«Hi ha massa burocràcia»

–«Vaig estar treballant als Maristes de Girona. Després de guanyar les oposicions vaig anar a l'escola Santaló de Salt. Com que sóc molt inquiet, vaig voler provar d'ensenyar en una escola rural. Vaig demanar venir a Sant Esteve i m'ho van concedir. En principi, tenia la intenció de passar-hi vuit anys, és a dir, cobrir tota una fornada d'alumnes...»

–«Sí, però ara ja començo a estar una mica decebut de com està girant l'educació. Probablement, d'aquí a dos anys, quan en faci 60, plegaré.»

–«Diré una frase de Sebastià Serrano: ‘Tot augment de complexitat automàticament implica un increment de fragilitat'.»

–«Això mateix. Estem guanyant en organització, però des del meu punt de vista perdem en nivell formatiu. Tenim ordinadors, ens comuniquem via internet... La quantitat d'hores que he de destinar a tot això, a la burocràcia, o bé les faig després de classe o bé les he de robar de les hores de classe. Jo vaig venir aquí perquè a mi m'encanta treballar amb la mainada i si m'he de quedar fins a la una de la matinada preparant coses per a ells, ho faré. Però estar-me més hores aquí perquè hi ha un programa informàtic que no funciona...»

–«No, més vocació, no. A la ciutat també necessites vocació. Em refereixo que en una escola rural no en fas prou, dels horaris oficials. Has de parlar amb els pares perquè els has de conèixer; t'has d'implicar amb el poble; has de muntar activitats... Això vol dir que no has de ser funcionari, sinó que has d'estar més implicat que no pas en un altre tipus d'escola. No canviaria l'escola rural per res del món sempre i quan es tracti de dedicar hores en benefici de la formació de la mainada. Però en el moment que hi entra la burocràcia, m'hi sento perdut.»

–«Per mi, sí. Si tinguéssim un administratiu, estaríem a la glòria. Fins i tot si continuéssim sent quatre mestres amb vocació, en lloc de ser sis mestres, com serem l'any que ve. Ep, però si els mestres, en general, comencem a dir ‘vull tres hores lliures perquè la llei m'ho permet'... aleshores aquesta escola rural que jo m'imagino es converteix en una escola com les altres.»

–«Fa 31 anys que la faig, la sisena hora. Quan vaig començar no en feia sis, en feia nou, i no hi havia cap problema.»

–«Sí, però una implicació entesa en el sentit de prestar ajuda quan la demanes: ‘Hem de fer una pista de bàsquet?, doncs entre tots la construïm', tal com hem fet aquí: ‘Necessito algú que faci classe de gimnàstica, i pam!, aquí el tens.' No necessitàvem cap AMPA, fèiem reunions quan convenia. Ara els pares volen implicar-se amb l'escola d'una altra manera.»

–«Ara hi ha una major complexitat. L'any que ve serem sis mestres. Serà molt difícil que sis mestres et segueixin en aquest model, si la seva idea és ser professional de l'ensenyament en lloc de ser mestre. Jo vaig decidir encaminar la meva vida a aquesta escola rural, deixar-hi hores i hores, i ho he fet amb gust.»

–«Nosaltres no estem a cap ZER, som una agrupació, junt amb l'escola d'Esponellà, però l'any vinent Educació ens traurà l'agrupació i serem independents. Aleshores, en lloc de quatre mestres fixos i tres itinerants compartits amb Esponellà serem sis mestres fixos. Amb nombre d'hores, el canvi serà positiu. En qüestió de professorat, sens dubte que hi sortim guanyant. A mi el que em preocupa és la complexitat: som més fràgils a nivell educatiu, tal com diu el professor Serrano.»