Salut

Xavier Pérez

Gerent dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà

“Abans d’una dècada ens cal un centre hospitalari nou”

“Estem finalitzant les reformes que es poden fer amb les actuals instal·lacions, incloent-hi l’edifici més antic. A partir d’aquí ja no podem fer res més”

“Estem treballant amb l’Ajuntament per poder fer en deu anys un hospital nou. Avui podríem dir que aquest hauria de ser d’uns 30.000 m² i ja preveient les noves necessitats dels usuaris”

Metge i gestor
Xavier Pérez i Berruezo (Barcelona, 1968) va assumir el càrrec després de 23 anys a l’entitat. Va entrar-hi el 1996 com a metge adjunt de l’àrea bàsica de salut (ABS) de Torroella de Montgrí. Ha estat director de les ABS de Torroella de Montgrí (1997-2001) i Palafrugell (2001-2004); director de la unitat mèdica (2004-2006) i director assistencial (2006-2018) de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà. És llicenciat en medicina i cirurgia per la UAB (1992).
Els centres han de tenir espai per treballar el concepte de les àrees funcionals

Xavier Pérez és el gerent dels Ser­veis de Salut Inte­grats del Baix Empordà que, entre altres cen­tres, ges­ti­ona l’hos­pi­tal de Palamós. En aquesta entre­vista, cen­trada en els rep­tes del SSIBE i no en el Covid-19 i feta amb ante­ri­o­ri­tat a l’actual crisi, Pérez explica els plans de futur.

Quina és la situ­ació actual?
L’edi­fici actual de l’hos­pi­tal data del 1986. En aquell moment ja es comença a veure que aca­ba­ria sent insu­fi­ci­ent. Una con­seqüència lògica, perquè quan es plan­teja un pro­jecte, fins que s’exe­cuta tot pot anar vari­ant. El 2001 es fa una pri­mera ampli­ació, amb la cons­trucció de l’edi­fici Fle­ming, que ens per­met tras­lla­dar nefro­lo­gia, diàlisi, reha­bi­li­tació i labo­ra­tori, i ens per­met créixer. Després, el 2006, es fa el Palamós Gent Gran, que és on tras­lla­dem tota la part soci­o­sa­nitària, fet que ens per­met ampliar con­sul­tes i urgències i, final­ment, el 2010 es fa la cin­quena planta a l’edi­fici de l’hos­pi­tal, que ens per­met créixer en 130 llits.
Unes refor­mes que encara no han aca­bat.
Sí, ara ja estem opti­mit­zant tots els nos­tres espais encara més. Per això estem remo­de­lant la planta baixa, la cuina; també estem fina­lit­zant farmàcia, un punt molt impor­tant, perquè millo­ra­rem l’espai de tre­ball dels pro­fes­si­o­nals. I ens que­darà la dar­rera gran obra, que serà tras­lla­dar este­ri­lit­zació, fet que ens per­metrà ampliar quiròfans, una segona sala d’endoscòpia i, també impor­tant, una sala de parts.
La dar­rera gran reforma?
Amb aques­tes fina­lit­za­rem el cent per cent de les refor­mes que podem fer amb les actu­als ins­tal·laci­ons, inclo­ent-hi l’edi­fici més antic. A par­tir d’aquí ja no podem fer res més. Estem, i això és impor­tant, davant d’una inversió de 3,6 mili­ons d’euros.
Aquesta actu­ació, a manera de gran reor­ga­nit­zació, fins quan pot ser ope­ra­tiva?
Aquesta és una pre­gunta difícil de res­pon­dre. Pensi que això va lli­gat al crei­xe­ment de la població, però també a les noves neces­si­tats dels paci­ents, que van can­vi­ant. Això obliga a adap­tar contínua­ment el tipus de ser­veis. Ara mateix diver­ses àrees ja es veuen afec­ta­des pel crei­xe­ment; per exem­ple: quiròfans, estem molt al límit, amb una ocu­pació del 100% i a les tar­des entre el 60 i 70%. Urgències també té un pro­blema impor­tant d’espai. A vega­des tenim temps de demora, no tant perquè ens fal­tin pro­fes­si­o­nals, sinó per un tema de capa­ci­tat física. I tenim molta tensió a les con­sul­tes exter­nes ambu­latòries, amb una ocu­pació del 100% al matí; l’hos­pi­tal mèdic té una ocu­pació plena, l’hos­pi­tal de dia quirúrgic està ple; per tant, hem d’anar ges­ti­o­nant aquests temps, però pen­sant amb un model de futur. És difícil, com he dit, fer pre­vi­si­ons, però d’aquí a set o vuit anys hauríem de tenir sobre la taula una alter­na­tiva impor­tant.
I això ens porta, lli­gat al model, a la cons­trucció d’un nou hos­pi­tal?
Sí, i ja fa un cert temps que tre­ba­llem en aquest tema. Pensi que per fer un nou hos­pi­tal hi ha tres ele­ments bàsics, fona­men­tals: el pri­mer és dis­po­sar d’un pla fun­ci­o­nal; és a dir, hem de tenir clar quants metres qua­drats ens calen. Aquí tenim uns estàndards, on nosal­tres fem una apro­xi­mació que, després, ha de vali­dar el Depar­ta­ment de Salut i la Regió Sanitària. Avui podríem par­lar que hau­ria de ser d’uns 30.000 m², apro­xi­ma­da­ment, pre­ve­ient les noves neces­si­tats dels usu­a­ris. Pensi que ara el llit ja no és el més impor­tant, ara ho són les àrees fun­ci­o­nals.
Què és una àrea fun­ci­o­nal?
Són àrees on fem explo­ra­ci­ons per fer un diagnòstic i ja tenir un trac­ta­ment. I això el que reque­reix és espai i coor­di­nació. Ja hem fet una prova a oftal­mo­lo­gia. Ens cal el ter­reny i ja estem tre­ba­llant amb l’Ajun­ta­ment, amb pro­pos­tes que Urba­nisme ha de vali­dar, i el finançament, que va a càrrec de la Gene­ra­li­tat. És un tema a estu­diar, perquè estem par­lant de 60 mili­ons d’euros d’inversió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.