LA CRÒNICA
“Temps d’extrems”
A Bescanó, el trencament d’un canal de reg va provocar el tall de l’N-141, que va de Girona a Olot
A Sarrià de Ter va caure una torre elèctrica que feia només mig any que havia estat instal·lada
En Jordi Rafael, de Can Cuet de la Barca de Bescanó, presenciava ahir en directe amb la seva dona, la filla i el gendre com el desbordament del Ter els anava envoltant cada vegada més d’aigua la casa, situada a uns 50 metres del riu. “En 51 anys que tinc, això no ho havia vist mai! Però si l’estructura va aguantar durant el fort aiguat del 1940, quan el temporal es va endur un porxo i res més, suposo que aquesta vegada també resistirà”, comentava. Hi afegia que, en aquella ocasió, dins la masia s’hi va acumular un metre i mig d’aigua i que el seu pare es va encarregar de pujar els animals a la planta de dalt per refugiar-los. De manera inevitable li venia al cap, a més, la gran nevada del 1986, que va tombar sis torres elèctriques que hi havia a la zona. Aquest cop, i arran de les recomanacions que els va fer l’alcalde, Xavier Vinyoles, el matrimoni va passar la nit de dimecres a dijous a ca la filla; i l’àvia, que viu amb ells, va dormir a casa d’un altre fill.
“Hi ha aigua a morro!”, exclamava Jordi Rafael, mentre divisava la propietat des d’un camí que hi passa pel davant. Des d’aquí comprovava atentament, a més, que les cabres que té en un tancat estiguessin bé. Ahir, va haver de reaccionar ràpid amb la família i només van ser a temps de tapiar un parell de portes amb fustes i sacs. Al migdia va arribar corrents una seva veïna, amb material per col·locar també als accessos del seu immoble. Tant per aquest punt com per altres de Bescanó que van resultar afectats, hi anava passant Vinyoles per saber com evolucionava la situació i per si els veïns necessitaven res. En una intervenció a la una del migdia davant dels mitjans de comunicació, l’alcalde va especificar que molts dels camps del pla de Vilanna estaven inundats i que hi havia alguna masia aïllada amb l’aigua a tocar; que el trencament d’un canal de reg havia provocat el tall de la carretera N-141, que va de Girona a Olot; que uns cables elèctrics s’havien malmès per la caiguda d’arbres, fet que va originar curtcircuits i un petit incendi; va esmentar que Can Cuet de la Barca ja estava desallotjat i que la granja Batllori es trobava aleshores parcialment inundada.
Vinyoles també estava, en aquell precís moment, duent a terme gestions relacionades amb el restaurant La Barca. A tot volt de l’establiment hi havia més de mig metre d’aigua i el terra de l’aparcament exterior per als clients va quedar negat. La propietària va relatar que havien ideat barreres per impermeabilitzar amb bosses d’escombraries industrials, blocs de formigó, caixes i, fins i tot, tovalloles. Tot i que sobretot les bosses els van ser d’utilitat, a l’interior del restaurant tenien mig pam d’aigua. Com en diverses zones del Gironès, es van quedar sense llum; i en vista de la previsió que el riu podria anar creixent fins cap a les quatre de la tarda, van marxar per precaució del restaurant i calculaven tornar-hi més tard per “començar a treure aigua” com poguessin: “N’hi ha a la cuina, a la terrassa, al menjador, al magatzem...”
En un dels municipis del costat, molta gent es va apropar al pla dels Socs de Salt per veure com estava el Ter en aquest tram. Més d’una persona, quan es creuava amb algun conegut, li preguntava: “Ja portes el flotador?” Acompanyada per les seves gosses Nala i Nit, una veïna del barri vell de la vila caminava pel mig de les Deveses en direcció al riu, fins on també anava fent rondes periòdicament la policia local de Salt. Al pla dels Socs hi havia, entre els curiosos, tres homes que s’havien quedat gairebé una hora conversant, amb la mirada totalment fixada al Ter. Van observar que, quan van arribar, a una paperera encara li quedava un pam per quedar engolida i que, poca estona després, ja tan sols se li veien quatre dits per la part de dalt. Havien quedat completament coberts, a més, un banc, un embarcador i un camí que va a sortir al carril bici de Santa Eugènia, a Girona.
Un dels veïns, actualment jubilat, emfatitzava que tant dimecres com ahir semblava que “el temporal s’havia d’emportar aquest món!”. “Les condicions meteorològiques van d’un extrem a l’altre. Però el temps és el que tenim a favor nostre. Si no, desgraciats de nosaltres, segur que algú també ens el trauria!” A banda, van deixar de funcionar els pous situats a la Llera del Ter que subministren aigua a Celrà; i a Sarrià de Ter va caure una torre elèctrica que feia mig any que hi havia estat instal·lada. A les cafeteries de la població tothom emmudia quan apareixia una connexió en directe del municipi i un dels temes recurrents de les converses de bar era que “el canvi climàtic és real”.