“Salut ha actuat amb més decisió que no pas Madrid”

Les mesures en matèria de política de salut mai deixaran content tothom. N’hi haurà que les trobaran alarmistes i precipitades i qui pensi que el govern ha comès deixadesa de funcions i que va tard. Les mesures, quan afecten tant l’economia i la mobilitat, han de regir-se per un principi de proporcionalitat i adequació als temps. El que queda clar és que són temps difícils i la resposta del govern es pot dividir a dos nivells. A Madrid i La Rioja anem tard, mentre que per a la resta del territori anem menys tard.

Sens dubte, l’actuació del Departament de Salut ha estat molt més definida i clara. Per bé que caldria veure si haurien fet el mateix a Barcelona. Les comparacions s’haurien de fer a la mateixa escala. Però és cert que a Igualada s’ha actuat de manera taxativa, sense deixar-ho a la responsabilitat individual. Cada cop som més els que creiem que a Madrid s’hauria hagut de prohibir la sortida.

La Xina va fer el que va poder en ser punta de llança, després Corea o Itàlia han actuat una mica abans. Madrid ha reaccionat una mica abans del que es va fer a Milà. I les regions, abans del que es va fer a Madrid. Ara bé, hi ha altres països, com a Sud-amèrica, on s’han avançat amb mesures de confinament perquè tenen un sentiment de col·lectivitat més intens i no preval l’individualisme, com aquí. Però també perquè no poden confiar en el seu sistema de salut.

No tinc cap dubte que aquesta mesura es prendrà, perquè hi ha un marc legislatiu que ho afavoreix. A més, no seria socialment sostenible tenir centres sanitaris que haguessin de racionar l’assistència o els llits d’UCI i que els privats no col·laboressin en la causa. Es farà, i l’ideal seria que s’articulés de manera transparent. Que es remuneri la privada per caure al paraigua de la pública i actuar com la resta de centres.

El marc que permet la llei és molt general, però sent realista, per la cultura política, crec que s’arribarà a un punt acordat i no hi haurà expropiació o nacionalització. Es podria fer per la força i els posteriors recursos jurídics no tindrien gaire recorregut perquè l’emergència és evident, però no es farà.

Ve la pitjor setmana. Cada dia hi haurà més casos amb creixement exponencial. Cal esperar que el nombre de casos comenci a baixar i, d’aquí a uns deu dies, també el ritme de morts. Calia prendre mesures i ara el que cal és complir-les. El govern i les forces armades poden imposar, però cadascú té també una part de responsabilitat. Ara toca la part dura: veure fins a quin nivell el sistema sanitari pot aguantar o no la pressió.