc. En aquest sentit hem avançat molt poc. El nostre territori està més brut que mai.

Trossos de cotxes, envasos de plàstic, vidres, pneumàtics, burilles, llaunes… i sobretot tovalloletes, moltes provinents de depuradores que per una riuada han tingut problemes. El mercat de Girona, per exemple, és una font de porqueria important, ja que quan s’acaba la brigada només passa pel carrer. Tot el que cau a la llera del riu allà es queda. Les Fires són un altre focus. Els vasos de plàstic de les Fires de Girona acaben a l’Estartit.

Segurament, però la nostra brigada allà no hi arriba. En general ens limitem a netejar la zona de l’Escala, l’Estartit i Girona i alguns altres espais, si ens ho demanen. A la zona de la gola hem recollit moltíssims vasos. És un parc natural, però el tenen abandonat. En un dia hi vaig recollir 160 gots.

Això era el que em deia la meva dona, que m’obligava a fer-ho d’amagat. Tot va començar quan vaig anar a parar a l’atur, el 2009, al començament de la crisi. Tenia 50 anys i disposava de molt temps per passejar, fer bicicleta… Vivia, i encara hi visc, a l’Escala, i anés on anés sempre trobava brutícia. Com era possible que les autoritats no ho veiessin? Vaig enviar cartes a l’alcalde de l’Escala, l’Estanislau Puig, i no me’n va contestar cap. Ho vaig provar amb l’aleshores tinent d’alcalde, Víctor Puga, i em va contestar que el terme era molt gran i no arribaven a tot. Vaig veure clarament que no tenien cap ganes de posar-s’hi i vaig decidir fer-ho jo, com una manera de combinar l’exercici físic i la millora de l’entorn. La meva dona s’estirava els cabells quan l’hi comentava. Durant un temps la vaig acompanyar a Girona un parell de cops per setmana i mentre esperava aprofitava per fer el mateix a la zona del Ter més propera al Bingo del pont de la Barca.

Em vaig fer un tip, i encara ho faig, d’enviar cartes a l’Ajuntament que no van servir per a res. També en vaig enviar a l’oposició i a alguns diaris, amb el mateix resultat. En aquest període hi va haver un aiguat relativament important que s’ho va emportar tot. Algú em va dir que aquesta era la manera de netejar que tenien les autoritats, esperar que l’aigua s’ho emportés tot i tornar a començar.

Durant molts anys ho feia tot sol, però el 2017, quan va morir la meva dona, em vaig començar a plantejar de fer convocatòries i registrar-nos com a associació amb el nom de Brigada Activista del Salabret, un nom que em va inspirar un article d’algú que assegurava que netejava les platges amb un salabret. Les convocatòries les fem el dissabte a l’Escala i el diumenge a Girona, generalment a través del Facebook. Les convocatòries són per una hora, d’onze a dotze del matí, ja que és una feina molt pesada. També fem xerrades a les escoles, que s’acaben amb una recollida de porqueria acompanyats dels alumnes.

L’assistència varia molt i tant podem ser cinc com vint-i-cinc. Al grup de WatsApp som cinquanta-sis, però alguns no han vingut mai. Tot això és relativament recent i cada vegada ens coneixen més i s’hi apunta més gent. Predominen les noies i moltes vegades venen famílies senceres, amb els pares i els fills.

Greenpeace ens va demanar ajuda per netejar la gola del Ter i van venir cinquanta persones. Els Naturalistes de Girona també, a la Devesa, vora el riu. També col·laborem amb la plataforma No Más Colillas en el Suelo Girona.

Sí, però aquí, a Girona, en aquests moments no fan gaire res. Els que porten molta activitats són els de Barcelona.

Crec que no, perquè hi ha persones que no n’aprendran mai, a respectar el que és de tots, i perquè les autoritats en passen olímpicament o bé no tenen prou mitjans. Nosaltres, però, seguirem insistint. Vam fer una acció a l’Escala, a l’esplanada de darrere la llar d’infants i l’escola Esculapi. Un professor, M. Gallart, que m’acompanya sovint, va dir: “No sé quina boira estranya deu passar per les ments dels qui fan servir la tanca d’una llar d’infants com a abocador.”