4 PROFESSORAT
Intentar incentivar l’alumne, malgrat tot
Els mestres mantenen, des de la distància, la seva tasca lectiva a partir de les directrius i continguts que els dicta Ensenyament
Alguns educadors promouen iniciatives pròpies per insuflar estímuls als estudiants
En general, per a ningú està sent fàcil. Adaptar-se a les condicions d’un confinament general suposa una prova d’esforç per a qualsevol activitat professional, i l’educatiu és un dels molts exemples de col·lectius que han hagut de reorientar la seva activitat per les circumstàncies. De passar de treballar i conviure en un ambient on la socialització comunitària és norma, alumnes i mestres ara han d’aprendre a fer feina i relacionar-se des de la solitud i la distància. Maria Dolors Albanell és professora de primària de l’escola Diputació de Barcelona. Com la resta de professionals del ram, aquests dies pren com a pauta de treball el pla que ha elaborat el Departament d’Educació d’ençà que el 12 de març es va decretar la suspensió de classes, i en què se’ls faciliten eines i recursos per prestar la seva activitat de manera no presencial. És el que toca. Com a principi, la Generalitat ha donat cert marge a cada centre per modelar aquests continguts curriculars o de lleure, sempre que s’ajustin als objectius de cada curs, en funció de les necessitats o característiques de l’alumne, partint de recomanacions genèriques com ara que no se’ls encomanin tasques que siguin, per exemple, molt repetitives. El context és absolutament insòlit, amb la canalla tancada a casa sense amics o companys a tocar de pupitre i, per tant, el que cal fer d’entrada és estimular-la i engrescar-la a continuar aprenent. Amb aquesta perspectiva, els mestres com Albanell estan contacte periòdic amb la resta de companys, ja que les decisions a prendre sobre la marxa són moltes. Una d’aquestes, per citar-ne un cas, és com faran l’avaluació dels alumnes, si tot plegat s’allarga.
A banda de seguir els dictats que marca Educació, hi ha mestres, com ara la Maria Dolors, que intenten anar més enllà i oferir continguts, o propostes, als alumnes. “A mi m’agrada que el nen gaudeixi, estimular-lo perquè creï i faci coses” explica. La fórmula que ha trobat per fer-ho són les xarxes socials, i més explícitament Instagram. En aquest canal, i de manera periòdica, hi penja un conjunt d’activitats molt simples –amb l’etiqueta #jocuidonens– perquè l’alumne les pugui dur a terme pel seu compte o amb la companyia dels pares. Així, i a tall d’exemple, la proposta que va fer el 18 de març va ser confeccionar pancartes per penjar-les al balcó amb eslògans que transmetessin la idea de coratge, i el 24 de març va convidar els nanos a fer un dibuix del que veiessin per la finestra i organitzar, després, una exposició virtual amb tots ells. “L’estat emocional serà primordial per mitigar els efectes psíquics i físics que podria arribar a comportar tant la manca d’interacció social com d’activitats a l’aire lliure com a conseqüència del confinament”, exposa Albanell. Esperonar la creativitat, en resum, pot ser un bon remei per vèncer l’avorriment. I, veient com estan les coses, de temps per acabar consumits pel tedi entre les quatre parets de casa, no n’anem precisament faltats.